Llegir i escriure per ser més lliures

Llegir ens permet ampliar els nostres coneixements. (PxHere).
Llegir ens permet ampliar els nostres coneixements. (PxHere).

Cada 8 de setembre se celebra el Dia Internacional de l’Alfabetització per a conscienciar sobre la importància de saber llegir i escriure

El dia 8 de setembre se celebra el Dia Internacional de l’Alfabetització des de 1966. És una data fixada per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) per cridar l’atenció sobre els problemes que l’analfabetisme, no saber llegir ni escriure, pot provocar en les persones.

Llegir i escriure és el primer pas per poder rebre una educació. Entendre què diuen els llibres és necessari perquè les persones puguin aprendre. A més, també és indispensable perquè puguin ser capaços de comprendre cartells o fins i tot documents legals, que poden arribar a afectar la seva vida. Per això, saber llegir i escriure fa que les persones siguin més lliures i els capacita perquè puguin prendre decisions amb més coneixement i llibertat.

L’educació és un dret fonamental recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per a l’any 2030. Garantir una educació de qualitat per a tothom permetria reduir la pobresa i ajudar a aconseguir la igualtat de gènere.

View this post on Instagram

¿Todos los niños van a la escuela? ¿Cuál es el país con el mejor sistema educativo? Mañana es el Día Internacional de la Educación📚. Repasamos con una infografía el estado de la educación alrededor del mundo🌍. . ¿Qué crees que podemos hacer para que la educación llegue a todos los niños y niñas del mundo? 👇 . . Tots els nens van a l'escola? Quin és el país amb el millor sistema educatiu? Demà és el Dia Internacional de l'Educació📚. Repassem amb una infografia com és l'estat de l'educació al voltant del món🌍. . Què penses que podem fer perquè l'educació arribi a tots els nens i nenes del món? 👇 . #educación #educació #education #school #educate #learn #teaching #GlobalGoals #ODS #ForEveryChild

A post shared by Junior Report (@junior_report) on

 

L’alfabetització, la porta al coneixement

Inicialment, la informació entre persones es transmetia de manera oral. És a dir, mitjançant sorolls o paraules.

No obstant això, els humans es van adonar que la memòria pot fallar sovint que calia trobar un sistema que permetés guardar més quantitat d’informació i de manera més fiable, o un que els permetés deixar senyals per comunicar-se amb altres persones sense necessitat d’estar presents. Per això van començar a aparèixer sistemes per codificar el coneixement.

El primer sistema d’escriptura va aparèixer fa uns 6.000 anys, a principis del període neolític. Eren símbols amb significat aïllat, de manera que no podia considerar encara escriptura.

Amb el pas dels anys, algunes civilitzacions van anar desenvolupant sistemes que permetien crear frases amb significat mitjançant la combinació de símbols diversos. Però aquests sistemes eren complexos: per exemple, molt pocs podien entendre els jeroglífics egipcis, formats per centenars de símbols diferents. Això significava que poques persones tenien accés al coneixement.

Més endavant es desenvoluparien alfabets, sistemes capaços de crear paraules i frases amb sentit mitjançant la combinació d’un nombre molt més reduït de símbols que representen sons. L’alfabet fonètic més antic conegut data de l’1500 a.C. i es va trobar en l’actual Síria. Era l’ugarític, tenia 20 lletres i s’escrivia d’esquerra a dreta.

Des de llavors, l’escriptura, els idiomes i també els alfabets han anat evolucionant i la seva divulgació ha permès que el coneixement es pugui transmetre de manera més senzilla i fiable.

 

El coronavirus, una amenaça a l’educació

Aquest any, la celebració se centrarà en els problemes que ha provocat el coronavirus en relació amb l’educació de les persones. A causa del confinament decretat per frenar l’avanç de la pandèmia, moltes persones s’han quedat sense poder anar a l’escola.

Encara que hi ha alumnes que han pogut seguir les classes a través d’internet, les persones més vulnerables no han comptat amb recursos per seguir les classes de manera virtual, fos perquè no tenien connexió o no comptaven amb dispositius per connectar-se a la xarxa.

Els estudiants més desfavorits econòmicament pateixen molt més les conseqüències de l’anomenada “bretxa educativa“. La bretxa educativa és la diferència que hi ha entre l’educació que reben aquells joves amb menys recursos i amb situacions familiars complicades, i aquells que provenen d’entorns més estables i més adinerats.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here