Memòria històrica per recordar les conseqüències de la Guerra Civil i el franquisme

El cementiri de Paterna (València) es coneix com la “gran fossa comuna” de la Guerra Civil, ja que es calcula podria haver-hi fins a 60 fosses amb centenars de cadàvers de persones afusellades durant el franquisme.

L’avantprojecte de la nova Llei de Memòria Democràtica aposta per fomentar el coneixement de la història democràtica d’Espanya en el sistema educatiu

La Guerra Civil (1936-1939) i la posterior dictadura franquista (1939-1975) són dos dels períodes més importants de la història contemporània d’Espanya. L’estructura i les dinàmiques de comportament de la societat actual són, en part, resultat d’aquells anys de conflicte, repressió i autoritarisme.

Després d’experimentar una guerra i una dictadura, part de la societat reclama que el país faci un exercici de memòria col·lectiva per poder analitzar què va passar i quines conseqüències va tenir la guerra i el franquisme. L’objectiu d’aquesta “tornada al passat” és recuperar els testimoniatges i documents (cartes, fotografies…) de les persones que van viure aquella època.

Aquest exercici és especialment important per a aquells individus que són identificats com els “perdedors” del conflicte. En el cas espanyol, ho va ser el bàndol republicà.

En aquest context, els països elaboren lleis per mantenir vius uns certs esdeveniments històrics. Un exemple són les normes impulsades a Alemanya per eliminar els vestigis del nazisme; les que es van aplicar a Itàlia després de la fi de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la mort de Benito Mussolini; o les que 45 anys després de la mort de Francisco Franco continuen debatent-se a Espanya.

Memòria i democràcia

El Consell de Ministres va aprovar el passat 15 de setembre de 2020 l’avantprojecte de la Llei de Memòria Democràtica, competència del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica del govern espanyol, liderat per la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. Aquesta nova llei està prevista que s’aprovi durant el primer semestre de 2021.

Aquesta nova llei substituirà a la Llei de Memòria Històrica aprovada en 2007 pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, i que va ser fonamental a l’hora de reconèixer els drets de les víctimes i els seus familiars de la Guerra Civil espanyola i el franquisme. Quins són els aspectes més importants d’aquesta nova llei?

 

Anul·lació de sentències franquistes

La Llei de Memòria Democràtica declara “il·legítims” els tribunals de guerra formats durant el conflicte i que van ser els responsables de perseguir i represaliar a diferents persones per motius religiosos, polítics o ideològics. A més, preveu anul·lar les condemnes i sancions dictades per aquests mateixos motius durant la dictadura i declarar “nuls de ple dret” els judicis que es van dur a terme durant aquells anys. És a dir, que totes les sentències que es van aprovar no tenen validesa en l’actualitat.

D’altra banda, l’avantprojecte de llei preveu transformar en un cementiri civil el ‘Valle de los Caídos’, un monument funerari per honrar als caiguts en combat de tots dos bàndols de la Guerra Civil, però moltes de les víctimes van ser traslladades allí sense el consentiment de les seves famílies. Després de l’exhumació del dictador Francisco Franco, a l’octubre de 2019, avui dia segueixen enterrades en aquest lloc més de 33.000 víctimes d’un i un altre bàndol de la Guerra Civil.

‘El Valle de los Caídos’ va ser ideat pel dictador Francisco Franco. Es troba en el municipi de San Lorenzo de El Escorial, a Madrid. (Altres Fonts)

Pla d’exhumacions

Una altra de les novetats de la nova llei és elaborar un pla d’exhumacions, finançat íntegrament amb diners públics, perquè els familiars puguin investigar què va passar amb les víctimes del bàndol republicà, moltes d’elles executades per raons polítiques. Per a això, serà necessari elaborar un cens nacional de víctimes a partir del qual es duran a terme les exhumacions de les fosses comunes.

Es coneix com a fossa comuna el lloc en el qual s’enterren els cadàvers que no tenen la seva pròpia tomba. Molts dels cossos dels combatents que van morir durant la Guerra Civil o represaliats durant la dictadura estan enterrats en fosses comunes, sense que les seves famílies sàpiguen on es troben.

Des de l’any 2000, i gràcies a la tasca de les associacions de memòria històrica, s’han fet treballs d’exhumació en 740 fosses comunes de tota Espanya i s’han recuperat més de 9.000 cossos, tot i que el Mapa de Fosses del Ministeri de Justícia està “incomplet i desfasat”, segons una investigació publicada el 2018.

El cas de Timoteo Mendieta, afusellat el 1939, anima la cerca de les restes d’altres republicans afusellats en les fosses del cementiri de Guadalajara. (Dani Duch)

Segons dades del Govern, aquesta nova llei preveu recuperar de les fosses uns 25.000 cadàvers de represaliats en els pròxims quatre anys. Per a això, serà imprescindible comptar amb un banc nacional d’ADN, amb informació de totes les Comunitats Autònomes, al qual els familiars de les víctimes del franquisme podran aportar mostres per facilitar la identificació de les restes trobades.

Finalment, la reparació de les víctimes del franquisme tindrà un espai a les aules, ja que la llei preveu fomentar el coneixement de la història d’Espanya en el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat i la formació del professorat.

Fonts: Govern d’Espanya (informació publicada per diferents Ministeris); RTVE; eldiario.es; À Punt; The Conversation.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

COMPARTIR
Article anteriorQuè explicaven les dones de l’antiga Roma als seus estimats en les seves cartes d’amor?
Article següentTreballa la unitat didàctica sobre el coronavirus
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here