Matisse i Picasso, rivalitat entre genis

El pintor Pablo Picasso va ser el gran rival artístic d’Henri Matisse. (Dora Maar)

Un expert de la Universitat de Princeton ens explica com la competència entre tots dos pintors va influir en la seva obra

Per Álvaro Chaves

Matisse i Picasso eren com la nit i el dia. Els qui coneixien Pablo Picasso deien que era un individu peculiar, egoista i groller. En canvi, Henri Matisse era educat i reservat. Potser el caràcter del primer va ser el que va fer que es desfermés una de les rivalitats més grans en la història de l’art.

L’expert en art del segle XX i autor del llibre Matisse and Picasso (1998), el professor Yve-Alain Bois, explica a Junior Report que la gran influència en l’art de Pablo Picasso té un clar accent francès: el d’Henri Matisse.

Tots dos competien en el seu terreny: el pictòric. “La lluita es va convertir en una partida de tenis de taula, l’un servia i l’altre responia”, explica Bois, que exerceix com a professor d’Història de l’Art a l’Institute for Advanced Study de la Universitat de Princeton (els Estats Units).

 

Inspirar-se en altres obres

És habitual que els artistes s’inspirin en altres artistes per elaborar les seves obres. Però la veritat és que el primer d’apropiar-se de les idees del rival va ser Picasso.

El 1906, l’espanyol descobreix l’obra Le Bonheur de vivre [L’alegria de viure] de Matisse, una escena de nus abraçats i d’altres que ballen. Un any després, el malagueny va respondre a Matisse amb Les Demoiselles d’Avignon , un quadre cridaner de cinc figures femenines també nues, dins d’un bordell.

Després d’aquesta primera resposta, Picasso va iniciar el seu camí en el cubisme. Matisse va pintar llavors un retrat abstracte de Madame Matisse (1913), al qual Picasso va replicar amb el seu Retrat d’una nena (1914).

 

Matisse, gran inspiració per a Picasso

Després de la Primera Guerra Mundial (1914-1919), el francès es va aïllar. “Matisse va tractar d’entendre el cubisme però crec que va fracassar, per això va marxar a Niça i va obrir una etapa retrospectiva en el seu art. Es va veure apartat del tron de l’avantguarda”, interpreta el doctor Bois.

Uns anys més tard, Picasso faria el mateix. Va pintar 40 peces de dones en una butaca, totes inspirades en Matisse. Malgrat aquesta clara influència, “l’espanyol no el va veure mai com un professor o mentor, potser sí com un germà gran”, assegura el professor de Princeton.

Picasso també va pintar dues sèries completes d’unes habitacions a vil·la La Californie, la casa de Picasso al sud de França. Bois apunta que aquestes obres estan molt relacionades amb la preferència de Matisse per pintar interiors.

Abans, Picasso havia estat molt crític amb els quadres del seu oponent, fins i tot se n’havia burlat d’alguns. No obstant, els estudis de la vil·la La Californie els va fer quan Matisse ja era mort, per la qual cosa es considera que van ser un homenatge.

Yve-Alain Bois creu que no va haver-hi guanyador ni perdedor en aquesta rivalitat, perquè tant Picasso com Matisse van explorar les avantguardes de manera diferent. Tots dos han passat a la història com dos dels artistes més importants del segle XX.

El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here