La lluita per acabar amb el treball infantil

El treball infantil es concentra als països més pobres, sobretot a l'Àfrica Subsahariana, però també al Sud-est Asiàtic, l’Amèrica Llatina i el Carib (suvajit/Pixabay)

Més de 160 milions de nens i nenes de tot el món es veuen obligats a treballar, una xifra que ha augmentat els últims anys

Tots els menors haurien de poder anar a l’escola i jugar. Malgrat això, molts nens i nenes arreu del món són víctimes del treball infantil, fet que posa en perill els drets dels menors a tenir una infància lliure de violència i qualsevol tipus d’abús.

Es calcula que a tot el món hi ha 160 milions de nens i nenes que es veuen forçats a treballar, segons un informe elaborat pel Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i l’Organització Internacional del Treball (OIT). Els casos de treball infantil han augmentat els últims anys, també a conseqüència de la pandèmia. Per això les Nacions Unides han declarat aquest 2021 l’Any Internacional per a l’Eliminació del Treball Infantil.

Què és el treball infantil? La definició de la OIT ho descriu com “qualsevol feina que priva els nens i nenes de la seva infantesa, el seu potencial i la seva dignitat, i que és perjudicial per al seu desenvolupament físic i psicològic”. El treball infantil, a més, acostuma a interferir en l’escolarització dels menors, que es veuen obligats a abandonar l’escola molt aviat.

Entre les pitjors formes de treball infantil hi ha l’esclavitud, la prostitució, el tràfic de persones o l’obligació de realitzar activitats il·legals o perilloses, com és el cas dels nens soldats que es converteixen combatents involuntaris i es veuen obligats a viure la guerra en primera persona.

D’acord amb UNICEF, és important diferenciar el treball infantil de les “tasques infantils”, que serien aquelles feines en les quals nens i nenes poden participar sense que afectin de manera negativa la seva salut i la seva educació. Per exemple, col·laborar en el negoci familiar fora de l’horari escolar o treballar durant les vacances per guanyar diners.

Posar fi al treball forçós de milions de nens i nenes és també una de les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, una sèrie d’objectius definits per l’ONU per aconseguir un planeta més just i sostenible de cara a l’any 2030.

El treball infantil, en dades

L’informe d’UNICEF i l’OIT demostra que el treball infantil continua sent un dels grans desafiaments a l’hora de protegir els drets de la infància. Dels 160 milions de nens que treballen, gairebé la meitat (79 milions) fa treballs molt perillosos que posen en risc directe la seva seguretat.

Una altra de les dades més preocupants és l’augment de la quantitat de nens de 5 a 11 anys que treballen, que representen poc més de la meitat de casos de treball infantil a tot el món.

Les dades també assenyalen que el treball infantil és més comú entre els nens: 97 milions de nens treballen, per davant dels 63 milions de nenes. No obstant això, aquesta diferència es redueix gairebé a la meitat quan es tenen en compte les tasques domèstiques. Normalment, són les nenes les que assumeixen les tasques de la llar als nuclis familiars.

Pel que fa al sector econòmic, l’informe d’UNICEF revela que 7 de cada 10 menors que treballen ho fan en l’agricultura. Aquesta dada està directament relacionada amb l’escenari més habitual del treball infantil: a les zones rurals, aquesta problemàtica és tres vegades més freqüent que a les zones urbanes.

D’altra banda, el treball infantil es concentra als països més pobres, sobretot a l’Àfrica Subsahariana, però també al Sud-est Asiàtic, l’Amèrica Llatina i el Carib. Als països i regions menys industrialitzats, milions de famílies depenen directament dels recursos naturals i els menors tenen menys probabilitats d’anar a l’escola i tenir accés a una educació.

L’impacte de la pandèmia

Una de les conclusions més preocupants de l’informe són els efectes de la pandèmia de la covid-19 en el treball infantil. El confinament i els mesos de restriccions van provocar el tancament de molts negocis i milions de persones van perdre la seva feina, la qual cosa va obligar molts nens i adolescents a treballar per ajudar a l’economia familiar.

Les previsions indiquen que 8,9 milions de nens i nenes més podrien acabar treballant al final del 2022 a causa de la pandèmia.

 

La crisi econòmica provocada per la covid-19 ha augmentat els efectes de la pobresa a tots els països, però les conseqüències socioeconòmiques van més enllà. El tancament d’escoles va deixar a molts estudiants sense accés a una educació, amb pitjors conseqüències per als alumnes més desfavorits, perquè una vegada fora de l’entorn escolar tenen menys probabilitats de tornar a estudiar.

UNICEF i l’OIT col·laboren en l’Aliança 8.7, una aliança de governs, institucions i ONG de tot el món que treballen per eliminar el treball infantil, un objectiu recollit al punt 8.7 dels ODS. Per prevenir els treballs forçats i abusos entre els més petits, les Nacions Unides aposten per invertir en una educació de qualitat per crear un futur sòlid per a les generacions futures.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here