Les xarxes socials: el nou escenari de la poesia per als joves

El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. (Álvaro Serrano / Unsplash)

Els nous autors s’atreveixen amb aquest gènere literari i aprofiten les plataformes socials per arribar als més joves

El proper dilluns 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. Decretada per l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), aquesta jornada té com a objectiu reflectir la diversitat lingüística que hi ha al món i promoure l’ús de llengües amenaçades com a vehicle de comunicació artística.

Alhora, la commemoració d’aquest dia serveix per divulgar la poesia i els grans poetes de la història, fomentar la tradició oral dels recitals de poètics i promoure el diàleg entre la poesia i altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.

En l’actualitat, internet i les xarxes socials permeten acostar la poesia als més joves perquè no es consideri una forma d’art antiquada sinó una via d’expressió moderna que serveix per transmetre valors i sentiments.

A través de la poesia podem comprovar com diferents persones arreu del món compartim les mateixes preguntes i sentiments. La poesia és el pilar de la tradició oral i, durant segles, ha servit per transmetre els valors de diverses cultures a través de generacions.

Per als centres escolars, el Dia de la Poesia és una bona ocasió per incentivar els nens i joves a la lectura de poemes. Al llarg d’aquesta jornada, les xarxes socials s’omplen de poemes i recomanacions d’autors i llibres, fet que contribueix a popularitzar aquest gènere.

De fet, les xarxes socials estan jugant un important paper en la recuperació de la poesia i la seva popularitat entre les noves generacions de lectors.

 

Noves veus per a la poesia

La poesia viu un moment de gran eclosió, especialment entre el públic més jove. Plataformes com Instagram han contribuït a popularitzar els nous autors, que utilitzen aquest gènere literari per tractar qüestions com l’amor i el desamor, les emocions i la vida en general.

Una nova generació de poetes està guanyant adeptes i aconsegueix difondre la seva obra molt més ràpid gràcies a internet i les xarxes socials. Alguns han aconseguit importants premis poètics i han arribat a publicar la seva obra.

A les llibreries avui ja és habitual veure taules plenes de novetats en poesia, amb autors com Rupi Kaur, una jove nascuda a l’Índia que compagina la poesia amb la il·lustració i que s’ha convertit en tot un fenomen gràcies als seus poemes sobre temes com el feminisme, la migració i la pèrdua.

En llengua espanyola, els últims anys han sorgit alguns poetes que ja s’han convertit en referents d’aquesta nova generació, com Miguel Gane, Luna Miguel, Marwan, o Irene X. Alguns han aconseguit premis destacats, com és el cas de Alba Cid, guanyadora del Premio Nacional de Poesía Joven Miguel Hernández.

 

El fenomen Amanda Gorman

A la investidura del nou president dels Estats Units, Joe Biden, una figura va destacar especialment: Amanda Gorman, la jove encarregada de llegir el seu poema The Hill We Climb. Es convertia així, amb només 22 anys, en la poeta més jove a participar en una presa de possessió presidencial.

El seu poema, juntament amb una potent imatge, van convertir-la en un fenomen a les xarxes i des de llavors, la seva popularitat no ha parat de créixer.

Nascuda el 7 de març de 1998 a Los Angeles (Califòrnia), Gorman va ser nomenada Youth Poet Laureate dels Estats Units el 2017. Es va graduar a la prestigiosa Universitat de Harvard i és la fundadora de One Pen One Page, una organització que ofereix programes gratuïts d’escriptura creativa per a joves en risc d’exclusió social i està compromesa amb diverses iniciatives socials a favor del lideratge juvenil i l’educació artística.

A més, també ha desenvolupat una carrera com a model, participant en campanyes publicitàries d’Eileen Fisher i Helmut Lang.

La figura d’Amanda Gorman s’ha vist envoltada de polèmica arran de la traducció del seu poema a diversos idiomes, per exigir que la traductora hauria de ser una dona, preferiblement jove, negra i activista. L’autora holandesa Marieke Lucas Rijneveld es va retirar de la traducció del poema d’Amanda Gorman per aquesta raó. En la versió catalana, el traductor Victor Obiols ha estat destituït després que l’agència de Gorman reclamés un altre perfil per traduir el llibre de la jove poeta.

Fonts: UNESCO, Guardian, Planeta de Libros

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here