Les conseqüències del coronavirus en l’educació

En alguns països els alumnes han tornat a classe en grups reduïts i aplicant mesures per evitar el contagi. (Cynthia De Benito / EFE)

Alumnes d’alguns països inicien la tornada a l’escola amb mesures de control per evitar contagis

La pandèmia de Covid-19 ha obligat a tancar escoles i instituts i a adaptar les classes al format online. I malgrat l’esforç dels professionals de l’educació i la rapidesa amb la qual els centres han tractat d’adaptar-se a aquesta situació, la veritat és que no tots els alumnes poden seguir les classes de la mateixa manera. 

Els estudiants més desafavorits econòmicament pateixen molt més les conseqüències de l’anomenada “bretxa educativa”. La bretxa educativa és la diferència que existeix entre l’educació que reben aquells joves amb menys recursos i amb situacions familiars complicades, i aquells que provenen d’entorns més estables i adinerats.

El 14% de les llars a Espanya no tenien accés a Internet l’any 2018, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), tot i que el percentatge es redueix en aquelles en les quals hi viuen menors. No tenir suficients ordinadors o dispositius a casa i no comptar amb accés a la xarxa pot obstaculitzar als alumnes més desafavorits a seguir les classes de forma virtual o a realitzar les tasques. 

 

La desigualtat social, un factor clau

Anar a l’escola no només permet a un alumne estudiar i aprendre. També garantia alguns serveis bàsics. Per exemple, les ajudes pel menjadir escolar, les classes de repàs per poder seguir el curs o el suport emocional

 

La ONG Save the Children alerta que el confinament i les conseqüències generades per la pandèmia poden causar estrés i afectar la salut mental dels més joves, especialment els que pertanyen a famílies amb pocs recursos. Això pot provocar que els sigui més difícil seguir les classes. 

Durant l’aturada de les classes a l’estiu, els estudiants acostumen a oblidar part de les rutines adquirides durant el curs, així com continguts que han après. És l’“oblit estiuenc”. No obstant, amb la quarentena, els alumnes han passat més temps sense anar a les aules, per la qual cosa l’efecte d’aquest fenomen serà més gran, segons un informe de l’ONG. 

És per això que experts del sector educatiu alerten que es pot generar una major desigualtat educativa, que els alumnes no aconsegueixin aprendre els continguts ni desenvolupar les competències previstes i que hi hagi més repetidors de curs.

 

La desescalada a les escoles

Per això, els governs treballen perquè els alumnes tornin a les aules tan aviat com sigui possible. La tornada a l’escola a Espanya es deixarà per al setembre, però altres països europeus ja han iniciat la desescalada escolar. Alemanya, Dinamarca, Bèlgica o França ja han començat a prendre mesures de seguretat perquè els seus alumnes puguin tornar a les classes.

Dinamarca i Noruega han estat alguns dels primers països europeus a reobrir les escoles. Els nens es renten les mans almenys cada dues hores, mentre que dues vegades al dia es desinfecten els materials comuns i punts de contacte com aixetes, vàters, taules, poms i baranes. També s’han fixat horaris d’entrada escalonats i s’han dividit les classes en grups més petits per mantenir la distància de seguretat.

A Bèlgica, s’estan reobrint centres a poc a poc. Es va començar el passat 15 de maig amb alguns cursos de primària i secundària. A finals d’aquesta setmana s’analitzarà la situació abans de permetre el retorn a l’aula de la resta de cursos. Inicialment es va parlar de 10 alumnes per classe, per guardar les distàncies, però finalment se n’hi permetran un total de 14. S’organitzaran classes partides, de mitja jornada.

A Alemanya, les classes de secundària van començar a finals d’abril per tal que els estudiants es poguessin preparar de cara als exàmens finals. Des de principis de maig, la resta de l’alumnat s’ha anat incorporant de forma gradual, especialment a les regions en les quals la Covid-19 ha tingut un impacte més baix. Cada regió ha fixat el nombre d’alumnes que hi pot haver en una classe. Per exemple, a Berlín no se superen els 11 alumnes per aula, i els pupitres que no s’ocupen es marquen amb una creu.

A França, on els alumnes també han començat a anar a classe, s’han imposat mesures molt estrictes d’higiene de mans. Els alumnes han de rentar-se-les quan entren a classe, després de cada activitat, abans i després de dinar, abans i després d’anar al bany i després d’esternudar.

Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.

COMPARTIR
Article anteriorVideojocs a la gran pantalla
Article següentPotenciar la lectura amb eines digitals
Periodista 'freelance'. És redactora de Junior Report i col·labora amb altres mitjans com La Vanguardia Digital i Público. En paral·lel fa classes d’història del cinema i col·labora en l'organització de festivals com el Som Cinema de Lleida o el Mercat del Film de Mataró.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here