Menors estrangers: sols i en terra de ningú

Els menors estrangers no acompanyats pateixen desprotecció, abandó i discriminació als països d’acollida. (PEDRO ARMESTRE/ Save the Children)

Els menors estrangers no acompanyats (MENA) arriben a altres països fugint de la pobresa, la guerra i la violència

Els conflictes armats, la violència i la pobresa obliguen milions de persones a desplaçar-se cada any per aconseguir una vida millor fora del seu país.

Molts d’aquests migrants són menors d’edat que viatgen sense pares, tutors o altres familiars que se’n facin càrrec. Emprenen un viatge de milers de quilòmetres sols, a la cerca d’un futur millor.

Les autoritats s’hi refereixen com a “menors estrangers no acompanyats”. Sovint els mitjans de comunicació utilitzen la sigla MENA per fer-ho, encara que moltes entitats socials critiquen que és una forma d’invisibilitzar-los i d’oblidar que es tracta de menors que estan sols i són vulnerables.

 

Menors desprotegits

Una de cada sis persones que migra és menor de 20 anys, segons es recull a l’informe Contando los pasos de l’ONG Save the Children. Aquestes xifres són estimacions, ja que existeixen grans dificultats a l’hora de saber si una persona és major d’edat o no.

“El primer que cal tenir en compte és que es tracta de menors als quals hem de protegir”, afirma Toni Pérez, responsable de Save the Children a Catalunya.

En aquest sentit, Pérez cita la Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI), un tractat internacional que estableix els drets dels infants i la responsabilitat dels adults i dels governs a l’hora de protegir-los. La CDI compleix aquest any el 30 aniversari.

 

Des de Save the Children consideren molt important fer la “traçabilitat del menor”, és a dir, esbrinar-ne el país d’origen i per quins altres països ha passat fins a arribar a la seva destinació.

Aquesta informació resulta molt útil per a les autoritats i les ONG a l’hora de delimitar les rutes migratòries, saber quins obstacles han hagut de superar els menors i on operen les màfies que trafiquen amb migrants, per exemple.

Això no obstant, aquests processos de reconeixement no sempre protegeixen la integritat del menor i haurien de fer-se des d’un punt de vista “més amigable i respectuós”, reconeix Pérez.

 

Els riscos de la solitud

L’Agència Europea de Policia (Europol) calcula que 10.000 nens migrants no acompanyats han desaparegut a Europa des del 2016, segons recull aquest informe d’Amnistia Internacional.

Un dels principals temors de les associacions i ONG és que aquests menors caiguin en xarxes de tràfic de persones. En el cas de les nenes i noies menors d’edat, n’hi ha moltes que arriben a Europa a través de xarxes de prostitució i, un cop són aquí, continuen sent explotades sexualment.

Un altre dels riscos a què s’enfronten els menors és el d’acabar en “situació de carrer”, tal com explica Pérez.

Quan arriben al país d’acollida, els joves entren en un procés d’identificació i tutela per part del govern, però quan fan els 18 anys queden en situació irregular: de sobte són adults i es converteixen en migrants en situació irregular.

“Sense permís de residència ni tampoc permís de treball, aquests joves es veuen abocats a la marginalitat”, lamenta.

 

La migració, clau per al creixement

La situació dels menors no acompanyats ha estat un tema molt debatut pels polítics, tant en les últimes eleccions a Espanya com en altres països europeus. La crisi dels refugiats i l’arribada de menors migrants ha donat ales als discursos d’extrema dreta a Europa.

No obstant això, el responsable de Save the Children Catalunya opina que les migracions han d’entendre’s com un fet positiu, tant per als països d’acollida com per als països d’origen.

Així, a molts països la immigració és clau per frenar l’envelliment de la població, augmentar la taxa de natalitat i fer viable el sistema de pensions.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.

1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre els Drets dels Infants.

2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: DRETS DELS INFANTS.

3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES.

COMPARTIR
Article anteriorEl treball infantil, un risc per als nens
Article següentPer què es van crear els drets de la infància?
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here