Missió: trobar vida a Venus

S'ha trobat fosfina als núvols alts de VEnus, un possible indicador de vida. (Cal / EFE)

El recent descobriment de fosfina en els núvols d’aquest planeta revifa l’interès per explorar-lo i per descobrir si el seu origen és biològic o geoquímic

Per Raquel Sáez

Hi ha vida més enllà de la Terra? Aquesta és la pregunta que se segueix fent la comunitat científica avui dia. Resoldre aquesta qüestió és el principal desafiament de molts investigadors.

L’última troballa, publicat per la revista Nature Astronomy, és la presència de fosfina en els núvols alts de Venus. Es tracta d’una molècula poc comú i que pot significar indicis de vida al nostre planeta bessó. I és que, a la Terra, aquest gas és produït per microbis que habiten en entorns lliures d’oxigen.

 

Un misteri per resoldre

Però no és l’única hipòtesi que s’estudia. “Cal ser cauts, perquè aquests compostos també es generen per mecanismes no orgànics, com ara una activitat geològica. Ara cal aclarir aquesta incògnita. Amb les dades que tenim, el més lògic és pensar en aquesta segona opció. Però també és cert que a la Terra s’han observat alguns bacteris que poden viure en condicions extremes. Per exemple, en els cons volcànics”, explica el director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM), Salvador J. Ribas.

També cal desxifrar la incògnita de la fosfina -o fosfà-. Es tracta d’un gas incolor, inflamable, que pot explotar a temperatura ambient i que fa olor d’all. També pot utilitzar-se com a insecticida.

Per què pensar llavors que el planeta pot albergar vida? Perquè la molècula de la fosfina està composta per quatre àtoms d’hidrogen i un de fòsfor, vinculat a la presència de vida.

Les condicions per a la vida a Venus tampoc semblen ser les millors. Per grandària i massa és molt semblant a la Terra. Tant, que és conegut com el planeta bessó. Però les seves temperatures de gairebé 500 graus centígrads i les seves pluges amb fins a un 90% d’àcid sulfúric compliquen la possibilitat de trobar-hi vida.

“Per la seva situació, l’òrbita de Venus està més propera al Sol que la de la Terra. Per això, té una atmosfera extraordinàriament densa (90 vegades més espessa que la de la Terra) que no ens deixa veure res. De fet, quan veiem una foto d’aquest planeta, veiem capes de núvols. Això fa que hi hagi un efecte hivernacle molt intens, amb les elevades temperatures que això comporta”, apunta Ribas.

 

Com explorar Venus

L’interès per Venus ve de lluny. Durant dècades, el país que més obstinació va posar en la seva investigació va ser la Unió Soviètica (URSS). “El gran salt va venir amb les exploracions espacials soviètiques, batejades com Venera. Aquestes missions van arribar a posar-se sobre la superfície de Venus, però la seva vida útil va ser de tan sols uns minuts, per les temperatures. No estaven plantejades per a un ambient tan agressiu. Després, es va apostar pels vols orbitals, per conèixer les seves característiques i analitzar la seva atmosfera”, segueix el responsable del PAM.

Totes les hipòtesis continuen obertes i la investigació només acaba de començar. El següent objectiu serà analitzar si hi ha traces d’altres elements que puguin ser indicadors de vida, a través de l’observació des de terra o en òrbita.

El calendari tampoc ens dona pistes de quan obtindrem una resposta: “Una opció és apostar per una missió espacial. Mínim, trigaria uns deu anys, o fins i tot més. Una altra via és utilitzar alguna tecnologia instrumental ja existent. Això pot escurçar una mica els terminis. Crec que, a l’ésser un fet rellevant, tindrem noves dades en poc temps”, conclou aquest expert.

Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here