Miguel Delibes, sota l’ombra allargada de la seva literatura

Enguany se celebra el centenari del naixement de Miguel Delibes (Valladolid, 17 d'octubre de 1920), un dels autors en espanyol més importants del segle XX. (Emilia Gutiérrez)

Repassem la vida i l’obra d’un dels escriptors en espanyol més importants de la segona meitat del segle XX en el centenari del seu naixement

“Miguel és un arbre que sempre fa ombra”, deia el periodista Manu Leguineche de l’autor nascut a Valladolid el 17 d’octubre de 1920. Per celebrar el centenari del seu naixement, recordem l’ombra allargada que és la literatura de Miguel Delibes, que no minva amb els anys i que continua abrigant als seus lectors deu anys després de la seva mort.

Amb més d’una vintena de novel·les i relats publicats, la producció literària de Delibes es va centrar a descriure la Castella rural (Espanya) i la classe mitjana urbana del segle XX. Delibes escrivia històries breus, ja que defensava que aquesta era una de les característiques de la novel·la moderna, que és com es coneix a aquest gènere narratiu des de l’obra El Quixot, de Miguel de Cervantes.

No obstant això, Delibes va sorprendre, als seus 78 anys d’edat i després de publicar el que la crítica va identificar com les seves memòries, amb la publicació de El hereje (Destino, 1998). Es considera l’obra definitiva de l’autor i una de les més importants del segle XX. És una novel·la històrica ambientada a la ciutat de Valladolid (Espanya) al segle XVI, que combina personatges de ficció amb personalitats històriques de l’època.

 

La seva joventut en anys de guerra

L’inici de la guerra civil espanyola (1936-1939) va marcar la formació acadèmica de Delibes, qui va seguir els passos del seu pare i va estudiar a l’Escola de Comerç de Valladolid. La seva passió per l’art el va portar a formar-se en modelatge i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat natal.

Va ser voluntari a la Marina i, en finalitzar la guerra, Delibes es va matricular a Dret i va obtenir el carnet de periodista a Madrid després d’un curs intensiu. És així, com va començar a publicar caricatures i articles en premsa, majoritàriament sobre caça i cinema.

Carnet Oficial de Periodista de la Federació Nacional d’Associacions de la Premsa d’Espanya. (Arxiu Fundació Miguel Delibes.)

La sombra del ciprés es alargada (Destino,1947) va ser la primera obra publicada de Delibes i amb ella va aconseguir el Premi Nadal el 1948, amb Manuel Pombo Angulo i Ana María Matute com a autors finalistes.

Dos anys més tard, va publicar la novel·la Aún es ese día (Destino, 1949), amb nombroses retallades a causa de la censura franquista; i un any després, la novel·la que el va consagrar com un dels autors més rellevants de l’època: El camino (Destino, 1950).

 

Aplaudit per crítica i públic

Des de llavors, els guardons i reconeixements no van cessar. El 1955, va rebre el Premi Nacional de Literatura per la seva cinquena novel·la, Diario de un cazador (Destino, 1955); i pel maig de 1956, va rebre el Premi Fastenrath, atorgat per la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE), a la qual Delibes s’uniria com a acadèmic el 1973 i fins a la seva defunció.

L’acadèmic Dámaso Alonso dona la medalla d’acadèmic de la Llengua a Miguel Delibes (Cacho)

El 1982, Delibes rebria el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres, que va compartir amb el literat i professor Gonzalo Torrente Ballester. Però, sens dubte, el guardó més prestigiós va ser el Premi Cervantes que Delibes va rebre el 1993 en reconeixement de tota la seva obra literària i professió acadèmica.

 

Delibes a través del cinema i del teatre

La vinculació de Delibes amb el cinema i el teatre va marcar els inicis de la seva carrera com a escriptor. Dos dels exemples més importants són l’adaptació teatral de la seva novel·la Cinco horas con Mario (Destino, 1966) i Señora de rojo sobre fondo gris (Destino, 1991), un emotiu homenatge a la figura de la seva difunta dona, Ángeles.

Lola Herrera durant la representació teatral de ‘Cinco horas con Mario’. (Jordi Socias – Cover)

En l’àmbit cinematogràfic, destaca l’adaptació de la novel·la Los santos inocentes (Destino, 1981), dirigida per Mario Camus i amb Alfredo Landa i Francisco Rabal, que van aconseguir el premi a la millor interpretació al Festival de Cannes el 1984.

 

Recordant el mestre

Doctor honoris causa en diverses universitats espanyoles i candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions, l’univers literari de Delibes és ric en matisos, personatges, escenaris i temàtiques. L’exposició Delibes, organitzada per la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) i comissariada per Jesús Marchamalo, ret homenatge a l’autor en el centenari del seu naixement.

Fonts: Fundació Miguel Delibes; Biblioteca Nacional d’Espanya; Institut Cervantes.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

COMPARTIR
Article anteriorPreguntes i respostes sobre el conflicte a Nagorno Karabakh
Article següentNagorno Karabakh, una terra disputada
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here