Mahatma Gandhi, el fundador de la no-violència

Mahatma Gandhi durant un discurs davant de milers de seguidors a l'Índia. (James A. Mills / AP)

La lluita pacifista de Gandhi va dur l’Índia a la independència després de segles sota el domini de l’Imperi britànic

Aquest 2 d’octubre se celebra el 150 aniversari del naixement de Mahatma Gandhi (1869-1948), fundador del moviment de la no-violència i un dels líders que van impulsar la independència de l’Índia el 1947.

A Gandhi se’l considera un heroi nacional al seu país i un símbol de les revolucions pacifistes arreu del món. Per defensar els seus ideals utilitzava mètodes no violents com la vaga de fam.

Durant dècades va ajudar les classes més pobres de l’Índia i va defensar la pau mundial com a vincle d’unió de totes les nacions. Va ser nominat cinc vegades al Nobel de la Pau, tot i que no l’hi van donar mai.

Un any després que el seu país s’independitzés del règim colonial de l’Imperi britànic, Gandhi va ser assassinat per un grup de radicals indis que no estaven d’acord amb les seves idees. Les Nacions Unides van decidir declarar el dia de la seva mort, el 30 de gener, com el Dia Internacional de la Pau.

Darrerament, però, també han sorgit veus crítiques que recorden alguns episodis controvertits en la seva vida, com ara comentaris racistes sobre els negres o contactes amb el feixisme. Els seus defensors argumenten que es tracta de declaracions tretes de context.

Tota una vida sota el domini britànic

Mohandas Karamchand Gandhi va néixer el 2 d’octubre del 1869 a Porbandar, al nord-oest de l’Índia. En aquella època, l’Índia era una colònia sota el govern de l’Imperi britànic i els indis eren ciutadans de segona al seu propi país.

Així i tot, Gandhi va viure sempre amb moltes comoditats perquè la seva família es dedicava al comerç i era rica. Per això va poder anar a Anglaterra a estudiar dret a la University College de Londres.

Després de graduar-se va treballar en una empresa índia amb seu a Sud-àfrica. Allà es va adonar que la població blanca i la població de color (entre la qual hi havia africans i indis) no tenien els mateixos drets.

Gandhi va viure més de 20 anys a Sud-àfrica. Aquella experiència va ser el detonant per dedicar la vida a combatre les injustícies. Quan va tornar a l’Índia el 1915, va començar a viatjar per tot el país per conèixer la situació de la població.

El govern britànic beneficiava els ciutadans i negocis anglesos. Com a protesta, Gandhi va promoure diferents accions no violentes, com la Marxa de la Sal del 1930: es tractava de consumir sal, un producte de primera necessitat que només podien vendre empreses britàniques.

L’inici de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i el fet que l’Índia participés de forma indirecta com a colònia de l’Imperi Britànic va provocar que el moviment independentista indi prengués més força. Les autoritats britàniques van detenir milers de persones i Gandhi, ja septuagenari, va passar dos anys a la presó.

En plena lluita per la independència del seu país i per difondre el moviment de la no-violència, el poeta i filòsof Rabindranath Tagore el va batejar com a Mahatma, que significa “ànima gran” en hindi.

La pressió popular i el final de la guerra van fer que els britànics accedissin a les demandes d’independència. De la partició de l’Índia del 1947 van sorgir-ne dos països avui enemistats: l’Índia, de majoria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana.

Gandhi va ser assassinat el 30 de gener de 1948 per un radical hindú que no estava d’acord amb les seves idees de reconciliació entre musulmans i hindús.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

 

COMPARTIR
Article anteriorL’Índia, història d’una colonització
Article següentLa polèmica sobre Mahatma Gandhi
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here