Nazisme alemany i feixisme italià, dues formes de totalitarisme

Adolf Hitler i Benito Mussolini eren reverenciats pels seus seguidors. (Istituto Nazionale Luce / Wikipedia)

Adolf Hitler i Benito Mussolini es van imposar com a dictadors i van eliminar qualsevol mena d’oposició als seus règims

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) encara es considera el conflicte més sagnant de la història. Van participar països de tot el món, encara que el seu origen va tenir lloc a Europa.

El conflicte va enfrontar a dos bàndols, que agrupaven a diversos països: d’una banda, els Aliats, liderats principalment per França, el Regne Unit i els Estats Units. Lluitaven contra les Potències de l’Eix: Alemanya, Itàlia i Japó, entre d’altres.

La guerra no només es va lliurar pel control de territori: els dos bàndols representaven maneres molt diferents d’entendre el món.

Els països europeus de l’Eix, Alemanya i Itàlia, estaven governats per dictadors autoritaris que van imposar els seus propis règims: el nazisme alemany i el feixisme italià. Encara que hi va haver diferències entre tots dos, analitzem les seves principals característiques i similituds.

 

Crisis a Europa

La població d’Itàlia i d’Alemanya estava descontenta amb les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Alemanya havia perdut la guerra i els guanyadors havien imposat condicions de rendició molt dures que van estendre la pobresa, així com un sentiment d’humiliació i rancor generalitzat cap a la resta d’Europa.

Itàlia, encara que va estar en el bàndol dels vencedors, va patir moltes baixes durant el conflicte i també a causa de la grip espanyola. A més, el país no va obtenir totes les seves demandes en els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial. Més tard, les males collites es van unir a la crisi econòmica que van potenciar el malestar entre els ciutadans.

La població se sentia atreta per líders amb carisma que representessin un canvi respecte als polítics tradicionals, als que es culpava de la crisi. Tant Mussolini com Hitler captivaven als votants amb els seus potents discursos i la seva promesa d’un futur millor.

 

Líder únic i autoritari

Un dels trets més característics de tots dos règims era la importància que donaven al líder únic. Es presentaven com a persones a les quals admirar i eren vistos com dirigents que guiaven al seu poble amb mà de ferro.

Al mateix temps, nazisme i feixisme van recórrer a la violència per obtenir els seus objectius: terroritzaven les persones contràries al règim i eliminaven qualsevol mena d’oposició a les seves idees.

El nazisme ha passat a la història per les seves polítiques d’extermini contra persones l’origen ètnic, religió, creences polítiques o orientació sexual no encaixessin amb els ideals de Hitler. Es considera que uns 17 milions de persones van morir a conseqüència d’aquestes polítiques.

Per la seva banda, el govern feixista de Mussolini també va perseguir a les persones que s’oposaven a les seves polítiques, especialment als comunistes o persones amb ideals d’esquerra. Aquells contraris al règim eren jutjats, torturats, empresonats, desterrats o fins i tot assassinats.

 

Polítiques expansionistes

Tant Hitler com Mussolini feien referència als antics imperis dels seus països en els seus discursos. En el cas d’Alemanya, l’objectiu era arribar als dominis i poder del Sacre Imperi Romanogermànic.

A Itàlia, Mussolini es referia a l’antic Imperi Romà, que va estendre el seu control al voltant de la mar Mediterrània durant segles.

Segons ells, tenien dret a recuperar els territoris que havien format part dels seus països en el passat i expandir el seu control pel món, encara que haguessin de fer servir la violència. És el cas de la invasió nazi de Polònia en 1939, que va marcar l’inici de la Segona Guerra Mundial.

Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here