L’històric viatge de Iuri Gagarin fa 60 anys

Una dona passa per davant d'un mural de Yuri Gagarin a Moscou. (Reuters)

El 12 d’abril del 1961, l’astronauta soviètic es va convertir en la primera persona a arribar a l’espai

La carrera espacial ve de lluny. Sempre ha existit un cert interès per saber què hi ha més enllà de la Terra. Lluny de l’atmosfera que ens envolta. Però en la successió de grans fites, mereix una menció especial l’històric viatge del 12 d’abril del 1961, quan el rus Iuri Aleksèievitx Gagarin es va convertir en el primer ésser humà a arribar a l’espai.

L’astronauta va estar 48 minuts a l’espai. En total, el viatge en va durar 108. Tot un premi als esforços que feien els soviètics, que mantenien una competició amb els Estats Units.

Quatre anys abans (1957), els russos van posar en òrbita el seu primer satèl·lit espacial. No es van pensar molt el nom i el van batejar com a Sputnik, que traduït al català significa, precisament, “satèl·lit”. Casualitats o no, és el mateix nom que ha triat Rússia per a la seva vacuna contra el coronavirus. La primera registrada a tot el món.

 

Proves amb la gosseta Laika

En aquesta primera incursió de l’Sputnik no hi anava cap ésser viu. Era una mena de bola de metall, on hi havia instal·lats uns sensors de temperatura. Aquest mateix any, es va decidir enviar la missió Sputnik 2. Però aquesta vegada sí que hi havia tripulant: la gosseta Laika.

“El motiu d’enviar animals a l’espai era senzilla: es volia saber si podrien sobreviure. La Laika va morir hores després del llançament per sobreescalfament. Aquesta experiència va deixar diverses lliçons. Per exemple, que hi havia una sèrie de partícules a l’exterior, per sobre de l’atmosfera, de les quals calia protegir-se. Per això els astronautes, quan fan passejos espacials, a banda de portar oxígen van amb escuts de protecció al casc i a la roba”, explica el director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM), Salvador J. Ribas.

El 1960, els soviètics van repetir el viatge amb dues gosses més: Belka i Strelka. Aquesta vegada sí que va sortir bé. Després d’aquest èxit, es van succeir els viatges russos i estatunidencs amb éssers vius: ximpanzès, ratolins i fins i tot plantes.

Un any després va arribar l’històric vol de Yuri Gagarin. L’astronauta va viatjar a bord del Vostok 1. L’habitacle li anava fet a mida. Gagarin va ser seleccionat entre una llista de vint candidats. A banda de ser un pilot de guerra amb molta experiència, la seva elecció tenia un avantatge: només media 1,57 centímetres. L’alçada era perfecta, si tenim en compte que l’astronauta anava assegut i no tenia espai per moure’s.

“Gagarin no podia controlar res des de la nau. Tot estava automatitzat. Així s’evitava que qualsevol error humà espatllés la missió. La seva funció era observar i veure com responia a aquesta situació. Si bé tenia una mínima capacitat de resposta: un sobre tancat amb una contrasenya, que havia de fer servir en cas d’emergència per activar el mode manual. Però no va caldre”, assenyala el responsable del PAM.

 

Aterratge en un camp de patates

La missió va tornar amb èxit però no va aterrar al lloc previst. Va anar a parar a un camp de patates prop d’un poble anomenat Smelovka, proper al riu Volga.

Gagarin va ser rebut com un heroi nacional i va contribuir a la propaganda de la Unió Soviètica. A l’astronauta se li atribueix la cèlebre frase: “La Terra és blava”. Va ser el primer i últim viatge espacial d’aquest militar. Va morir el 1968 en un absurd accident d’aviació.

La gesta de Gagarin va catapultar Rússia en la carrera espacial, que mirava pel retrovisor als Estats Units. Els russos també van protagonitzar el primer passeig espacial i van llançar, el 1963, la primera dona astronauta: Valentina Tereixkova.

L’eufòria soviètica es va esfumar segons avançava la dècada dels anys 60. Va ser gràcies a l’embranzida del president John F. Kennedy. L’enginyeria del reconvertit nazi Von Braunn i el pressupost milionari van permetre llançar el programa Apollo. L’home (estatunidenc) va trepitjar la Lluna i va canviar l’hegemonia a l’espai.

Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here