L’escultura com a banc de proves

‘La serpentina’ representa una figura de dona i és una de les escultures més cèlebres del pintor Henri Matisse. (Picasa 2.6 / MoMA)

El pintor francès Henri Matisse va utilitzar l’escultura com a preparació per pintar algunes de les seves obres més importants

Per Gerard González

El pintor francès Henri Matisse (1869-1954) va ser el màxim representant del moviment fauvista, però també va destacar en altres disciplines artístiques com l’escultura. Malgrat que no li va dedicar tant temps com als seus quadres, Matisse no es va quedar enrere a l’hora d’aplicar el seu estil.

Va esculpir prop de 80 obres: la majoria en bronze i la resta en guix o fusta. El format que més va utilitzar va ser l’escultura exempta, un tipus d’escultura que permet contemplar l’obra des de qualsevol punt de vista.

Matisse va començar a treballar l’escultura amb 25 anys, quan ni tan sols havia començat a desenvolupar l’estil fauvista. En una entrevista amb el crític i historiador de l’art Pierre Courthion, el pintor va assegurar que esculpir l’ajudava a aclarir les idees.

“Treballant amb l’argila podia descansar de la pintura […] Així vaig trobar la manera d’organitzar-me, d’endreçar els sentiments i trobar un estil que s’adaptés a mi. Això m’ajudava a l’hora de pintar”, va explicar.

Per aquest motiu, algunes escultures de Matisse només s’entenen com a complement de les pintures o els gravats corresponents, com succeeix amb les diferents versions de Nu reclinat o la sèrie Esquenes.

No obstant, altres obres tenen un pes important per si mateixes i s’han convertit en veritables obres mestres, com Dues negres (1907) o La serpentina (1909).

 

El cos de la dona convertit en art

El tema central de les escultures de Matisse van ser els nus de dones. Entre ells, la sèrie Esquenes (1909-1930) és la seva obra escultòrica més gran.

En aquesta col·lecció les peces són baixos relleus i, a diferència de les escultures exemptes, només poden observar-se des d’un únic punt de vista. Matisse va anar deformant els volums del cos perquè fossin més geomètrics.

Quan Matisse esculpia Nu reclinat, l’escultura li va caure i es va trencar. Aquest episodi el va portar a pintar un dels quadres més reconeguts del fauvisme: Nu blau (Souvenir de Biskra). Després d’acabar la pintura, va reprendre l’escultura i la va finalitzar el 1907.

La dona de la pintura recorda la figura esculpida: les característiques humanes cada vegada s’anaven fent més abstractes, de la mateixa manera que a la sèrie Esquenes.

La serpentina (1909) és una de les poques obres que no funcionen com a inspiració directa per a cap dels seus quadres. La crítica la considera una obra mestra per si mateixa.

L’escultura juga amb la percepció. Cada corba i cada part del cos està desproporcionada i això trenca els esquemes, però sempre manté l’harmonia.

La influència dels seus viatges pel nord d’Àfrica es fa evident a Dues negres (1907-1908), una obra elaborada a partir d’una fotografia publicada a L’Humanité féminine.

Amb aquesta escultura, Matisse aconsegueix adaptar l’art africà a les tres dimensions (normalment es mostra només en dues) i perfeccionar l’anatomia humana. És l’única obra de l’artista en què apareixen dues figures humanes, ja que normalment solia fer els seus treballs a partir d’una sola silueta.

El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here