L’estrella de Nadal, un misteri per resoldre

S'han trobat escrits del segle X que parlen de l'estrella de Nadal i pintures clarament motivades per aquest fenomen, com aquesta obra de Giotto: 'L'Adoració dels Reis Mags' del segle XIV. (Arquitectura & Cristianisme)

La humanitat intenta desxifrar des de fa segles la naturalesa de la guia dels Reis Mags en el seu viatge

Per Raquel Sáez

Coronant el nostre arbre o presidint el pessebre, l’estrella de Nadal gairebé mai falta en la decoració d’aquests dies. Segons l’Evangeli i la tradició popular, aquesta estrella va guiar els Reis Mags d’Orient fins al lloc on havia de néixer el nen Jesús.

Però, va ser real l’estrella? Els astrònoms segueixen sense posar-se d’acord. “La curiositat arrenca al segle XVII. Fins aquest moment, era només una qüestió religiosa que es recollia a la Bíblia o altres textos. Johannes Kepler va ser el primer que ho va estudiar de manera científica”, explica Salvador J. Ribas, director científic del Parc Astronòmic Montsec de Lleida.

Com si es tractés d’una partida de Cluedo, hi ha molts sospitosos per a aquest misteri però cap acaba d’encaixar amb el perfil. Series capaç de trobar la solució? Comença el joc.

 

Premisses per a trobar una estrella

Per trobar la solució, partim de dues premisses. D’una banda, no existeix cap text no religiós que doni testimoni del fenomen, així que cal recórrer als evangelis per indagar sobre l’origen de l’estrella de Nadal.

Mateu, Jaume i Ignasi asseguren que els Reis Mags van arribar a Betlem guiats per una estrella molt gran i brillant.

D’altra banda, la data del Nadal és la clau per resoldre la partida. Sabem que, en realitat, Jesús va néixer cap al 5 a.C. Si, com diu l’Evangeli, hi havia pastors als camps, no era l’hivern sinó la primavera.

A més, els hostals estaven plens, cosa que passava per Pasqua. Per tant el més probable és que el naixement es produís la primera quinzena d’abril.

 

Sospitosos astronòmics

La religió i la conjunció astral expliquen l’origen de l’estrella de Nadal. Per tal d’identificar què era l’estrella de Nadal, hem d’analitzar els diferents tipus de fenòmens astronòmics.

Una supernova és l’explosió d’una estrella que apareix de manera sobtada al cel i produeix una gran lluentor. Aquest fenomen té molts números de convertir-se en l’estrella de Nadal. De fet, alguns astrònoms xinesos en van detectar una cap a l’any 5 a. C., però sempre queda alguna resta testimonial a la regió on es produeix la seva explosió, per la qual cosa quedaria descartada.

Una altra opció podria ser un cometa, i hi ha diversos candidats. El cometa Halley orbita al voltant del sol cada 75 anys aproximadament. Els càlculs recents indiquen que va passar cap a l’any 12 a. C. Per tant, no s’ajusta a la data que busquem.

A la fi dels anys 90 es va especular que el cometa Hale-Bopp va iniciar el seu periple pel sistema solar cap a la data que ens interessa. No obstant això, l’escassa lluminositat d’aquest moment el faria inobservable per als millors telescopis.

L’estrella de Nadal també podria haver estat una pluja de meteors, encara que aquest esdeveniment dura només uns segons. O una conjunció astronòmica un fenomen que succeeix quan, observats des d’un punt (en aquest cas la Terra), dos o més astres coincideixen en la mateixa latitud en el cel.

 

Què va ser l’estrella de Nadal?

Existeixen diferents teories que parlen de possibles conjuncions en aquelles dates. D’una banda, la triple conjunció de Mark Kidger l’any 7 a.C.: primer va haver-hi una conjunció entre Saturn i Júpiter en Babilònia; després, una trobada planetària entre Mart, Júpiter i Saturn a la constel·lació de Peixos i, finalment, l’aparició d’una nova, una estrella que va incrementar sobtadament la seva lluentor i que va ser visible durant setmanes.

D’altra banda, la teoria de Michael Molnar parla de dues ocultacions de Júpiter darrere la Lluna l’any 6 a.C. La llegenda diu que aquests fenòmens assenyalarien el naixement d’un important rei dels jueus.

No hi ha un únic guanyador per explicar què era l’estrella de Nadal que va guiar ses Majestats d’Orient. “Les dues teories són possibles i és difícil que això canviï, tret que aparegués un text històric revelador”, assegura el responsable del Parc Astronòmic Montsec.

No obstant això, Ribas s’inclina més per la proposta de Molnar, perquè no dóna tanta importància a un fenomen vistós sinó a una configuració astral, és a dir, que estrelles i planetes estiguessin disposades d’una forma concreta, segons ells esperaven i com marcava la profecia.

“Ells observaven el cel esperant un missatge que no havia de ser evident per a tothom. Potser només van poder veure-la els experts i es van basar en les seves creences i en la posició dels astres”, conclou.

Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astrònomic Montsec

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here