Migracions en temps de pandèmia

La ruta migratòria d'Àfrica cap a les illes Canàries ha registrat un augment de migrants enguany. EFE/Chema Rodríguez EFE

Malgrat les restriccions imposades per a frenar la pandèmia de Covid-19, la pobresa i la violència continuen motivant fluxos migratoris entre països

Un migrant és aquella persona que es desplaça del seu lloc habitual de residència, sigui dins del seu país o per a anar a un altre, de manera temporal o permanent, segons l’Organització Internacional de les Migracions (IOM).

La IOM calcula que, a la fi de 2019, en el món hi havia gairebé 272 milions de migrants internacionals. És una xifra que creix any rere any i que, segons l’ONU, representa el 3,5% de la població global. El 2000 era del 2,8%.

Estats Units, segons la IOM, és el país en el qual viuen més migrants: gairebé 51 milions de persones el 2019, seguit d’Alemanya (13,1 milions), Aràbia Saudita (13,1 milions), Rússia (11,6 milions) i el Regne Unit (9,6 milions).

El 18 de desembre se celebrarà el Dia Internacional de les Migracions. És una data impulsada per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) que busca reconèixer els drets humans de tots els migrants.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Naciones Unidas (@nacionesunidas)

 

Diferents motius per migrar

Una persona pot migrar per moltes raons diferents. Segons la IOM, la majoria de persones migren per motius relacionats amb la feina, amb la família o amb els estudis. No obstant això, moltes altres es veuen forçades a migrar pel fet que la seva vida corre perill en el seu lloc de residència a causa de violència, fam, pobresa o a causa de desastres naturals.

La mobilitat és un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), així com l’asil en cas que la vida de la persona corri perill al seu país d’origen. L’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) calcula que a la fi del 2019 hi havia 79,5 milions de persones desplaçades de manera forçosa al món. És l’1% de la població mundial.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Pictoline (@pictoline)

 

El Mediterrani, la ruta més mortífera

Quan una persona es veu forçada a migrar, el seu viatge pot ser molt perillós. Abans d’arribar al país d’acollida, normalment la persona ha de recórrer milers de quilòmetres i pagar grans quantitats de diners a traficants de persones perquè el transportin. Moltes d’elles pateixen molta violència durant el camí i poden arribar a perdre fins i tot la vida. La IOM, a través del seu projecte Missing Migrants, calcula que durant el 2020, més de 2.800 persones han mort mentre migraven.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Junior Report (@junior_report)

A causa del context global s’han format rutes migratòries més o menys transitades. No obstant això, la més més mortífera actualment és la del Mediterrani. Durant aquest 2020, la IOM calcula que més de 980 persones han perdut la vida intentant creuar la mar per a arribar a Europa. Des de 2015, les migracions des del Mediterrani es van incrementar a causa de la guerra civil a Síria, però hi ha altres milers de persones que fugen de la violència als seus països i de la pobresa.

 

Augment de les migracions a les illes Canàries

Una altra ruta perillosa que ha vist augmentar les arribades de persones migrants és la de les Illes Canàries (Espanya). Des de principis d’any han arribat a l’illa més de 18.000 persones provinents del continent africà. Més de 9.000 han arribat des d’octubre.

 

Les persones que viatgen fins a les illes des del Senegal, Mauritània, el Sàhara Occidental o el Marroc, encara que moltes provenen d’altres països i parteixen des de les costes d’aquests últims estats, ho fan a la recerca d’un futur millor.

L’economia d’aquests països i la situació de pobresa en la qual viu part de la seva població s’ha vist agreujada a causa de la pandèmia de la Covid-19. Un dels col·lectius més afectats ha estat també el dels pescadors locals, que es queixen que vaixells internacionals s’emporten tota la pesca.

Aquesta situació de desesperança i de falta de perspectives hauria portat a milers de joves africans a creuar l’oceà fins a arribar a les illes per a trobar un futur millor. Els que aconseguien arribar, no obstant això, s’han trobat atrapats a les illes, en molts casos en molt males condicions.

 

Coronavirus i migracions

Segons la Comissió Europea, la crisi de la Covid-19 ha demostrat que els migrants tenen un paper fonamental en les societats. Segons l’organisme, el 13% dels treballadors considerats essencials eren migrants, de dins o fora de la Unió Europea.

Encara no hi ha dades precises sobre com el coronavirus ha afectat o afectarà la migració. No obstant això, la Comissió adverteix que els conflictes, la pobresa, les tensions polítiques i la fam ocasionades per la pandèmia podrien provocar una altra gran onada de migracions, tot i que les restriccions de mobilitat puguin continuar actives en el futur.

Fonts: IOM, ACNUR, Comissió Europea, La Vanguardia

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.

1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre PERSONES REFUGIADES

2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: REFUGIATS

3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here