Les vacunes continuen sent la clau per derrotar la covid

Vacunes covid-19
Les vacunes han permès frenar l'avenç de la pandèmia, però no tothom hi té el mateix accés. (Daniel Schludi/UnSplash)

L’augment de contagis per coronavirus s’ha reduït a nivell global, però les diferències de vacunació entre països rics i pobres es mantenen

Ja fa gairebé dos anys que els primers casos de covid-19 es van registrar a la ciutat xinesa de Wuhan, al desembre del 2019. Des de llavors s’han confirmat més de 220 milions de contagis a tot el món, que han provocat prop de 4,6 milions de morts, segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut.

A principis del 2020, la pandèmia va obligar a cancel·lar tota activitat: la producció en fàbriques, el comerç, la restauració, el transport aeri i la mobilitat entre països, l’oci i les relacions socials… El confinament domiciliari es va imposar a la majoria de països com la principal mesura per aturar la propagació del virus SARS-CoV-2

Aquesta situació va canviar amb l’arribada de les vacunes. Al novembre del 2020 es van presentar els resultats preliminars de les primeres vacunes i el 8 de desembre Margaret Keenan, una jubilada britànica de 90 anys, es va convertir en la primera persona del món a ser vacunada. Avui dia, el 41% de la població mundial ja té almenys una dosi de la vacuna.

Les vacunes han canviat l’evolució de la pandèmia: han reduït la capacitat de contagi del virus i, com a conseqüència, el nombre de casos de covid-19 ha caigut a tot el món.

Malgrat que les dades demostren l’efectivitat de les vacunes, moltes persones encara en qüestionen l’ús i es neguen a vacunar-se. El col·lectiu antivacunes és molt variat i defensa diversos arguments, com el dret a decidir sobre el seu cos o els possibles efectes secundaris.

No obstant això, diversos governs han aprovat mesures per impulsar la vacunació entre la població. A països com Alemanya o França, per exemple, els comerços i restaurants poden exigir el certificat de vacunació als clients abans de deixar-los entrar als seus locals.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat que els funcionaris públics que treballin per al govern federal estaran obligats a vacunar-se, una mesura que afecta desenes de milions de persones. La decisió s’ha pres davant una nova ona de contagis al país, que registra el nombre de contagis i morts més gran a nivell global.

Mapa mundial vacunacióv
Mapa de la Universitat Johns Hopkins que mostra el nombre de contagis i morts al món a data de 10 de setembre. (JHU)

Tercera dosi: és necessària?

Un altre dels debats que han centrat l’atenció dels mitjans de comunicació i el públic en general durant les últimes setmanes és si és necessari aplicar una tercera dosi als vacunats amb la pauta completa (dues dosis).

Al principi, els fabricants de vacunes com Pfizer, AztraZeneca o Moderna van assegurar que dues dosis eren suficients. No obstant això, l’aparició de noves variants del virus que semblen més resistents han dificultat la lluita contra la pandèmia, de manera que una dosi suplementària de reforç seria necessària, sobretot en el cas de gent gran o persones immunodeprimides, que tenen menys defenses per lluitar contra la malaltia.

Els grans perjudicats per aquest debat són els països amb menys recursos, que no poden competir amb els països rics a l’hora de comprar vacunes. En aquest sentit, si s’aprova la dosi complementària, la població dels països desenvolupats podrà rebre una tercera vacuna mentre que a les regions en desenvolupament la majoria de la població encara no està vacunada.

Segons dades de Our World in Data, el 65% de la població a Europa ja té almenys una dosi; a l’Amèrica Llatina és el 56% i a Amèrica del Nord el 55%; el 47% de la població a Àsia s’ha vacunat una vegada; mentre que a Àfrica menys del 6% de la població ha tingut accés a la vacuna.

Vacunació per continents
Percentatge de vacunació per continents, a 10 de setembre del 2021. (RTVE/ONU/Our World in Data)

La desigualtat en pandèmia ha portat a crear el programa COVAX, una iniciativa en la qual els països més rics aporten recursos per assegurar que els països i regions més vulnerables també tinguin accés a les vacunes. L’objectiu és assegurar la vacunació d’almenys el 20% de la població d’aquests països.

 

La nova variant mu

Fa uns mesos, l’aparició de la variant delta va encendre les alarmes a tot el planeta: la nova variant del virus era més resistent i es va estendre amb rapidesa per diversos continents, a banda de provocar greus estralls a l’Índia.

En l’actualitat els metges i científics segueixen amb preocupació l’evolució de la variant mu, detectada per primera vegada a Colòmbia al gener de 2021. Aquesta nova soca s’ha estès a altres països de Llatinoamèrica i als Estats Units. De moment es tracta d’una variant d’interès per a l’Organització Mundial de la Salut, però encara no ha passat a la categoria de variant preocupant (com és el cas de la variant delta).

Les autoritats mundials confien que les vacunes ajudin cada vegada més a contenir l’expansió del virus. L’OMS assegura que mantenir les mesures de prevenció habituals és la millor manera de prevenir la covid-19: fer servir mascareta, rentar-se les mans sovint, mantenir la distància de seguretat i evitar espais tancats i aglomeracions.

 

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here