Les missions espacials envaeixen Mart

Primera imatge de Mart captada per la sonda Amal dels Emirats Àrabs. (Mohamad bin Zayad /EP)

Tres sondes de tres països diferents aterren al planeta vermell a la recerca de noves pistes sobre l’origen de vida

Per Raquel Sáez

Mart acull des del mes de febrer tres hostes molt particulars. Es tracta de tres missions no tripulades, impulsades per tres països diferents: els Estats Units, la Xina i els Emirats Àrabs. Malgrat fer servir diferents tecnologies, totes persegueixen el mateix objectiu: recaptar més informació sobre la possible existència de vida.

La primera a arribar va ser la sonda Amal dels Emirats Àrabs, el 8 de febrer. A partir d’ara, orbitarà durant els propers quatre anys al voltant de Mart a una distància d’entre 1.000 i 49.380 quilòmetres sobre la seva superfície per tal de recopilar informació sobre l’atmosfera marciana, el seu clima i les seves estacions.

 

La Xina i els Emirats Àrabs: les primeres missions

Es tracta d’una missió històrica per als Emirats Àrabs, perquè mai abans havien aconseguit arribar fins al planeta vermell. No disposaven ni de plataforma de llançament espacial i van haver de fer l’enlairament des del Japó.

“És un orbitador que es quedarà al voltant del planeta. A diferència de les altres missions, aquesta no recollirà mostres del sòl. La seva funció serà semblant a la d’un satèl·lit, es dedicarà a observar a Mart, igual que el Meteosat ens informa del temps de la Terra”, apunta el director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM), Salvador J. Ribas.

També ha arribat la xinesa Tianwen-1 (que significa “preguntes al cel” en xinès, en referència a un poema clàssic). Ho va fer el 10 de febrer. És la seva primera missió d’exploració a Mart. El mòdul està integrat per dues peces, que ara mateix estan acoblades: un rover o robot d’exploració per recórrer el terreny i un orbitador.

En un termini de tres mesos i des de la distància, l’orbitador analitzarà la superfície i els diferents elements del planeta. Una vegada tingui els resultats, farà aterrar el seu rover per examinar amb més precisió la composició del terreny, fins i tot a zones interiors.

 

Arribada a Mart: els “set minuts del terror”

L’última missió a arribar ha estat el rover Perseverance de la NASA. Va aterrar el 18 de febrer al cràter Jezero, de 49 quilòmetres i al nord de l’equador marcià, un lloc on va haver-hi el delta d’un riu en algun moment fa entre 3.000 i 4.000 milions d’anys. Per tant, es tracta del lloc ideal per trobar-hi possibles restes de vida passada ben conservades.

Perseverance té tres objectius: donar suport a futures missions tripulades, buscar senyals d’antiga vida i recollir mostres de roca i sediments per enviar-les a la Terra el 2026 en una missió conjunta amb l’Agència Espacial Europea (ESA).

La missió de la NASA comptarà amb una ajuda molt especial, un petit helicòpter anomenat Ingenuity. La seva tasca serà donar suport al robot: indicar-li per on ha d’anar, quins llocs ha d’explorar o descartar aquells que no tinguin interès perquè són difícils d’accedir-hi o sortir-ne.

Amal i Perseverance han sobreviscut els famosos “set minuts del terror”. “El moment de l’entrada al planeta, les temperatures són molt elevades i es tallen les comunicacions. Llavors, s’apaga gairebé tota la sonda. Una vegada arriba a la superfície, es desplega i torna a trucar a casa. Aquest és el moment crític per a les missions. Si no arriba aquest avís alguna cosa ha fallat, encara que mai se sabrà on ha estat l’error”, explica el responsable del PAM.

 

Posar un peu a Mart

En tot just deu dies han arribat les tres missions. I l’elecció del mes de febrer no és casual. En realitat, el llançament es va produir al juliol del 2020. Es tractava del moment òptim: la Terra i Mart estaven al mateix costat de les seves òrbites i en oposició al Sol. Per tant, la seva trajectòria era la més ràpida i el consum energètic era mínim.

Però, per què aquest interès en Mart? El planeta vermell és un laboratori perfecte per explorar l’origen de la vida. “És el planeta que més se’ns assembla. Les seves temperatures estan en un rang més semblant a les nostres i són més acceptables. També està l’existència confirmada d’aigua, un element que creiem necessari per a la vida. Si volem posar un peu més enllà de la Lluna, Mart és l’únic amb possibilitats”, conclou Ribas.

Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here