L’educació de les nenes: un llarg camí per recórrer

Malala Yousafzai, activista pels drets de l’educació de les nenes al Pakistan. (Peter Muhly / AFP)

A tot el món hi ha més de 260 milions de nens i adolescents que no van a l’escola o no poden completar la seva formació a causa de la pobresa, els conflictes o el canvi climàtic… I, de tots ells, més de la meitat són nenes.

Tradicionalment, a cultures i països de tot el món, a la dona se li atorgava un paper de cuidadora, encarregada de les feines de casa. Les nenes aprenien cuidant els seus germans, cuinant i netejant al costat de les seves mares, tietes i àvies. No necessitaven anar a l’escola per rebre una educació, i encara menys per pensar per elles mateixes.

L’educació de les nenes és un dret fonamental perquè juguen un paper molt important a la societat. Si són independents, capaces de defensar els seus interessos i de valdre’s per elles mateixes, també podran contribuir al desenvolupament econòmic i la reducció de pobresa de la seva comunitat, a més de promoure una societat més justa i igualitària.

És una de les causes per les quals lluita la Malala Yousafzai, una jove activista pakistanesa que l’any 2012 quasi és assassinada per defensar el dret a l’educació de les nenes del seu país. El 2014 va obtenir el Premi Nobel de la Pau.

 

Secundària: l’etapa més difícil per a les nenes

Afortunadament, el rol de les nenes i dones ha evolucionat amb la societat, encara que no al mateix temps ni al mateix ritme que tot el món.

Durant els últims anys, el nombre de nenes sense escolaritzar s’ha reduït considerablement: actualment, gairebé nou de cada deu nenes van a l’escola durant l’etapa d’educació primària, segons dades mundials de la Unesco.

La situació empitjora quan les nenes creixen. En algunes cultures, quan entren a l’adolescència es considera que ja són prou grans per treballar o fins i tot per casar-se i es veuen obligades a deixar els estudis.

A regions com l’Àfrica subsahariana i el sud-est asiàtic, on hi ha un gran percentatge d’adolescents sense escolaritzar, el nombre de noies que van a l’institut sempre és inferior al nombre de nens.

Moltes nenes es veuen obligades a deixar d’estudiar per ajudar les seves famílies a casa o per casar-se en matrimonis concertats. L’educació és la clau per canviar aquesta situació. (Santiago Tarín)

 

Carreres de ciències: només per nois?

Aquest panorama de desavantatge s’inverteix durant l’educació superior. Les estadístiques demostren que, a la gran majoria de països, hi ha més noies que nois que accedeixen als estudis universitaris.

Tanmateix, les tendències mundials també confirmen una creença molt estesa: les carreres de lletres són per a les noies i les de números, per als nois.

Segons dades de la Unesco, dos de cada tres estudiants de carreres relacionades amb l’educació són dones. D’altra banda, els nois segueixen acaparant la majoria d’estudis dels àmbits de les ciències, l’enginyeria i la construcció. Encara queden moltes barreres i estereotips per trencar.

Les dones representen només un 28% dels investigadors de tot el món. I no només això, sinó que la majoria de les dones científiques treballen al sector públic mentre que els investigadors homes copen el sector privat, que és on s’ofereixen millors oportunitats laborals i salaris.

Les dones segueixen estant menys representades al camp de la ciència i la investigació. (Unesco)

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here