Marea de protestes als carrers de Xile

Una manifestant és obligada a abandonar les protestes en contra del Govern xilè als carrers de Santiago, la capital del país. (Orlando Barría / EFE)

Els carrers de diverses ciutats xilenes s’omplen de manifestants demanant la dimissió del govern i reclamant millores socials

A mitjan octubre, el govern xilè va anunciar un augment de tarifes del transport públic: el bitllet de metro augmentaria 30 pesos i costaria 830 pesos xilens (poc més d’un euro).

La nova mesura no va ser ben rebuda. Els primers a protestar van ser els estudiants, que van convocar manifestacions i van animar a colar-se al metro com a protesta. A poc a poc les manifestacions es van estendre de la capital, Santiago de Xile, a altres ciutats.

El govern va enviar les forces de seguretat per reprimir les protestes, però les revoltes van anar a més. Alguns manifestants més violents van incendiar estacions de metro, van saquejar comerços i es van enfrontar a la policia.

Per frenar les revoltes, el govern xilè va fer que l’exèrcit intervingués i va decretar l’estat d’emergència al país. En algunes regions es va imposar també el toc de queda, la qual cosa obliga a tancar-se a la nit a casa i no poder sortir al carrer sense un permís oficial.

El president de Xile, Sebastián Piñera, va anunciar la suspensió de les noves tarifes i la substitució de vuit ministres, però aquests canvis tampoc van fer efecte. La gent reclama la dimissió de Piñera, un home de negocis multimilionari, i una reforma de la constitució.

Des de l’inici de les protestes, més de 20 persones han mort, hi ha centenars de ferits i milers de detinguts. Les organitzacions de drets humans han denunciat la violència i els abusos de les forces de seguretat contra els manifestants.

Davant la magnitud de les mobilitzacions, Piñera va anunciar que Xile renunciava a ser la seu de la reunió anual de l’APEC (Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic) i de la COP25, la Cimera de les Nacions Unides pel Clima que havia de celebrar-se a Santiago i finalment tindrà lloc a Madrid.

 

Més enllà del preu del transport

A més a més de ser una mesura impopular, la decisió del govern va despertar la indignació d’una part de la societat xilena afectada per la crisi econòmica.

La desigualtat és un dels problemes més importants de Xile, on hi ha una elit molt rica i una classe mitjana que lluita per sobreviure amb uns sous baixos. Per això els manifestants reclamen canvis polítics, socials i econòmics de més profunditat.

El sistema econòmic de Xile té els seus orígens en la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990). El 1973, el govern dels Estats Units va donar suport a un cop d’estat contra el govern socialista de Salvador Allende, que havia nacionalitzat algunes empreses privades i impulsat mesures com la reforma agrària, que retornava la propietat de les terres als petits agricultors.

Pinochet va imposar un model econòmic liberal que afavoria les empreses privades i les classes més altes, però que deixava les classes més desfavorides desemparades. Es van privatitzar serveis bàsics com el proveïment d’energia, la sanitat o l’educació.

En les últimes dècades, diferents governs han fet reformes per garantir l’accés universal a aquests serveis. Però, encara que la pobresa s’ha reduït, no ho ha fet prou. La classe mitjana continua tenint sous massa baixos per poder cobrir totes les despeses: alimentació, lloguer, quotes de la universitat, transport…

Les xifres actuals indiquen que l’economia xilena creix, però aquesta riquesa es reparteix de forma desigual i no arriba a totes les capes de la societat. Per això han esclatat les protestes socials, que s’han allargat durant setmanes.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorLes demandes socials de Xile
Article següentDirectors revolucionaris per reinventar el sistema educatiu
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here