No diguis “revolució musical”, digues “revolució tecnològica”

C Tangana
C Tangana ha guanyat tres Grammys Llatins amb la seva barreja d'estils i gèneres musicals. (EFE)

El desenvolupament de les noves tecnologies canvia el paradigma de la música actual i la manera de produir-la

L’evolució de la tecnologia està transformant la nostra manera de viure. Hem canviat la nostra manera d’informar-nos, la nostra manera de comunicar i, per descomptat, la nostra manera d’escoltar i consumir música.

D’altra banda, els avenços tecnològics també han modificat la manera com es crea la música, passant d’un sistema eminentment analògic, basat en músics tocant instruments en un estudi de gravació; a un nou paradigma digital, en el qual qualsevol persona pot compondre cançons amb qualsevol instrument únicament a través de l’ordinador.

Aquesta capacitat de crear música digitalment ha ampliat l’horitzó artístic i ha provocat l’aparició de nous estils que estan revolucionant el panorama musical a nivell mundial. Aquests nous gèneres, també coneguts com a músiques urbanes, tenen un origen popular i digital, a partir de l’experimentació i la fusió entre diferents estils.

Ara bé, a mesura que la música urbana s’ha fet popular, les dinàmiques pròpies de la indústria i l’escena pop s’han acabat apoderant del gènere. “El pop s’ha menjat la música urbana. Abans, gran part de la música trap es feia de manera matussera a casa, ara ja va tot per estudi i sona perfecte”, explica Pau Borrell, DJ i productor musical.

Cantant Rosalía
La cantant Rosalía a l’estudi de gravació.

 

Una nova forma de treballar 

Una de les figures que més ha hagut d’adaptar-se a les noves realitats ha estat la del productor. Segons Pau Borrell, aquesta figura és comparable a la d’un entrenador esportiu: “El productor dirigeix els músics i també dirigeix econòmicament el projecte. Ha de saber on es gravarà, amb quin equip… I finalment també ordenar als músics a la seva disposició perquè la cançó surti com ha previst”, explica aquest professional conegut artísticament com a Aubør.

L’objectiu del productor és que el o l’artista brilli. En el meu cas, els meus artistes venen amb una idea i jo la transformo en una base o una cançó. Compartim el procés de composició perquè soni com els dos imaginem”, descriu Pau Borrell.

A l’hora de compondre, la capacitat de treballar difícilment augmenta els horitzons artístics sense que el pressupost se’n ressenti. “Treballem amb un piano midi, que és un teclat amb el qual pots generar sons de diferents instruments: Una guitarra, una bateria, un piano”, destaca el jove productor, format a l’escola Microfusa de Barcelona, un centre de referència especialitzat en producció musical i so.

Ara bé, malgrat aquests avenços tècnics en la composició, a l’hora d’enregistrar la pista definitiva de la cançó es continua apostant sempre pel so analògic, ja que el so final continua sent de millor qualitat.

Guitarres acústiques
Guitarres acústiques. (Instagram)

 

Tradició i modernitat barrejades 

Aquest joc entre el món analògic i digital, el tradicional i la novetat està sent explotat artísticament per múltiples artistes. El cas més pròxim és el de C Tangana qui, juntament amb el productor Alizz, barregen elements de la música urbana i trap amb sons i dinàmiques de música tradicional com el flamenc, la cobla o el fandango.

En aquest sentit, Aubør coincideix en el fet que és una bona combinació: “Crec que el valor artístic de la música creix si no tot és digital i robòtic. És interessant buscar l’equilibri, conclou.

Informació elaborada en col·laboració amb Microfusa

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here