Més casos d’anorèxia i bulímia en pandèmia

Trastorns conducta alimentària
Els trastorns en l'alimentació afecten homes i dones de totes les edats, però són més freqüents en les noies joves. (Helena Lopes / Unsplash)

L’aïllament i la falta de recursos sanitaris han fet augmentar els casos de trastorns alimentaris, sobretot entre els més joves

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són un tipus de trastorns mentals relacionats amb l’alimentació. Les persones que els pateixen tenen una visió distorsionada del seu cos i adopten comportaments perjudicials a l’hora d’alimentar-se, com deixar de menjar o provocar-se el vòmit.

El darrer any, la pandèmia de coronavirus ha influït en els trastorns de la conducta alimentària i ha fet augmentar els casos de TCA, especialment entre els joves. Durant el confinament, moltes famílies han detectat comportaments anòmals en els seus fills que abans passaven desapercebuts.

Amb els hospitals desbordats i els centres de salut tancats, tractar aquest tipus de conductes ha estat més difícil. Moltes visites mèdiques van passar a ser telemàtiques, amb la qual cosa era més complicat detectar aquests trastorns i valorar-ne l’evolució. A més, l’aïllament social ha tingut efectes a nivell psicològic i emocional, la qual cosa dificulta encara més la recuperació dels pacients.

D’altra banda, durant els mesos de confinament els joves han passat molt més temps enganxats a internet i les xarxes socials. Això ha influït en l’obsessió per tenir un cos perfecte, seguint l’exemple d’influencers i altres personatges famosos que exhibeixen constantment la seva imatge.

El Dia Internacional de la Lluita contra els Trastorns de l’Alimentació se celebra cada 2 de juny per conscienciar sobre la gravetat d’aquestes malalties i les conseqüències que poden tenir en la salut física, psicològica i emocional de les persones que les pateixen.

 

Causes i efectes dels trastorns alimentaris

Existeixen diversos tipus de TCA, però tots giren al voltant del mateix problema: una relació complicada amb el menjar, ja sigui per la falta d’ingesta d’aliments, per un consum excessiu i desordenat, o per l’obsessió per controlar l’alimentació.

Els més coneguts són l’anorèxia i la bulímia nerviosa. Les persones amb anorèxia s’obsessionen per controlar el seu pes i deixen de menjar per aconseguir la imatge corporal desitjada. Encara que estiguin molt per sota del pes que es considera saludable per la seva alçada, deixen de menjar perquè no tenen una visió real del seu propi cos.

En canvi, les persones que pateixen bulímia no poden controlar els seus impulsos i ingereixen grans quantitats d’aliments d’una tacada. Després d’afartar-se senten un gran sentiment de culpabilitat, de manera que es provoquen el vòmit per compensar tot el que han menjat abans.

Taula Trastorns alimentaris

Malgrat considerar-se trastorns mentals, els trastorns alimentaris poden tenir greus conseqüències sobre l’organisme: la malnutrició pot afectar el creixement, el desenvolupament ossi i fins i tot l’activitat cardíaca. La falta de nutrients també debilita el sistema immunitari, per això les persones afectades tenen més possibilitats de posar-se malaltes.

Aquests trastorns són multicausals, és a dir, que hi ha diferents factors que poden provocar-los: des de la pressió social per estar prim, fins a factors psicològics com una baixa autoestima o una depressió. L’entorn social i familiar també poden influir en la conducta alimentària.

El tractament d’un TCA és llarg i complicat, perquè cal treballar amb el pacient la forma en què es veu a si mateix/a alhora que es recuperen uns hàbits alimentaris saludables. Comptar amb una xarxa de suport d’amics i familiars és essencial, ja que sol haver-hi recaigudes durant el procés.

 

La pressió per tenir un cos perfecte

Els trastorns alimentaris afecten milions de persones a tot el món, tant homes com dones, en qualsevol etapa de la vida. No obstant això, són més habituals en noies i dones joves, entre els 15 i els 34 anys, segons dades de Our World in Data.

Això es deu sobretot als cànons estètics basats en la primesa que apareixen en sèries i pel·lícules, a la publicitat, internet i les xarxes socials. La pressió per tenir el cos perfecte recau sobretot en nenes i dones, que cada vegada comencen més d’hora a ser conscients del seu físic.

L’addicció a l’exercici físic també pot portar a desenvolupar trastorns de l’alimentació. Les persones que practiquen esports en els quals el pes i l’estètica tenen un paper fonamental, com el ballet, la natació sincronitzada o la boxa, són més propensos a obsessionar-se amb el seu cos i patir aquests trastorns.

La manera en la qual ens veiem i ens veuen, la imatge que volem donar de nosaltres mateixos i, sobretot, l’ideal estètic actual són alguns dels aspectes que ens porten a sentir-nos insatisfets amb el nostre cos. Promoure altres valors com la intel·ligència, l’esforç, la imaginació o fins i tot el sentit de l’humor pot ajudar-nos a valorar les persones pel que realment són i promoure un estil de vida més saludable i feliç.

Fonts: EFE, RTVE, Redacción Médica

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here