L’origen del Brexit

Nigel Farage, líder del partit polític UKIP, ha estat un dels principals impulsors del Brexit. (Jean François Badias / AP)

Els efectes de la crisi econòmica i l’auge dels discursos populistes van propiciar el suport popular al Brexit

La crisi econòmica del 2008 es va estendre per tot el planeta i va afectar milions de persones. Molta gent va perdre la feina i fins i tot la casa, l’economia dels països es va estancar i, com a conseqüència, hi va haver retallades en els serveis públics i es van deixar d’oferir moltes ajudes socials.

Aquest mal moment econòmic explica, en part, l’aparició dels discursos populistes, que s’aprofiten del descontentament de la societat per manipular l’opinió pública i oferir solucions fàcils a problemes molt complexos.

Això és el que va succeir els anys anteriors al referèndum del Brexit. Moviments populistes i partits polítics com l’UKIP, liderat per Nigel Farage, van apel·lar a les emocions dels britànics per convèncer-los que sortir de la Unió Europea (UE) era la solució.

Històricament, el Regne Unit ha estat un país euroescèptic, cosa que significa que els diferents governs han preferit distanciar-se de la Unió Europea i prioritzar els interessos nacionals respecte a les polítiques comunitàries de la UE.

De fet, malgrat ser un país membre, el Regne Unit conservava la seva pròpia moneda i tenia un tracte especial a l’hora de contribuir al pressupost de la UE.

 

L’argument de la immigració

“Els immigrants ens prenen la feina” és un dels arguments més utilitzats pels moviments populistes i d’extrema dreta per limitar l’arribada de migrants a un país. També va ser un dels arguments utilitzats pels partidaris del Brexit durant la campanya del referèndum del 2016.

Amb la crisi del 2008, moltes empreses es van veure afectades i milers de treballadors van perdre la feina. Per als nacionalistes britànics, la solució era restringir l’entrada de migrants i així conservar els llocs de treball per als autòctons.

Així i tot, el Regne Unit va ser un dels primers països a recuperar-se de la crisi, per això molts ciutadans de la Unió Europea es van traslladar al Regne Unit per buscar feina. L’Acord del Brexit cerca garantir la seva situació.

Els defensors del Brexit creuen que, en sortir de la UE i no haver de complir amb la llibertat de moviment que defensen les lleis europees, l’arribada d’estrangers disminuirà i podran gestionar millor l’economia.

No obstant, durant aquest últim any ha passat el contrari. Malgrat que cada vegada hi ha menys europeus vivint i treballant al Regne Unit, la immigració hi ha augmentat per l’arribada d’estrangers extracomunitaris que hi busquen una oportunitat.

Històricament, el Regne Unit ha rebut una quantitat important d’immigrants procedents de les antigues colònies, sobretot de l’Índia.

 

Xarxes socials, ‘fake news’ i Brexit

Les mentides, els falsos arguments i les ‘fake news’ han format part del debat sobre el Brexit des del començament. Aquesta mena d’informacions apel·len a arguments emocionals per convèncer.

Per exemple, en un tema tan sensible com la immigració, els arguments recorren a la por i asseguren que la gent es quedarà sense feina si no s’atura el flux de migrants. Però no aporten xifres ni expliquen que la seva cotització com a treballadors aporta riquesa al país.

Una altra de les estratègies és saturar de notícies les xarxes socials, perquè els lectors no puguin diferenciar les informacions fiables de les que no ho són. En les 48 hores prèvies al referèndum, diversos comptes de Twitter d’origen rus van publicar 45.000 missatges sobre el Brexit per confondre l’electorat.

Així mateix, el Parlament britànic va iniciar el 2018 una investigació per aclarir si la campanya a favor del Brexit s’havia finançat de manera il·legal per part d’empreses amb interessos econòmics, a més de difondre notícies falses de manera massiva a través de Facebook.

La desinformació pot servir per manipular l’opinió de la gent i afavorir una opció política en campanya. Per això és tan important saber llegir les notícies amb una mirada crítica.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorL’Institut Bitàcola visita el CosmoCaixa
Article següentEl que has de saber del Brexit
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here