La llibertat d’informació a Bielorússia, en risc

Un grup de periodistes protesta davant de la seu del Ministeri de l'Interior a Minsk, la capital, per mostrar el seu suport a sis col·legues detinguts el passat 1 de setembre durant les protestes. (Nasta Zajarévich / EFE)

Mitjans de comunicació locals i internacionals han estat censurats i diversos periodistes han estat detinguts mentre informaven de les protestes

El malestar de la societat bielorussa segueix avivant les protestes als carrers de Minsk, la capital, i en molts altres punts de país. El reclam d’unes noves eleccions és la demanda principal de la població, però no l’única.

En aquest clima de violència i repressió policial, la tasca dels mitjans de comunicació i els periodistes freelance és clau per poder explicar allò que passa al país. Però l’accés a la informació no sempre està garantit en escenaris de crisi política i revoltes, com és el cas actual de Bielorússia o fa menys d’un any a Hong Kong.

“Seguim demanant a les autoritats bielorusses que posin fi als abusos contra manifestants pacífics i els recordem que, en virtut del dret internacional, tenen l’obligació de respectar el dret a la llibertat d’expressió“, va afirmar Bruce Millar, director en funcions d’Amnistia Internacional per a Europa Oriental i Àsia Central, a mitjans del mes d’agost.

Bloqueig informatiu

Dos dies després d’aquest comunicat, l’Associació de Periodistes de Bielorússia (BAJ, en les seves sigles en anglès) va denunciar una apagada informativa per part de govern d’Aleksandr Lukaixenko per impedir la cobertura de les protestes i difondre informació en contra del president.

El bloqueig d’informació impedia visitar diverses pàgines web de mitjans bielorussos, entre ells l’emissora Radio Liberty, el diari The Village o la mateixa pàgina web de la BAJ. Quan els usuaris intentaven accedir a aquestes pàgines es trobaven amb els continguts bloquejats i el següent missatge: “Basat en una decisió del Ministeri d’Informació de la República de Bielorússia”, segons va denunciar la BAJ. Posteriorment, es va restablir l’accés a aquests mitjans.

Periodistes entre els detinguts  

Segons diferents associacions internacionals, s’han colpejat i detingut diversos periodistes durant les protestes, la qual cosa posa en risc la llibertat d’expressió i la pluralitat informativa al país.

Per exemple, els periodistes Katsiaryna Andreyeva i Maksim Kalitouski, de la cadena de televisió Belsat, van ser detinguts per la policia entre el 12 i el 13 de setembre. Estaven cobrint una de les manifestacions, segons publica el BAJ.

Estan acusats de desobediència policial i de violar la llei dels mitjans de comunicació de país, segons va relatar a la seva família la pròpia Andreyeva, que segueix empresonada en el moment de publicar aquest article.

Control dels mitjans públics

Els mitjans públics bielorussos es troben sota el poder de l’estat, presidit per Lukaixenko, des que va arribar al poder el 1994, fa 26 anys. Segons dades de Reporters Sense Fronteres (RSF), Bielorússia ocupa el lloc 153 d’un total de 180 països en la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa 2020 i es tracta d’un país en el qual el “paisatge mediàtic no coneix la diversitat”.

A més, molts d’aquests mitjans de comunicació fan servir el rus com a llengua vehicular i contracten a periodistes de país veí, la qual cosa és una mostra de la influència que el Kremlin té sobre Bielorússia.

Així doncs, molts dels mitjans de comunicació que operen a Bielorússia tenen la seva base en altres països, com per exemple Belsat TV, que és un canal gratuït que emet per satèl·lit des de Polònia; o la ja esmentada Radio Liberty, una organització amb seu a Praga (República Txeca) finançada pel govern d’Estats Units.

El paper de la premsa internacional

La majoria de grans mitjans de comunicació compten amb corresponsals (periodistes basats en països estrangers) o amb enviats especials (periodistes que es desplacen de manera puntual) per informar d’allò que passa al món. Això permet tenir contacte directe amb les fonts i obtenir informació de primera mà.

Durant les protestes a Bielorússia, la presència i interès de periodistes s’ha incrementat, però també la pressió per part de poder, que obstaculitza o fins i tot censura reportatges i entrevistes. Un exemple és aquest reportatge d’Érika Reija, corresponsal de RTVE per a Rússia, Ucraïna i altres països veïns.

A finals d’agost, el Ministeri d’Exteriors de Bielorússia va començar a retirar les credencials a periodistes estrangers. Segons una nota de premsa publicada per l’agència EFE, es va retirar el permís d’informar a quatre periodistes de Radio Liberty, a dos corresponsals de l’agència francesa AFP, a tres de l’agència alemanya ARD, a dos periodistes d’Associated Press (AP), a dues de l’agència Reuters, a un de RFI i a un altre del canal nord-americà en idioma rus Nastoyashaya Vremia.

Fonts: RTVE; Amnistía Internacional per a Europa Oriental i Àsia Central; Europa Press (EP); Radio Liberty; BAJ, European Federation of Journalists (EFJ); Belsat TV; Reporters Sense Fronteres (RSF), Agència EFE.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

 

COMPARTIR
Article anteriorQui és Aleksandr Lukaixenko?
Article següentPel·lícules per repassar la convulsa història la zona soviètica
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here