L’Índia, un país de cinema 

Fotograma de la pel·lícula ‘Hotel Salvación’ (2016), que explica el ritual indi de morir a la vora del riu Ganges. (Karma Films)

Més enllà del cinema musical de Bollywood, a l’Índia també es fan pel·lícules que retraten els costums i conflictes socials del país

Si existeix un lloc que s’identifica amb el cinema, aquest és sens dubte Hollywood. El barri de Los Angeles (Estats Units) és famós per ser la llar de la indústria del cinema americà. Cada any estrena centenars de pel·lícules que es projecten arreu del món. Però hi ha vida més enllà del cinema d’Estats Units.

Bollywood és el nom amb el qual es coneix la indústria del cinema a l’Índia, rodat en idioma hindi. Aquest nom sorgeix d’un joc de paraules entre Bombai, on es troben la majoria d’estudis de cinema indi, i Hollywood.

El cinema de Bollywood té unes característiques pròpies que el fan únic al món. Les pel·lícules de Bollywood són grans produccions, plenes de color i acció, que es caracteritzen per uns números musicals espectaculars.

Expliquen històries d’amor, drama i intriga que es combinen amb les cançons i actuacions de música i ball d’inspiració tradicional.

Els actors de cinema indi són autèntiques estrelles i compten amb milions de seguidors al seu país. I, malgrat que la majoria de títols no arriben als nostres cinemes, l’impacte de Bollywood a l’Índia és enorme, tant o més que el que té Hollywood a Europa.

Fotograma de ‘Salaam Bombay’, que retrata la història dels nens que viuen al carrer.

Ara bé, no totes les pel·lícules índies porten l’etiqueta de Bollywood. Hi ha moltes altres produccions de caràcter més realista i social, preocupades per mostrar diferents aspectes de la realitat al país.

Aquestes pel·lícules es projecten en festivals de prestigi com el Festival de Cannes o el de Berlín. A continuació us recomanem alguns dels films més coneguts i interessants de les últimes dècades per conèixer l’Índia a través d’autors autòctons.

 

Salaam Bombay (1988)

Mira Nair és una directora de cinema molt famosa a l’Índia. Es va fer coneguda el 1988 amb Salaam Bombay, un drama protagonitzat per un nen dels carrers de Bombai, la ciutat més poblada de l’Índia.

El petit ha d’aprendre a sobreviure de qualsevol manera. Les seves aventures serveixen per mostrar els diferents personatges amb els quals es topa i les experiències que conformen la pròpia vida.

 

Les noces del Monsó (2001)

Anys més tard, Mira Nair va dirigir un altre gran èxit del cinema indi: Les noces del Monsó, una pel·lícula que intenta explicar com funcionen els matrimonis concertats a l’Índia.

El film explica el conflicte entre la tradició i la modernitat, a través de la història d’un casament a Nova Delhi que dura 4 dies. Sense ser una pel·lícula de Bollywood, destaca per l’ús del color, la música i el ball tradicional.

 

Fuego (1996), Tierra (1998), Agua (2005)

Una altra directora índia molt popular és Deepa Mehta, que ara viu al Canadà. La cineasta s’ha mantingut fidel als seus orígens a través de pel·lícules que ofereixen un punt de vista molt personal sobre els problemes de la societat índia.

La seva obra més famosa és la trilogia formada pels films Fuego, Tierra i Agua, que va rodar al llarg d’una dècada.

En Foc, Mehta explica la importància de la família en la societat índia i retrata els seus valors, tradicions i secrets. El film ens explica la història de dues dones casades amb dos germans que comencen a viure a la mateixa casa familiar, i quin és el paper que adopten en aquest entorn.

Terra està ambientada al 1947, en l’època de les revoltes entre l’Índia i el Pakistan, i mostra com afecten la vida d’un grup d’amics hindús i musulmans.

Finalment, Aigua mostra la realitat de moltes nenes petites que són obligades a casar-se amb homes adults. També el tracte que es dóna a les dones que es queden vídues.

 

La Trilogía de Apu (1955-1960)

Si t’agrada el cinema clàssic, no pots perdre’t les pel·lícules del prestigiós director Satyajit Ray. La seva obra més famosa és la coneguda Trilogía de Apu, formada per les pel·lícules Pather PanchaliAparajito i El mundo de Apu.

Al llarg d’aquestes tres obres es narra la història d’una família de l’est de l’Índia que lluita contra la mala sort.

La trilogia descriu la infància, educació i maduresa de l’Apu, el fill petit, a través de les seves experiències en una família rural de classe alta, però amb problemes econòmics.

 

Siete diosas (2015)

Aquesta pel·lícula dirigida per Pa Nalin està protagonitzada per dones i tracta temes actuals com a violència sexual, la conciliació, l’homosexualitat o la discriminació de la dona en la societat índia.

La protagonista és una jove que s’ha de casar i que reuneix les seves amigues per a celebrar el comiat de soltera.

 

Hotel Salvación (2016)

Amb aquesta pel·lícula dirigida per Shubhashish Bhutiani podem endinsar-nos en la ciutat santa de Benarés i els seus sorprenents rituals de la mort a la riba del riu Ganges.

Els creients de l’hinduisme, la religió majoritària de l’Índia, han de visitar Benarés almenys una vegada a la vida. Els hindús creuen que, si una persona mor prop del Ganges, anirà directament al paradís. També és tradició incinerar els cadàvers prop de l’aigua.

El protagonista és un ancià que li demana al seu fill que l’acompanyi a aquesta ciutat, on vol passar els seus últims dies abans de morir.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorOnam: el festival indi de la collita
Article següentMalbaratament d’aliments: un problema per al planeta
Periodista 'freelance'. És redactora de Junior Report i col·labora amb altres mitjans com La Vanguardia Digital i Público. En paral·lel fa classes d’història del cinema i col·labora en l'organització de festivals com el Som Cinema de Lleida o el Mercat del Film de Mataró.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here