Les dones triomfen a la Berlinale

Equip Alcarràs Berlinale
L'equip de rodatge d''Alcarràs' al Festival de Cinema de Berlín. (Berlinale)

Dues directores guanyen el premi a Millor Pel·lícula i Millor Direcció en l’última edició del festival de cinema de Berlín

El jurat de la Berlinale, el Festival Internacional de Cinema de Berlín, ha reconegut en aquesta edició el cinema fet per dones amb els premis més importants del certamen: la catalana Carla Simón ha guanyat l’Os d’Or a la Millor Pel·lícula amb Alcarràs, mentre que la francesa Claire Denis s’ha fet amb l’Os de Plata a la Millor Direcció per Avec amour et acharnement.

D’altra banda, el premi a Millor Guió ha estat per a la dramaturga alemanya Laila Stieler, mentre que l’Os de Plata a la Millor Interpretació ha recaigut en Meltem Kaptan, actriu alemanya d’origen turc (la Berlinale només atorga un premi d’interpretació, sense fer distinció entre homes i dones).

Carla Simón és la primera directora espanyola a guanyar l’Os d’Or de la Berlinale. Alcarràs és el seu segon llargmetratge, després de l’èxit que va aconseguir amb Estiu 1993 (2017), que ja va guanyar el Gran Premi del Jurat a la secció Generation Kplus del festival alemany.

La pel·lícula explica la història d’una família d’agricultors d’Alcarràs, un petit municipi de Lleida d’on és originària la cineasta. De fet, una part de la seva família encara viu allà i es dedica al cultiu de préssecs. El repartiment estava format per actors no professionals del mateix poble i els voltants, que mai abans havien actuat.

Els protagonistes veuen com el seu estil de vida queda amenaçat per l’especulació sobre la terra, el preu de la fruita i l’avenç de les energies renovables, que no sempre respecten l’entorn natural. La pel·lícula retrata també el conflicte entre diferents generacions i com podem evolucionar cap al futur sense oblidar les nostres arrels.

Segons la mateixa Simón, Alcarràs és una reivindicació del món rural, dels petits agricultors que treballen la terra amb amor i respecte per produir aliments de qualitat, sense voler explotar-ne els recursos i tenint cura de la natura.

 

Cinema fet per dones

El cinema cada vegada està més ple d’històries explicades per dones, que aporten un punt de vista diferent a les seves pel·lícules. De la mateixa manera, la crítica i els festivals de cinema també comencen a reconèixer i premiar aquesta nova manera de fer cinema.

A l’última edició del Festival de Cannes, celebrat al juliol del 2021, la francesa Julia Ducournau va fer història en convertir-se en la primera directora que guanyava la Palma d’Or en solitari. La directora neozelandesa Jane Campion ja havia guanyat el mateix premi el 1993, però el va compartir ex aequo amb el xinès Chen Kaige. Són les dues úniques cineastes que han guanyat la Palma d’Or en més de 80 anys de festival. 

La pel·lícula de Ducournau, Titane, va generar una gran polèmica i fins i tot va provocar que alguns espectadors abandonessin la sala durant la projecció. No és una història fàcil, per les escenes de sexe i violència, però tracta temes tan diferents com la recerca de la pròpia identitat, la paternitat, la solitud o les conseqüències dels traumes.

Un altre dels festivals de cinema de referència és la Biennale de Venècia, l’última edició de la qual es va ajornar a setembre del 2021 per culpa de la pandèmia de coronavirus.

En aquest certamen, el cinema amb mirada femenina també va obtenir el reconeixement del jurat. El Lleó d’Or a la Millor Pel·lícula va ser per a Happening de la francesa Audrey Diwan, mentre que Jane Campion es va fer amb el Lleó de Plata a la Millor Direcció per la seva última obra: The power of the dog (El poder del perro), un drama familiar combinat amb intriga i ambientat a l’Oest dels Estats Units a principis del segle XX.

Precisament, The power of the dog és una de les favorites a la propera cerimònia dels Premis Oscar, que tindrà lloc el 28 de març. La pel·lícula de Campion ha aconseguit 12 nominacions, incloent-hi la de Millor Pel·lícula i Millor Direcció.

També a l’última edició dels Oscar, la directora nord-americana Chloé Zhao va guanyar el premi a Millor Pel·lícula i Millor Direcció per Nomadland, una història sobre persones nòmades que viuen en caravanes als Estats Units.

 

Festivals de classe A 

El Festival de Cinema de Berlín és un dels més importants d’Europa i del món. Va ser inaugurat el 1951, a l’inici de la Guerra Freda, amb l’objectiu de mostrar pel·lícules que retratessin “un món lliure”. 

Cada any viatgen a la capital alemanya milers de persones entre crítics, productors, equips de rodatge (directors, actors) i, per descomptat, espectadors cinèfils disposats a descobrir les últimes novetats del cinema internacional. En cada edició es projecten al voltant de 400 títols de diferents gèneres i formats.

La Berlinale és també un festival de classe A, una categoria assignada per la Federació Internacional d’Associacions de Productors Cinematogràfics (FIAPF). Aquests certàmens són de caràcter competitiu i destaquen per la qualitat en la selecció de pel·lícules i a l’hora de gestionar-ne la projecció davant la premsa, els espectadors i el jurat. 

Els festivals de classe A són els més prestigiosos: per a una producció, exhibir-s’hi pot suposar la diferència entre passar desapercebuda o projectar-se a cinemes de tot el món i estar nominada a premis com els Oscar, els Bafta, els César o els Goya.

Actualment hi ha festivals d’aquest tipus: Berlín (Alemanya), El Caire (Egipte), Cannes (França), Goa (l’Índia), Karlovy Vary (República Txeca), Locarno (Suïssa), Mar del Plata (l’Argentina) Mont-real (el Canadà), Moscou (Rússia), Sant Sebastià (Espanya), Xangai (la Xina), Tallinn (Estònia), Tòquio (el Japó), Varsòvia (Polònia) i Venècia (Itàlia).

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here