Nagorno Karabakh, una terra disputada

Destrosses a la capital de Nagorno-Karabakh, Stepanakert. (Pablo González-EFE)

L’Alt Karabakh, o Nagorno Karabakh, és una regió disputada entre Armènia i l’Azerbaidjan des de fa dècades

La disputa territorial entre Armènia i l’Azerbaidjan per la zona de Nagorno Karabakh fa dècades que dura, però la violència a la zona s’ha agreujat en les últimes setmanes. Els enfrontaments entre les forces armènies i àzeris han desplaçat a la meitat de la població de la regió de Nagorno Karabakh.

Però, què és Nagorno Karabakh i per què tots dos països es disputen la regió? Aquesta zona muntanyenca -Nagorno és una derivació de l’adjectiu muntanyenc en rus- de 4.400km2 és internacionalment reconeguda com a part de l’Azerbaidjan. No obstant això, culturalment ha estat històricament més lligada a Armènia.

La població de l’Azerbaidjan té una llengua i cultura pròpies, i és majoritàriament musulmana. No obstant això, la gran majoria de la població de Nagorno Karabakh, que es troba dins de l’Azerbaidjan, és d’ètnia armènia i la religió de la majoria d’habitants és el cristianisme apostòlic.

Aquestes diferències culturals, juntament amb altres interessos geopolítics, han provocat que Armènia i l’Azerbaidjan s’hagin disputat la zona des de fa temps.

La guerra entre Armènia i l’Azerbaidjan pel control de Nagorno Karabakh s’allarga, mentre els habitants d’aquesta zona intenten sobreviure als bombardejos i a l’escassetat. (Pablo González / EFE)

Dissolució de l’Imperi rus

La regió del Caucas en la qual es troben Armènia i l’Azerbaidjan estava controlada per l’Imperi rus. Després de la Revolució Russa que va acabar amb els tsars, els governants de l’imperi, van sorgir la República Democràtica d’Armènia i la República Democràtica de l’Azerbaidjan.

Tots dos països competien pel control de diversos territoris, i Nagorno Karabakh era un d’ells. El 1920, totes dues repúbliques van passar a formar part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

El dirigent de l’URSS de llavors, Iósif Stalin, va decidir cedir Nagorno Karabakh a l’Azerbaidjan, però com a regió autònoma. Així ho narra el sociòleg Levon Chorbajian en el seu llibre The Caucasian Knot: The History & Geopolitics of Nagorno-Karabagh (El nus caucàsic: La història i la geopolítica de Nagorno Karabakh, seria el títol en català).

Segons Chorbajian, la decisió de Stalin va ser un desafiament a la història. Hi ha assentaments armenis documentats al Caucas que daten de fa més de dos mil·lennis. Més del 90% de la població de Nagorno Karabakh, el 1921, era d’ètnia armènia.

 

La dissolució de l’URSS reobre el debat

A la fi dels anys 80, l’URSS va començar a afeblir-se, i la violència entre Armènia i l’Azerbaidjan va tornar a ser present. Davant això, el 1988 l’assemblea regional de Nagorno Karabakh va votar formar part d’Armènia, però el govern de l’URSS no ho va permetre.

Amb la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, es va reobrir el debat sobre el futur de la zona. Els habitants de Nagorno Karabakh, secundats per Armènia, van començar a fer campanya per independitzar-se de l’Azerbaidjan.

El parlament de l’Azerbaidjan va decidir llevar l’autonomia al territori. Després d’aquesta decisió, els governants de Nagorno Karabakh van organitzar un referèndum per separar-se del país. El 6 de gener de 1992, van declarar la independència.

Això va conduir a una guerra entre l’Azerbaidjan, que no volia cedir la zona, i Nagorno Karabakh, que rebia el suport d’Armènia. Durant el conflicte, a més de mantenir el control sobre Nagorno Karabakh, els armenis també van aconseguir ocupar una zona de l’Azerbaidjan que connecta amb Nagorno Karabakh. Milers de persones van morir en aquesta guerra que va durar fins el 1994, quan es va signar un alto al foc.

No obstant això, mai hi ha hagut un tractat de pau i la zona ha seguit en tensió des de llavors. L’últim enfrontament, el 2016, va deixar centenars de morts.

Jurídicament, Nagorno Karabakh forma part de l’Azerbaidjan, però a la pràctica ha aconseguit mantenir el seu propi govern, aliat d’Armènia. Funciona com una democràcia parlamentària. L’any 2017 va canviar el seu nom a República d’Artsaj, en referència al nom històric de la zona, però cap país de l’ONU el reconeix.

Fonts: BBC, France 24, AFP, EFE, CNN, eldiario.es , La orden mundial

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

COMPARTIR
Article anteriorMiguel Delibes, sota l’ombra allargada de la seva literatura
Article següentEl canvi climàtic, un problema global
Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016) i en Filologia Anglesa per la University of the Fraser Valley de Canadà (2019). És redactora de Junior Report i del canal Innovación & Tech. També ha realitzat reportatges audiovisuals per a Televisó de Catalunya i ha escrit a la secció de Cultura de La Vanguardia.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here