Quins són els motius de l’empresonament de Pablo Hasél?

“Orgullós dels qui van respondre a les agressions de la policia», va declarar el raper en un dels seus tuits

Pablo Rivadulla i Duró, conegut com Pablo Hasél, és un raper català nascut a Lleida. Pablo Hasél va ser detingut el passat dimarts 16 de febrer de 2021 després de passar tota la matinada reclòs al Rectorat de la Universitat de Lleida davant d’una imminent intervenció dels Mossos d’Esquadra. Tal com afirma el Tribunal Suprem, Hasél acumulava una sentència de dos anys de presó per “injuriar a la monarquia i enaltir el terrorisme” des del passat mes de juny, de la qual se n’hauria lliurat fins fa pocs dies.

Hasél fou detingut per les lletres de les seves cançons i per publicar tuits en altres ocasions. Per exemple, al 2011, per referenciar a Manuel Pérez Martínez, qui fou el secretari general del Partido Comunista Español i condemnat per terrorisme. Seguint aquesta línia, al 2014 va ser sentenciat a dos anys i mig per enaltir a diferents grups terroristes. Tanmateix, Pablo Hasél no va entrar a la presó perquè no tenia antecedents. Aquest mateix any, en una de les seves cançons (Menti-Ros), escrita conjuntament amb el raper Ciniko, va amenaçar a l’exalcalde de Lleida, Àngel Ros. No va haver-hi una denúncia formal, però Hasél va publicar una cançó en resposta i li van tancar el perfil de Facebook, a més d’haver de pagar una multa de 540 euros.

Després, en 2016 va empènyer, va insultar i va ruixar amb un producte de neteja a un periodista de TV3 en una roda de premsa al rectorat de la Universitat de Lleida, ocupat per estudiants i manifestants. En el judici, el raper defensava que el que feia era tan sols “executar la seva llibertat d’expressió”, afirmant que “ningú tenia el dret a canviar les seves idees”. Se’l va condemnar a presó i a pagar una multa de 12.150 €. Al seu compte de Twitter va dir: “Otro juicio-farsa donde lo probado no sirve para nada. Queda el recurso”

El raper té un cas obert per la seva presumpta participació en l’assalt a la subdelegació del Govern de Lleida el 5 de març del 2018, després de la detenció de l’expresident Carles Puigdemont. Aquell mateix any, Hasél va ser jutjat per elogiar el terrorisme i proferir calúmnies contra la Corona i cossos de seguretat en una cançó i en més de 60 tuits. Se’l va penar a dos anys i nou mesos de presó i una multa de més de 40.000 euros però la sentència es va reduir a només vuit mesos.

Finalment, l’Audiència Nacional ha ordenat el seu empresonament amb una condemna de nou mesos i un dia de presó per exaltació al terrorisme i reincidència. També s’ha confirmat una sentència de dos anys i mig més per amenaçar a un testimoni d’un judici contra la Guàrdia Urbana de Lleida.

Mobilitzacions i protestes als carrers

Durant cinc dies seguits, hi va haver nombroses mobilitzacions i mostres de rebuig cap a la sentència de Hasél, però els manifestants no només lluiten per aquest cas, sinó per tota la gent represaliada. Milers de persones han sortit a reivindicar aquesta injustícia als carrers de les seves ciutats, una de les quals és Barcelona, on s’han muntat barricades apilonant diversos contenidors i prenent-los-hi foc. Els Mossos d’Esquadra no es van aturar i van decidir agredir als manifestants que protestaven, fins i tot en ciutats on no s’havien format barricades, de manera que el cos policial va intervenir de manera agressiva sense cap argument. Han detingut a vuit  persones i n’han ferit a moltes d’altres, algunes de les quals es troben en estat molt greu. En concret, hi ha una noia que ha perdut un ull com a conseqüència d’aquestes càrregues policials.

Protestes que van tenir lloc a Lleida (Cedida)

A Lleida, unes mil persones van participar en una marxa , en un primer moment pacífica, que anava des de Plaça Europa fins al centre penitenciari de Ponen, on es troba el raper. La concentració va finalitzar amb la crema de contenidors, el llançament de pedres als vehicles policials i trets de foam. Més endavant, hi va haver concentracions als jutjats de Lleida per donar suport als detinguts durant els aldarulls.

Un heroi mitificat?

Tot i defensar la llibertat d’expressió, diverses persones consideren que s’està lloant a un individu violent i misògin que ha proferit amenaces de mort en múltiples ocasions, així com missatges masclistes. Diversos mitjans l’han entrevistat i l’han convertit en un heroi abans dels aldarulls, fent una idealització de la seva persona i recolzant-lo quan ha exercit la seva llibertat d’expressió d’una manera irrespectuosa. Com bé ja sabem, la llibertat de qualsevol acaba on comença la dels demés. Aleshores, podríem dir que Hasél atempta contra la dignitat i el dret a la seguretat i a la integritat corporal d’altra gent, a més del dret de premsa? Se l’hauria de considerar un heroi?

Notícia realitzada per Blau Abel, Blau Miró, Mar Casas i Anna Alguero, redactors de la revista Dada Report que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.

 Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

 

COMPARTIR
Article anteriorEleccions a Israel
Article següentEutanàsia: el dret a morir dignament

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here