Matisse, el pintor que va bastir una església

El seu treball per a la capella del Roser és el millor exemple de l’interès de Matisse per l’edificació. (Avilasal)

El pintor francès va experimentar amb diverses disciplines artístiques, i l’arquitectura en va ser una

Per Sandra Lara Cardiel

El pintor Henri Matisse (1869-1954) deia que el millor per a les persones era veure la vida igual que la veiem quan som nens, sense perdre la innocència.

Per això, durant la seva vida, l’artista es va guardar per a si mateix els seus problemes de salut i va pintar amb la intenció de transmetre alegria al món.

Encara que sobretot es conegui Matisse pels seus quadres, la seva obra no es va limitar a la pintura. Va experimentar amb moltes més disciplines, i l’arquitectura en va ser una.

 

Tot és art

A la França de 1919, les arts plàstiques, l’arquitectura i l’urbanisme s’influïen mútuament. I Henri Matisse, que formava part de la nova generació d’artistes, tenia ganes d’afrontar nous reptes que l’ajudessin a créixer.

Quan el polític argentí Marcelo Anchorena li va encarregar una porta per a casa seva, va desvetllar en Matisse la curiositat per l’arquitectura.

A partir d’aquí, el pintor francès va aprofundir en el disseny d’edificis fins que va acabar projectant la capella del Roser de l’orde de les dominiques a Vence, un poblet a la Costa Blava al sud de França.

View this post on Instagram

Arquitetura, cor e luz. Matisse foi convidado por uma freira para realizar um projeto na Chapelle du Rosaire em Vence, sul da França. Ele aceitou e começou a elaborar os esboços de vitrais de motivos florais e mosaicos sobre a Paixão de Cristo. Picasso ficou bravo e foi ao ateliê de Matisse tomar satisfação, dizendo que um artista moderno não podia se dedicar a motivos religiosos. Matisse respondeu ao seu amigo-rival que ele não estava fazendo um monumento religioso e sim um monumento de celebração à vida. Através da cor-pigmento, que vira também cor-luz, ele ocupou o espaço em branco da arquitetura moderna, subvertendo a ideia do espaço religioso como espaço do sofrer. Além disso, desenhou as vestimentas utilizadas pelos padres, um estilo que antevê a psicodelia da década seguinte rs 🙂 #henrimatisse #chapelledurosaire #vence #arquitetura

A post shared by Laura Carvalho (@lauracarvalho.h) on

La proposta va sorgir de Monique Bourgeois, que va cuidar Matisse quan es recuperava d’un càncer. Ell buscava una “infermera jove i guapa” i ella va respondre a l’anunci. Es van fer amics i Matisse fins i tot li va demanar que posés per a ell.

Passats uns anys, es van tornar a trobar a Vence. Matisse vivia a la zona i la Monique havia trobat la seva vocació religiosa i s’havia unit a l’orde de les dominiques.

Va ser ella qui el va convèncer perquè dissenyés les vidrieres del nou edifici del seu orde. Posteriorment, la germana, un monjo i Matisse mateix van transformar un antic garatge del convent en la Capella del Roser.

 

Color i llum per a la capella

Matisse va dedicar quatre anys de la seva vida a aquest projecte. Des del principi, el pintor va tenir clar que el més important en la construcció d’aquest espai eren el color i la llum, igual que en la resta de la seva producció artística.

La capella es troba en un pujol amb vistes al barri antic de Vence. La façana de l’edifici és blanca, la teulada blava i té una creu de ferro amb una petita campana.

Les vidrieres estan inspirades en un passatge de la Bíblia, en concret, l’Apocalipsi de Sant Joan. Estan pintades amb els colors groc, blau i verd. Quan la llum les travessa, aquests tons s’hi reflecteixen a l’interior.

La llum transmet alegria i contrasta amb tres murals dedicats al fundador de les dominiques, a la Mare de Déu i el Nen Jesús i al Viacrucis, el calvari de Jesús fins a la seva crucifixió. També va dissenyar les túniques per als sacerdots.

Matisse es va oblidar dels seus problemes de salut per crear la capella i, encara que ell mateix va afirmar que té imperfeccions, la considerava la seva obra mestra. El 25 de juny de 1951 la capella va ser beneïda pel bisbe de Niça.

El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here