Mohamed bin Salman: la polèmica envolta el príncep saudita

El príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, vol modernitzar el país, però la repressió i la falta de llibertats continuen sent una realitat. (Mandel Ngan / AFP)

El príncep hereu de l’Aràbia Saudita intenta modernitzar el país mentre s’enfronta a les acusacions de violació dels drets humans

L’Aràbia Saudita és un país musulmà conservador governat per la dinastia dels Saüd des del segle xviii. Aquesta monarquia és seguidora del wahhabisme, un corrent polític i religiós del sunnisme que fa una interpretació molt estricta de l’Islam.

L’actual monarca és el rei Salman bin Abdulaziz, però el veritable capdavanter polític és el seu fill Mohamed bin Salman, nomenat príncep hereu el 2017. Ell ha estat el principal impulsor del programa Vision 2030 per modernitzar el país.

Imposar-se als costums i tradicions del wahhabisme no és fàcil. Els líders religiosos continuen tenint una gran influència en la societat saudita, les dones segueixen sotmeses a la tutela masculina del pare o marit i les modes occidentals no estan ben vistes.

Però això està canviant, sobretot entre els més joves. Mohamed Bin Salman vol aprofitar l’impuls de les noves generacions i promoure el turisme, els actes esportius, els concerts i els negocis estrangers.

Gràcies a les reserves de petroli, l’Aràbia Saudita és un dels països més rics del món i, en conseqüència, un dels més influents. Mohamed Bin Salman ha sabut utilitzar aquesta influència per vendre una imatge positiva del país i el seu govern.

Malgrat això és un dels països on menys es respecten els drets humans, com denuncien diverses ONG: tortura, execucions, discriminació de minories… El príncep hereu saudita també ha rebut moltes crítiques per algunes de les seves actuacions.

 

Emergència humanitària al Iemen

El Iemen també està situat a la península Aràbiga, però a diferència de l’Aràbia Saudita és un dels països més pobres del món. A més a més, des del 2015, la població pateix una guerra civil que hi ha provocat una greu crisi humanitària.

La guerra enfronta el govern oficial, que té el suport de l’Aràbia Saudita, contra els rebels houthis del nord, que reben suport del govern iranià. Malgrat que tots dos països són musulmans, l’Iran és un dels principals enemics de l’Aràbia Saudita des que la Revolució Islàmica va enderrocar la monarquia iraniana el 1979.

Per evitar que l’Iran guanyi influència a la península i que al Iemen s’hi imposi un govern enemic, Mohamed Bin Salman ha decidit intervenir en el conflicte tirant bombes i proporcionant armament a l’exèrcit iemenita.

Fins avui, la guerra ha causat gairebé 20.000 morts i milions de desplaçats. Segons l’ONG Save the Children, uns 85.000 nens podrien haver mort per malnutrició des que va començar el conflicte.

 

Eliminar les crítiques al govern saudita

Precisament, una de les persones que va contribuir a denunciar els atacs de l’Aràbia Saudita al Iemen va ser el periodista saudita Jamal Kashoggi, assassinat l’octubre del 2018 a Turquia.

El seu cas va fer la volta al món: Kashoggi va desaparèixer després d’entrar al consolat saudita a Istanbul. Segons les investigacions de la policia turca, va ser torturat, assassinat i esquarterat a l’ambaixada mateix. Encara no se n’ha trobat el cos.

Khashoggi treballava com a articulista d’opinió per a The Washington Post i era molt crític amb la monarquia saudita. Arran del seu assassinat, alguns països europeus van suspendre els contractes de compravenda d’armes amb l’Aràbia Saudita.

És un dels exemples més extrems de la repressió contra la llibertat d’expressió. Les autoritats saudites també han perseguit i empresonat diverses activistes pels drets de la dona.

 

Ser dona a l’Aràbia Saudita

El règim ultraconservador de l’Aràbia Saudita afecta les llibertats civils i, sobretot, els drets de les dones. Segons la tradició wahhabita, les dones no poden estudiar o treballar sense el permís del pare o marit.

Mohamed bin Salman ha forçat alguns canvis en les lleis per donar més llibertat a les dones: ara poden conduir, assistir a partits de futbol o obtenir un passaport per viatjar a l’estranger sense permís masculí.

No obstant, aquestes noves llibertats topen amb una societat molt conservadora que encara s’aferra a les seves tradicions. Encara que tinguin dret a fer-ho, moltes dones no s’atreviran a conduir o viatjar soles per por de la reacció de la seva família o a l’opinió dels altres.

Per a moltes, l’única opció per viure la vida que volen és fugir, com va succeir amb la jove Rahaf al-Qunun a principis del 2019.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here