L’educació, un dret fonamental

Nens refugiats en una escola d’Àustria, el seu país d’acollida. Aconseguir que els refugiats puguin continuar els estudis és un dels principals desafiaments de l’educació actual. (Joe Klamar/AFP)

Garantir una educació de qualitat, inclusiva i equitativa és clau per aconseguir la igualtat de gènere i reduir la pobresa

El 24 de gener se celebra el Dia Internacional de l’Educació. L’Assemblea General de les Nacions Unides va establir aquesta jornada per destacar el paper de l’educació a l’hora de promoure la pau i el desenvolupament de les societats.

L’educació proporciona recursos a les persones perquè siguin independents i puguin bastir-se un futur, fa que siguin més sensibles a les injustícies que pateixen els altres i més conscients sobre l’emergència climàtica que viu el planeta.

Alhora, garantir l’accés a una educació de qualitat permetria assolir la igualtat de gènere i trencar el cicle de pobresa que afecta milions de persones.

Per això l’educació és un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans i és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per a l’any 2030.

 

Un llarg camí per recórrer

Malgrat la seva importància per al futur, encara queda molta feina per aconseguir que l’educació sigui un dret garantit per a tots els infants.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) analitza la situació educativa al món. Segons dades seves, la mainada i els adolescents a països en vies de desenvolupament continuen sent els més afectats per la desigualtat.

En aquests països, menys de la meitat dels nens més pobres han completat l’educació primària. La pobresa també afecta els estudis de secundària: entre els joves amb menys recursos, només un de cada quatre n’acaba el primer cicle i un de cada deu, el cicle superior.

La situació encara és pitjor per a la canalla i els adolescents de zones rurals i, sobretot, per a les nenes i noies dels països més pobres.

 

Un nou repte: l’educació d’infants i joves migrants

Segons les Nacions Unides, arreu del món hi ha més de 260 milions d’infants i adolescents que no van a escola, dels quals 4 milions són refugiats que s’han vist obligats a abandonar els estudis per culpa de conflictes.

L’Informe de Seguiment de l’Educació en el Món (GEM) se centra precisament en la situació d’aquests nens i destaca que, dels més de 70 milions de persones forçades a desplaçar-se el 2019, la meitat eren menors de 18 anys.

Malgrat això, l’Informe GEM lamenta que aquests joves tenen un accés limitat a l’educació: als seus països d’acollida falten recursos materials i professors, i la majoria de joves migrants fa classe a escoles separades, cosa que dificulta la inclusió al nou país.

En aquests casos, l’educació va molt més enllà del coneixement i esdevé una eina d’inclusió i de cohesió: les classes que reuneixen estudiants de diferents països i orígens són un exemple de diversitat i permeten aprendre d’altres cultures.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here