Luis García Berlanga: el centenari d’un geni

Centenari Berlanga
Rodatge de la pel·lícula 'Bienvenido, Mister Marshall' a Guadalix de la Sierra. (Col·lecció García Berlanga / Berlanga Film Museum)

Se celebren cent anys del naixement del cineasta, autor de referència de cinema espanyol

¡Bienvenido, Mister Marshall! (1953), Plácido (1961) o La escopeta nacional (1978) són tres de les pel·lícules més famoses de Luis García Berlanga (1921-2010), un dels directors de cinema espanyol més importants a nivell nacional i internacional.

Les pel·lícules de Berlanga són grans exemples del gènere de la comèdia, però també són retrats plens de crítica i ironia sobre l’Espanya del franquisme i la Transició, una època difícil en què el país començava a sortir de la foscor de la dictadura.

Enguany se celebra el centenari de Berlanga: una bona ocasió per recuperar o descobrir la seva obra, que va definir un estil únic de fer comèdia amb crítica social. Fins al punt que el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) va admetre el 2020 l’adjectiu berlanguiano per definir situacions corals, caòtiques i esperpèntiques, les mateixes que el cineasta va plasmar a les seves pel·lícules.

Al llarg del 2021 es faran diferents activitats per commemorar el centenari de Berlanga, com exposicions, projeccions de les seves pel·lícules o conferències. Entre els actes previstos destaca la reestrena als cinemes de La escopeta nacional el 18 de juny.

També amb motiu del centenari, enguany s’ha descobert el contingut de la misteriosa Caja de las Letras que Berlanga va deixar a l’Institut Cervantes el 2008, dos anys abans de morir. La caixa amagava el guió inèdit de la pel·lícula Viva Rusia, amb la qual Berlanga pretenia donar continuïtat a la seva coneguda Trilogia Nacional.

 

Cinema amb crítica social

Berlanga va néixer a València el 12 de juny del 1921, fill d’una família acomodada. El 1947 es va traslladar a Madrid per assistir a l’Escola de Cinema de la capital, però mai va oblidar els seus orígens. De fet, moltes de les seves pel·lícules estan rodades a la Comunitat Valenciana, com Calabuch (1956), Todos a la cárcel (1993) o París-Tombuctú (1999).

La seva primera pel·lícula va ser Esa pareja feliz (1951), dirigida i escrita juntament amb Juan Antonio Bardem. Tots dos estan considerats els renovadors de cinema espanyol de la postguerra. Amb aquest film, Berlanga i Bardem fan una crítica a l’afany consumista que començava a aparèixer a Espanya durant la dècada de 1950, en plena dictadura franquista, tot i que les conseqüències de la Guerra Civil (1936-1939) encara eren visibles en gran part de la població.

Durant els anys de la dictadura (1939-1975), Berlanga va saber burlar la censura franquista amb escenes i diàlegs poc explícits però molt intel·ligents i amb dobles lectures. Així va aconseguir estrenar pel·lícules com ¡Bienvenido, Mister Marshall! (1953), Los jueves, milagro (1957) o El verdugo (1963), obres molt crítiques amb la repressió i la manca de llibertats que es vivien a Espanya en aquella època.

El cineasta va treballar en set ocasions amb el guionista Rafael Azcona, que va signar els diàlegs d’algunes de les seves cintes més icòniques com El verdugo (1963), o la famosa Trilogia Nacional formada per les pel·lícules La escopeta nacional (1978), Patrimonio Nacional (1981 ) o Nacional III (1982).

 

Les millors pel·lícules de Berlanga

Luis García Berlanga va filmar una vintena de pel·lícules durant la seva carrera cinematogràfica. A continuació, en destaquem algunes de les més populars.

 

¡Bienvenido, Mister Marshall! (1953)

Aquesta comèdia va esdevenir una crítica plena d’ironia contra el Pla Marshall, un pla econòmic dels Estats Units per ajudar a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Espanya, però, es va quedar sense aquests ajuts. La pel·lícula relata com els habitants d’un poble fictici, Villar del Río, es preparen per rebre amb tots els honors els americans, perquè els donin les suposades ajudes.

 

Los jueves, milagro (1957)

Els habitants d’un poble s’inventen el miracle de l’aparició d’un sant per promocionar el balneari local. Abans que s’estrenés, la censura franquista va exigir eliminar algunes escenes que consideraven blasfemes i va demanar a un capellà que supervisés el rodatge. Malgrat això no n’hi va haver prou per silenciar una pel·lícula que, de nou, presenta una visió crítica de la societat de la postguerra.

 

Plácido (1961)

Berlanga i el guionista Rafael Azcona es van inspirar en una campanya del règim franquista que animava les famílies riques a convidar persones pobres a taula per Nadal. A la pel·lícula, la campanya està impulsada per una marca d’olles que es vol promocionar. Ara bé, això no va evitar que la censura intervingués en la producció i obligués a canviar el títol de la pel·lícula i altres detalls. Plácido va estar nominada a l’Oscar com a Millor Pel·lícula Estrangera.

 

El verdugo (1963)

Una de les millors pel·lícules de Berlanga, aquesta comèdia negra sobre la pena de mort a Espanya destaca per la seva crítica al franquisme. Berlanga es va inspirar en el cas real de l’última dona executada per la dictadura de Franco. A la pel·lícula, un jove funerari es veu obligat a acceptar una feina com a botxí en una execució per poder accedir a un pis de protecció oficial.

 

La escopeta nacional (1978)

La primera pel·lícula de Berlanga després de la mort de Francisco Franco i l’arribada de la democràcia a Espanya. Amb guió de Rafael Azcona, aquesta comèdia fa un retrat satíric dels últims anys de franquisme, a partir de les caceres que solia organitzar el dictador.

Fonts: EFE, Ministeri de Cultura i Esport, RAE

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here