Nova Llei de Seguretat Nacional a Hong Kong

Manifestació de l'1 de juliol del 2020 en contra de la Llei de Seguretat Nacional de Hong Kong. (Vincent Yu / AP)

La Xina va aprovar el 30 de juny de 2020 la nova Llei de Seguretat Nacional, una mesura molt polèmica que busca aplicar càstigs més durs contra les persones contràries al règim 

La Xina va aprovar el 30 de juny de 2020 la nova Llei de Seguretat Nacional, malgrat les contínues protestes per part dels ciutadans de Hong Kong. Aquesta llei podria limitar alguns drets fonamentals de la ciutadania de la ciutat, que gaudeixen de més llibertats que la resta de ciutadans de la Xina.

Des de l’últim any s’han registrat diverses manifestacions de grups a favor de la democràcia a la ciutat. Especialment després de l’intent d’aprovació d’una llei d’extradició, que permetria jutjar a persones detingudes a Hong Kong a la Xina continental, on no hi ha tantes garanties d’independència judicial. La majoria de les manifestacions van ser pacífiques, però en alguns casos va haver-hi disturbis.

Davant d’aquesta situació, el partit comunista xinès va anunciar que impulsaria una llei a Hong Kong per a garantir l’estabilitat de la regió. No obstant això, organitzacions com Amnistia Internacional van declarar que la llei era “la major amenaça contra els drets humans en la història recent de la ciutat”.

Un país, dos sistemes

La regió de Hong Kong gaudeix d’un estatus especial”. Després de 155 anys com a colònia britànica, en 1997 va ser retornada a la Xina amb la condició de mantenir un règim diferent de la resta de la Xina. Per a això va entrar en vigor la Llei Bàsica o Fonamental, que havia de regir fins al 2047.

Per això, a Hong Kong, a diferència de la Xina, hi ha una democràcia limitada: poden triar la meitat dels seus representants en l’Assemblea legislativa. El sistema judicial és un reflex del model britànic. Això sí, la Xina té l’última paraula.

Però el més destacable és que a la Xina estan totalment prohibits els drets fonamentals, a diferència de Hong Kong, on es garanteix la llibertat d’expressió, de reunió i de premsa. Per això, Hong Kong s’ha vist com una “ciutat protesta”, en la qual és més fàcil manifestar-se contra el govern xinès. No obstant això, l’aprovació de la llei podria canviar aquesta situació.

La nova llei

Els experts coincideixen que la llei és una mesura implantada per Pequín per a fer callar als hongkonguesos més crítics i per a tenir més control sobre l’antiga colònia britànica. La llei va ser redactada gairebé completament en secret i ni tan sols la cap executiva de Hong Kong, Carrie Lam, va participar en la seva redacció.

La llei condemnarà amb penes que van des dels tres anys fins a la cadena perpètua els delictes de: secessió (qualsevol acte destinat a separar Hong Kong de la Xina), subversió (qualsevol moviment revolucionari que pretengui destruir la política del país), terrorisme (utilització de la violència contra persones o propietats) i col·lusió (acord secret contra alguna cosa o persona amb forces externes).

Els jutges encarregats dels casos de seguretat nacional seran triats per la cap executiva, la qual cosa podria afectar la independència dels veredictes. A més, el govern central xinès serà el que tingui l’última paraula sobre les decisions judicials de Hong Kong i instal·larà a la ciutat una oficina de seguretat per a “supervisar, guiar i donar suport”.

Les conseqüències no van trigar a fer-se notar. Es va dissoldre el principal partit prodemocràtic, Demosisto, a causa de la preocupació sobre com la llei podria afectar la seguretat dels seus integrants. A més, aviat es van dur a terme les primeres detencions d’activistes.

Relacions internacionals i empreses

La Xina censura l’accés a moltes pàgines i aplicacions occidentals. Amb la Llei de Seguretat Nacional, diverses plataformes han anunciat que deixen d’operar al país asiàtic. Diverses oenegés que operen al país també han assenyalat que veuen amb preocupació el seu futur a la ciutat.

D’altra banda, països de tot el món van mostrar el seu rebuig a la llei. Els Estats Units, que mostra obertament la seva rivalitat cap a la Xina, donava un tracte especial a Hong Kong per a comerciar, però l’han anul·lat. Les autoritats estatunidenques han argumentat que tenen por que la tecnologia sensible acabi en mans del govern xinès.

Regne Unit, per part seva, ha anunciat que suspendrà “immediatament i definitivament” el tractat d’extradició entre Londres i Hong Kong. El país també ha ofert als hongkonguesos nascuts fins a 1997 (data de la fi de Hong Kong com a colònia britànica) la possibilitat de sol·licitar la ciutadania britànica.

 

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

COMPARTIR
Article anteriorLes múltiples oportunitats de treballar amb el so en directe
Article següentLes pioneres de l’esport femení
Periodista i comunicadora audiovisual. Realitzant el Màster en Periodisme Avançat i Reporterisme a la Universitat Ramon Llull. Ha realitzat reportatges televisius al sud d’Itàlia pel programa Blog Europa del Canal 33 (CCMA) i ha sigut becària d’informatius a Cadena SER Catalunya. Actualment, aprenent sobre periodisme digital per a adolescents a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here