Masclisme a Europa

Sofagate Von der Leyen
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha denunciat que la van apartar de la reunió a Turquia pel fet de ser dona. (Unió Europea)

La presidenta de la Comissió Europea denuncia el tracte masclista que va rebre durant la seva visita a Turquia

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha denunciat davant el Parlament Europeu el tracte que va rebre fa unes setmanes en una visita oficial a Turquia, durant la qual es va veure apartada de la reunió pel fet de ser dona.

Von der Leyen i el president del Consell Europeu, Charles Michel, van assistir a principis d’abril a una reunió amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, per a tractar diversos acords entre la Unió Europea i el govern turc.

Quan van arribar a la sala de negociacions només hi havia dues cadires: Erdogan en va ocupar una i Michel va seure a l’altra, deixant a Von der Leyen dempeus. La presidenta de la Comissió Europea va acabar asseguda en un sofà lateral, apartada de la conversa entre els dos polítics.

L’incident va ser molt criticat perquè, més enllà d’un error de protocol, ni Erdogan ni Michel van fer el gest de cedir el seient o buscar una alternativa per incloure-la a les converses. Polítics, activistes i organitzacions de la societat civil ho van considerar un acte masclista que invisibilitzava la figura de Von der Leyen, la primera dona que ocupa el càrrec de Presidenta de la Comissió Europea.

La mateixa Von der Leyen ha explicat com es va sentir al ple del Parlament Europeu, on s’ha debatut sobre els drets de la dona.

D’altra banda, el president del Consell Europeu s’ha disculpat diverses vegades i ha explicat que va decidir seure per no provocar un conflicte diplomàtic i facilitar l’avenç dels acords entre la UE i Turquia després de mesos de negociacions. Michel també ha anunciat que col·laborarà en dues directives europees per impulsar la presència de dones en consells d’administració i reduir la bretxa salarial.

A finals de març, Turquia es va retirar del Conveni d’Istanbul, un tractat elaborat per la Unió Europea per combatre la violència contra les dones. El conveni va entrar en vigor el 2014 i, avui dia, està ratificat per més de 30 països europeus.

Segons aquest conveni, la violència masclista és una violació dels drets humans i qualsevol forma de violència contra la dona suposa un delicte: tant la violència física com la psicològica, a banda de la violació, la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat o l’assetjament. Es tracta d’un acord vinculant, de manera que els països signants estan obligats a canviar la llei per complir el que diu l’acord.

 

Les situació de les dones a Turquia

Turquia és un país de majoria musulmana però oficialment laic segons la constitució. Així, la societat turca és més oberta i moderna que altres països musulmans, on la visió tradicional de l’islam imposa una forma de vida més conservadora. En aquest sentit, la majoria de dones turques no porta vel i gaudeixen d’una vida més independent, sobretot a les ciutats.

Malgrat això, els últims anys, el país ha adoptat polítiques cada vegada més conservadores. El govern d’Erdogan ha incrementat la presència de la religió en la política i en molts aspectes de la vida pública, la qual cosa afecta els drets de les dones o del col·lectiu LGTBI.

Erdogan va fundar el 2001 el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). L’AKP va néixer com un partit laic, però els últims anys ha islamitzat les seves polítiques: potenciar les escoles islàmiques, construir mesquites, prohibir l’alcohol o normalitzar l’ús del vel a les institucions (que abans estava prohibit). La població de les grans ciutats veu amb recel la islamització de Turquia, però Erdogan té un gran suport entre la població rural, més conservadora.

A més, Erdogan ha modificat la constitució per seguir ocupant el poder més enllà del temps permès per llei. Molts polítics, activistes i periodistes que han qüestionat el seu govern han estat detinguts i empresonats. Organitzacions de drets humans com Reporters Sense Fronteres denuncien la repressió i la falta de llibertats a Turquia.

 

La relació entre Turquia i la Unió Europea

Malgrat aquests desacords diplomàtics, Turquia i els 27 països membre de la Unió Europea continuen col·laborant en molts àmbits a causa de la seva proximitat geogràfica. Un dels acords més polèmics va sorgir arran de l’anomenada crisi dels refugiats.

A partir del 2014, més d’un milió de persones van arribar a les costes d’Europa procedents de països del Pròxim Orient. La gran majoria fugien de la pobresa i de conflictes armats com la guerra de Síria, i buscaven l’oportunitat de començar una vida millor encara que fos lluny de la seva llar.

Però Europa no va saber com gestionar aquesta onada migratòria i va decidir tancar-los les portes. Per frenar l’arribada de migrants, el 2016 la UE va signar un acord amb Turquia (país que es troba entre Grècia i Síria) perquè acollís les persones que intentaven arribar de manera irregular a Europa. A canvi, Turquia rebia 3.000 milions d’euros per allotjar-los en camps de refugiats (i després 3.000 milions més).

L’acord va funcionar durant un temps, però la situació dels migrants no ha millorat. A Turquia hi ha més de 4 milions de persones en camps de refugiats que esperen un visat per poder entrar a Europa, mentre que milers més continuen intentant arribar a través de les illes gregues.

Els països europeus critiquen l’actuació de Turquia, però també eludeixen la seva pròpia responsabilitat en la crisi migratòria. Mentrestant, Erdogan amenaça amb obrir les fronteres per aconseguir nous acords amb la Unió Europea.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here