L’impacte de la covid-19 en les dones

Les dones són més vulnerables als efectes de la pandèmia. (Engin Akyurt / Pixabay)

La pandèmia ha provocat una crisi econòmica que ha agreujat la desigualtat de gènere i ha fet augmentar la violència masclista

L’11 de març del 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar que el brot de covid-19 que havia aparegut a Wuhan (Xina) a finals del 2019 i que s’havia propagat per diversos països era ja una pandèmia d’abast mundial .

Com la majoria de crisis i conflictes, la pandèmia de coronavirus ha afectat de forma diferent els homes i les dones. La crisi sanitària ha generat un impacte econòmic i laboral en la societat, agreujant la bretxa de gènere i les desigualtats a què s’enfronten les dones.

El comerç, els serveis sanitaris i socials, l’hostaleria i l’educació són alguns dels sectors més afectats per la pandèmia. Més del 50% de l’ocupació de les dones a Espanya es concentra en aquests sectors, fet que les converteix en un dels col·lectius més afectats a nivell econòmic i laboral.

Un altre sector molt afectat és el de les treballadores de la llar, que s’han vist perjudicades per la seva situació de precarietat laboral. Moltes treballen sense contracte, han perdut la feina i no tenen dret a l’atur.

Un estudi de les Nacions Unides (ONU) calcula que 47 milions de dones i nenes es veuran en situació de pobresa extrema el 2021 com a conseqüència de la covid-19.

Segons el mateix informe, 7 de cada 10 professionals de la salut a tot el món són dones, fet que explica que més dones que homes hagin estat exposades a contagis. Segons ISGlobal, durant els primers mesos de la pandèmia, els contagis de sanitàries van multiplicar per tres els dels companys homes.

Així mateix, les dones, que generalment ja s’encarreguen de les cures i tasques domèstiques, han assumit una responsabilitat més gran durant el confinament. En aquest sentit, han patit més pressió i estrès per no poder separar l’espai personal del laboral.

Una de les conseqüències ha estat que la pandèmia ha afectat psicològicament les dones més que als homes.

 

Augment de la violència de gènere

Un dels impactes més greus de la pandèmia de covid-19 és l’augment de la violència de gènere contra les dones. En els casos de violència masclista, la llar es converteix en el lloc més perillós per a les dones.

El confinament ha incrementat el risc de violència, perquè les dones han passat més hores amb els seus maltractadors i s’han generat més conflictes sobre qüestions domèstiques i familiars. A més, en aquests casos, la violència es perpetua i l’agressor es  considera impune i guanya seguretat.

Un altre tipus de violència que ha augmentat durant la pandèmia és la ciberviolència, és a dir, els atacs a dones i nenes a través d’internet i les xarxes socials. Durant el confinament, la tecnologia ha estat essencial per trencar l’aïllament i mantenir el contacte amb altres persones, però també ha incrementat les possibilitats d’assetjament a través de les xarxes.

La pandèmia ha provocat una crisi econòmica i ha afavorit la precarietat laboral. En alguns casos, algunes dones s’han vist forçades a realitzar treballs sexuals per subsistir. En aquest context s’han donat més situacions d’abús i explotació sexual, que també suposen un risc més gran de ser infectades pel virus.

 

L’impacte de la pandèmia per a les nenes

Les nenes són un col·lectiu especialment vulnerable davant dels efectes de la pandèmia. Igual que ha crescut la violència masclista durant el confinament, també les menors d’edat s’han vist més exposades a la violència sexual en l’entorn familiar.

A això cal sumar-li el risc de ciberassetjament, en un moment en què els menors passen gran part del seu temps a internet i les xarxes socials, ja sigui en temps lliure o fins i tot durant les hores de classe.

Els efectes de la pandèmia s’agreugen als contextos més empobrits, on és més difícil fer front a la crisi econòmica i sanitària. Les nenes de famílies amb menys recursos tenen més risc d’exclusió o abandonament escolar, perquè no disposen de la tecnologia necessària per fer les classes a distància.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) adverteix que hi ha més probabilitats quedeixin l’escola les nenes i adolescents que viuen en situació de pobresa, amb discapacitat o en llocs rurals aïllats.

Aquestes nenes poden veure’s obligades a fer treballs domèstics i cures a la llar. En alguns països, fins i tot poden ser víctimes del matrimoni infantil com una via d’escapament per a les famílies a les regions més desfavorides.

Fonts: ONU Dones, Organització d’Estats Americans, Argos, Observatorio de Igualdad y Empleo, Center for Global Development.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here