L’origen històric de la pobresa

La guerra civil al Sudan del Sud és una de les causes de la pobresa extrema que afecta la població. (Sam Mednick / AP)

El colonialisme, els conflictes armats, l’esclavitud i les invasions són les causes històriques que hi ha darrere la pobresa en alguns països

La pobresa té diferents causes, algunes amb orígens històrics. Les guerres, invasions i el sistema colonialista que alguns països del nord van imposar a territoris del sud ha derivat en situacions de desigualtat a molts països.

El colonialisme és un sistema polític basat en la conquesta i l’explotació de recursos d’una colònia estrangera. Durant segles, alguns països de l’hemisferi nord van mantenir les seves colònies al sud, on actualment es troben la majoria de països en vies de desenvolupament.

Quan les colònies van aconseguir independitzar-se, van sorgir tensions entre els nous estats. Alguns es van enfrontar per conquistar nous territoris, de manera que es van produir nombroses invasions, guerres i fins i tot esclavisme: era la realitat que havien viscut com a colònies, sota el comandament d’un govern estranger.

Aquests factors formen part de la història d’alguns dels països que avui dia es troben en pitjor situació de pobresa.

 

Àfrica: guerra civil al Sudan del Sud

Els cinc països més pobres del món es troben al continent africà, segons dades de l’ACNUR. Aquests països són la República Democràtica del Congo (RDC), Libèria, el Níger, Burundi i la República Centreafricana.

Però encara hi ha molts més països africans que també pateixen la pobresa extrema. És el cas del Sudan del Sud, el país més jove del món després que proclamés la seva independència el 2011. L’antic Sudan va estar sota el control de l’Imperi britànic durant el segle xix i es va independitzar el 1956, abans de dividir-se en dos països el 2011.

El 2013 va esclatar una disputa entre el nou president del Sudan del Sud, Salva Kiir, i el seu antic vicepresident, Riek Machar, que va acabar en un cop d’estat. Des de llavors, el país viu una guerra civil entre els dos grans grups ètnics del país: la tribu dinka, a la qual pertany Kiir, i la tribu nuer, a la qual pertany Machar.

Aquest conflicte ha ocasionat 2 milions de desplaçats interns i 2 milions de refugiats a països veïns. Però una de les conseqüències més greus del conflicte és la situació d’inseguretat alimentària en què sobreviuen més de 5 milions de persones.

 

Àsia: la crisi dels rohingya

La previsió de creixement econòmic dels països en vies de desenvolupament a l’Àsia Oriental i el Pacífic és d’un 6% aquest any, segons dades del Banc Mundial. La Xina és la principal potència de la zona, però aquest creixement també es preveu a països més petits com Birmània, antiga colònia britànica.

No obstant, el creixement econòmic no està directament relacionat amb una millora en la qualitat de vida de les persones. Un exemple d’això és la crisi dels rohingya, una població de gairebé 1 milió de persones al nord de Birmània.

La població rohingya sempre ha estat discriminada pel fet de ser una minoria musulmana en un país budista. Però l’agost del 2017 va esclatar una onada de violència que va obligar moltes persones a fugir i refugiar-se al país veí, Bangladesh.

Més de 670.000 persones han hagut de fugir i la majoria es troben al camp de refugiats de Kutupalong. La falta d’aliments i aigua potable, la desnutrició infantil i la inseguretat són algunes de les problemàtiques més greus.

 

L’Amèrica Llatina i el Carib: el cas d’Haití

El nivell de pobresa a l’Amèrica Llatina ha augmentat a l’última dècada. El 2018, un de cada deu llatinoamericans vivia en condicions de pobresa extrema, segons un informe de la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL).

El cas d’Haití, el país més pobre del Carib, exemplifica com la colonització i els desastres naturals influeixen en l’empobriment de les societats. Aquesta illa de les Antilles va ser la primera nació a independitzar-se de tot el continent: l’1 de gener de 1804 va deixar de ser colònia francesa.

Però la violència contra els colons blancs va provocar un bloqueig econòmic i diplomàtic per part de la comunitat internacional. Haití es va veure obligat a pagar una multa important a França per saldar les terres i els esclaus perduts. El país va trigar més de 100 anys a saldar aquest deute.

Dècades més tard, el terratrèmol del 2010 va assolar l’illa i va deixar més de 200.000 morts, una catàstrofe natural que ha marcat per sempre la història del país.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

 

COMPARTIR
Article anteriorMapa global de la pobresa
Article següentNike impulsa els dissenyadors del futur
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here