La detenció de l’opositor rus Aleksei Navalni

El polític i activista Aleksei Navalni és el principal opositor del president rus, Vladímir Putin. (Evgeny Feldman / Novaya Gazeta)

El polític i activista, que va ser enverinat a l’agost, acusa el govern rus de voler silenciar-lo per les seves investigacions sobre la corrupció al país

Aleksei Navalni és un polític i activista rus conegut per les seves investigacions sobre la corrupció del govern al seu país. Fa anys que denuncia les irregularitats del president de Rússia, Vladímir Putin, per a afavorir els seus aliats i mantenir-se al poder.

Navalni va fundar el 2011 la Fundació Anticorrupció, una organització que investiga la relació entre el Kremlin (el govern rus) i els grans magnats i empreses privades, que s’enriqueixen en un país on la la pobresa afecta cada vegada més ciutadans.

El 20 d’agost de 2020, Navalni va començar a sentir-se molt malament i va ser ingressat d’urgència en un hospital de Sibèria, al nord de Rússia. D’allí va ser traslladat a l’hospital Charité de Berlín (Alemanya), on va estar ingressat un mes.

Les autoritats alemanyes van posar en marxa una investigació i van concloure que havia estat enverinat amb novichok, un agent nerviós que provoca convulsions i paralitza els pulmons. Una petita dosi pot provocar la mort en pocs minuts.

El novichok va ser desenvolupat durant la dècada de 1970 i 1980 pels serveis d’intel·ligència de la Unió Soviètica (predecessora de l’actual Rússia). Per això Navalni està convençut que el govern rus està involucrat en l’enverinament.

El 2013, Navalni va ser acusat de malversació i condemnat a cinc anys de presó, tot i que ell assegurava que era una estratègia per silenciar les seves investigacions. Si ara tornava a Rússia, corria el risc de ser detingut per haver-se saltat la llibertat condicional, però ha decidit tornar per seguir denunciant la corrupció.

El seu objectiu és conscienciar la població de cara a les eleccions que tindran lloc enguany i guanyar a Putin en les urnes.

Després de la seva detenció, el govern dels Estats Units i diversos països europeus, a més de moltes organitzacions de drets humans, han exigit al Kremlin l’alliberament de l’activista.

 

Putin, l’etern president

Vladimir Putin ha controlat el Kremlin durant els últims vint anys. Va ser elegit president en les eleccions de 2000 i 2004. La constitució russa prohibia presentar-se a un tercer mandat, així que Putin va presentar un candidat alternatiu, Dmitri Medvedev, mentre ell ocupava el càrrec de primer ministre entre 2008 i 2012.

En 2012 va tornar a guanyar les eleccions presidencials, aquesta vegada per un període de sis anys després de reformar la constitució al seu favor. En les eleccions de 2018 va guanyar amb un 76% dels vots, el percentatge més gran de la història. I el 2020 va canviar de nou la constitució per poder presentar-se dos mandats més, així que podria ocupar el poder fins el 2036.

Durant aquestes dues dècades, Putin ha augmentat el control sobre les institucions públiques i ha silenciat els opositors. Alhora ha beneficiat els seus seguidors, sobretot als magnats multimilionaris que es van fer rics amb la privatització d’empreses públiques i que donen suport al seu govern.

Rússia és un dels països més corruptes del món, segons l’índex de percepció de la corrupció de l’ONG Transparency International. Per això Navalni resulta un personatge incòmode per a les autoritats russes.

 

Falta de llibertat d’expressió a Rússia

Les organitzacions de drets humans denuncien la falta de llibertats a Rússia. En els últims anys han aparegut diversos casos de dissidents i opositors agredits, tot i que no s’ha pogut demostrar qui està darrere d’aquests atacs.

En 2018, l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Yulia van ser enverinats a la ciutat anglesa de Salisbury. Skripal també havia treballat com a espia per al govern britànic i vivia exiliat al Regne Unit des de 2010.

El polític Boris Nemtsov, un dels principals opositors de Putin, va ser assassinat a trets el 2015. Els fets van tenir lloc un dia abans d’una gran manifestació organitzada per l’oposició per protestar contra les polítiques de Putin.

Un altre cas molt mediàtic va ser el de l’exespia Aleksandr Litvinenko, un exoficial dels serveis secrets que havia acusat els seus superiors d’assassinar un empresari rus contrari a Putin. Va demanar asil al Regne Unit i va aconseguir escapar de Rússia l’any 2000. Sis anys més tard va morir enverinat a Londres, si bé el govern rus mai ha admès la seva implicació en els fets.

Els periodistes també han estat objectiu d’amenaces. Un dels casos més tristos va ser el de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada a trets al portal de casa seva el 2006. Politkóvskaia investigava els crims de guerra perpetrats per l’exèrcit rus a Txetxènia.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here