Mória, un carreró sense sortida

Milers de persones viuen en tendes de campanya als voltants del camp de Mória, que acull set vegades més persones del que s’havia previst. (Elias Marcou / Reuters)

Al camp de refugiats més gran d’Europa s’hi amunteguen milers de persones que no poden aconseguir asil ni tornar al seu país

A principis de febrer van aparèixer en els mitjans de comunicació les imatges d’unes protestes al camp de refugiats de Mória, a l’illa de Lesbos (Grècia). Els refugiats denunciaven les pèssimes condicions en què hi han de viure.

Mória és el camp de refugiats més gran d’Europa. Es va construir per albergar-hi 2.840 persones però avui hi viuen gairebé 20.000 migrants, segons dades oficials del govern grec. D’aquests, una tercera part són nens.

El complex de Mória forma part d’unes instal·lacions militars que es van adaptar per acollir-hi migrants durant la crisi de refugiats del 2015, quan gairebé un milió de ciutadans sirians van arribar a Europa fugint de la guerra civil al seu país.

Amb el temps, el camp ha quedat petit. Als afores del recinte s’ha creat una mena de segon camp on milers de persones viuen en tendes de campanya o arrecerats pels materials que hagin pogut trobar.

Algunes organitzacions humanitàries han renunciat a treballar dins del recinte de Mória i s’han instal·lat precisament en aquesta zona exterior. És una manera de denunciar que les autoritats de Grècia i la Unió Europea no estan reaccionant davant d’aquesta situació d’emergència.

De fet, moltes d’aquestes entitats creuen que aquest abandó deliberat és una estratègia per dissuadir altres migrants de venir a Europa.

 

Sobreviure a Mória

La superpoblació de Mória té conseqüències greus. La majoria de famílies viuen amuntegades a tendes de campanya molt precàries quan, a l’hivern, les temperatures poden arribar als 0°C a la nit.

Les infraestructures sanitàries són escasses: les dutxes i els vàters portàtils són insuficients per donar servei a tots els habitants del camp. El mateix succeeix amb el menjar: la gent ha de fer fins a tres hores de cua per aconseguir-ne un plat (i no sempre l’aconsegueixen).

Un dels problemes més greus és la falta d’atenció mèdica. La clínica pediàtrica gestionada per Metges Sense Fronteres (MSF) no dona abast per atendre tots els casos. A més, les pèssimes condicions en què viuen els nens fan que es posin malalts molt sovint.

D’altra banda, la falta d’accés a una educació té greus conseqüències per als més petits. Al camp no hi ha escoles. Aquesta situació els limita les possibilitats de trobar una feina i ser independents en el futur.

La situació és tan extrema que de seguida sorgeixen les tensions. Encara que no hi ha xifres oficials, les ONG han denunciat la falta de seguretat, baralles i agressions sexuals dins del camp.

Pintada en una de les parets del camp de Mória: ‘Han matat els nostres somnis’. (Hernán Pané Saiz / HPS)

 

El fracàs de les polítiques d’acollida

El 2015, prop d’un milió de persones van arribar a Europa cercant-hi asil. Majoritàriament eren ciutadans sirians que escapaven de la guerra civil, però també hi havia persones que fugien d’altres conflictes a l’Orient Mitjà i l’Àfrica.

Els governs europeus no van saber gestionar la situació. Els països membres de la Unió Europea (UE) van signar un acord d’acollida per reubicar 160.000 persones entre el 2015 i el 2017. Però no van aconseguir acollir-ne ni una tercera part.

El 2016, la UE va arribar a un acord amb Turquia per frenar l’arribada de migrants. Els països europeus podien traslladar migrants irregulars a territori turc, on aconseguien l’estatus de refugiats, i a canvi Turquia rebia 3.000 milions d’euros per acollir-los.

Aquest acord va ser molt criticat per les ONG, que van acusar Europa d’eludir la seva responsabilitat. Com a resultat, milers de persones es veuen atrapades a Turquia i altres camps de refugiats a les portes d’Europa.

A Grècia hi ha més de 50.000 refugiats que han demanat asil a diferents països europeus. Els migrants que viuen a Mória poden passar fins a dos anys al camp esperant que es resolgui la seva sol·licitud. En molts casos, la resolució és negativa i són deportats al seu país d’origen.

Ara, el nou govern grec pretén endurir les polítiques migratòries i traslladar els migrants dels camps a centres d’internament. Una mesura que ja ha estat denunciada per les organitzacions humanitàries.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

 

COMPARTIR
Article anteriorLa vida a Mória
Article següentGrècia: el port d’arribada dels refugiats a Europa
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here