Les causes de la fam

Portada: La manca d'aliments té causes molt diverses, des dels canvis al clima fins a l’especulació dels mercats. (AFP)

L’escassetat d’aliments no és l’única causa: els conflictes, el canvi climàtic o l’especulació també afecten la seguretat alimentària

La fam va afectar 815 milions de persones el 2016, un 5% més que l’any anterior. L’augment de la subalimentació crònica no significa que faltin aliments, sinó que hi ha més persones que no poden accedir a una correcta alimentació.

Una mala collita pot perjudicar l’alimentació d’una família o una comunitat local, però en la majoria dels casos la inseguretat alimentària està provocada per altres factors com les situacions de conflicte o el canvi climàtic.

Quines són les causes de la fam al món?

 

Conflictes

El nombre de conflictes a tot el món ha augmentat els últims anys. Les guerres afecten directament la població d’un país i provoquen milions de refugiats i desplaçats.

La gana és una de les conseqüències més greus de la guerra. A banda de provocar ferits i morts, la violència impedeix que la població pugui seguir la seva vida amb normalitat i això afecta la cadena de producció: conrear els camps, produir aliments, distribuir-los i vendre’ls.

A més, moltes persones es veuen obligades a abandonar les seves llars i, en la seva fugida, no tenen accés a una alimentació adequada (sovint no poden ni alimentar-se).

 

Canvi climàtic

L’escalfament global no afecta directament la producció d’aliments, però té efectes secundaris.

L’augment de temperatures fa que els patrons climàtics canviïn: els períodes de sequera s’allarguen, les pluges són més intenses i provoquen inundacions, la calor s’allarga més enllà de l’estiu i les estacions es difuminen. La desertificació (quan el sòl fèrtil perd les seves propietats) és una altra de les conseqüències.

L’escassetat de pluges i la sobreexplotació provoquen que la terra perdi les seves propietats: és més difícil produir aliments i que el bestiar pugui alimentar-se. (Reuters)

El canvi climàtic no provoca directament els desastres naturals, però el canvi dels patrons climàtics influeix i fa que les catàstrofes siguin més freqüents i amb efectes més greus.

 

Especulació amb la terra

L’especulació d’alguns governs i grans empreses amb les terres de cultiu és un altre dels orígens de l’escassetat d’aliments.

En alguns països, terres que abans servien per produir aliments es destinen al cultiu de productes agrícoles industrials, com l’oli de palma o la canya de sucre per fabricar biocombustibles.

Aquest canvi en l’ús de les terres de cultiu provoca que moltes famílies no tinguin aliments suficients, sobretot a les zones rurals. A més, en reduir-se la producció d’aliments, hi ha menys oferta disponible i això fa que els preus augmentin.

La inestabilitat dels mercats també dificulta que la gent amb menys recursos pugui accedir a una alimentació adequada, amb suficients nutrients. Les grans empreses canvien el preu dels aliments sense tenir en compte els efectes sobre la gent amb menys recursos.

 

La pobresa

Molts països en vies de desenvolupament estan mancats de maquinària, instal·lacions i recursos (aigua i llavors) suficients per produir aliments. Això impedeix que es produeixin aliments per a tots, però a més a més fa que els pocs aliments que hi ha siguin molt cars.

Segons el Programa Mundial d’Aliments, invertir en agricultura és la manera més efectiva de lluitar contra la fam i la pobresa.

Invertir en agricultura és una de les claus per combatre la fam i la pobresa. (PMA)

Finalment, cal no oblidar que una tercera part dels aliments produïts es malgasta. Una millor gestió dels aliments per evitar desaprofitar-los és una altra de les assignatures pendents per combatre la fam al món.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorGoogle Arts & Culture t’obre les portes dels millors museus del món 
Article següentLes protagonistes de 1917
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here