Matisse, l’artista fonamental

Matisse va practicar diferents estils durant la seva carrera com a pintor, però sempre va donar molta importància al color. (Arxiu)

El pintor francès va començar sent descrit com a “bèstia” i va acabar sent un dels artistes més rellevants del segle XX

Per Núria Albalate

El pintor francès Henri Matisse (1869-1954) és una de les figures més importants de l’art del segle XX. Va ser capaç de crear un estil propi, trencador amb les normes i els estils pictòrics anteriors, i alhora va aconseguir l’elogi de la crítica.

Matisse es va dedicar a la pintura malgrat la seva salut fràgil. Els últims anys de vida els va passar en una cadira de rodes, però així i tot va ser capaç d’aprofitar les seves limitacions per continuar innovant.

Els seus quadres s’exhibeixen als principals museus del món. El 31 de desembre del 2019 es va celebrar el 150 aniversari del naixement d’un geni que utilitzar el color en els seus quadres com no s’havia vist mai abans.

 

Una vocació sorgida de la malaltia

Henri Matisse va néixer el 31 de desembre del 1869 a Le Cateau-Cambrésis, una població al nord de França. Es va llicenciar i va exercir d’advocat fins que, el 1889, es va haver de sotmetre a una operació d’apendicitis.

La seva mare li va regalar uns llenços perquè pintés mentre es recuperava de l’operació. Va ser llavors quan va descobrir la seva veritable vocació: ser pintor.

El 1892 va començar a estudiar a l’Escola de Belles Arts de París, on va aprendre a pintar temes clàssics com natures mortes i paisatges. També va practicar amb rèpliques de quadres del Museu del Louvre, un dels més importants de la capital francesa.

Gràcies a artistes com William-Adolphe Bouguereau i Gustave Moreau, que seguien la tradició clàssica, Matisse va aprendre a treballar la llum i el color en els seus quadres. Però també es va inspirar en grans pintors del moment que experimentaven amb estils més moderns i trencadors, com Paul Cézanne, Vincent Van Gogh o Paul Gauguin.

Va experimentar amb diversos corrents pictòrics com el naturalisme, que retratava la realitat de manera fidel i detallada, però també l’expressionisme, que manipulava formes i colors per oferir una visió més subjectiva. Però Matisse havia de trobar el seu propi estil.

 

El naixement del fauvisme

Les seves primeres obres van tenir un èxit moderat, i no va ser fins l’any 1905 que el seu nom es va fer famós. Aquell any va tenir lloc el Saló de Tardor, un esdeveniment artístic en el qual es presentaven obres de diferents disciplines: exposicions de llibres, música i, sobretot, art.

Juntament amb André Derain i altres artistes, Matisse va presentar un nou moviment artístic que expressava emocions a través del color.

Aquesta interpretació tan transgressora no va agradar a tothom. El crític d’art Louis Vauxcelles els va qualificar de ‘fauves’, que en francès significa “feres” o “bèsties salvatges”, per com feien servir el color de forma poc realista i convencional. Matisse i els seus companys, però, van acollir el qualificatiu amb orgull: va ser el naixement del fauvisme.

A diferència del naturalisme, els fauvistes se serveixen de colors molt intensos per transmetre sentiments i emocions a través dels quadres. És el que succeeix en obres tan conegudes com Harmonia en vermell o L’habitació vermella (1908), o La dansa (1909).

 

Viatges entre guerres

Viatjar a països exòtics i conèixer noves cultures va ser una gran font d’inspiració en la seva obra, com demostren teles com La música (1910) o Finestra a Tànger (1912), on es recreen dues visites a Espanya i el Marroc, respectivament. La seva visita a Tahití va ser la inspiració per al famós quadre de La dansa.

Durant la seva trajectòria artística, va experimentar amb múltiples tècniques i materials: gravats, litografies, peces de ceràmica, escultura en bronze… Ni tan sols la Primera Guerra Mundial (1914-1919) ni la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van aconseguir alterar la vitalitat dels seus quadres.

Els problemes de salut van limitar la seva mobilitat i també la seva capacitat per treballar en grans quadres. Però Matisse no podia deixar de crear, així que va inventar el collage o, tal com ell ho deia, “pintar amb tisores”: prostrat al llit, retallava papers pintats de colors i formava composicions amb colors vius.

Va morir a Niça el 1954, als 85 anys. El seu estil va inspirar pintors de tot el món i, avui, encara influeix en artistes d’altres disciplines creatives: escultura, arquitectura, disseny, moda

El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here