Objectiu: arribar a la Lluna

Lluita per la carrera espacial entre els Estats Units i la URSS

Es compleixen sis dècades de l’històric discurs amb què John F. Kennedy anunciava la seva intenció d’arribar a la Lluna

El 25 de maig de 1961 l’aleshores president dels Estats Units, John F. Kennedy, anunciava davant el Congrés el seu compromís de “portar a un home a la Lluna i retornar-lo sa i estalvi a la Terra abans que acabi la dècada”. En aquest moment, la carrera espacial entre la potència nord-americana i la Unió Soviètica agafava una nova dimensió.

Tan sols 43 dies abans, els soviètics havien aconseguit que el cosmonauta Yuri Gagarin es convertís en el primer ésser humà en viatjar a l’espai. Aquesta gesta va suposar un desafiament per al govern nord-americà, que no volia quedar-se en desavantatge. Amb el discurs de Kennedy, la Lluna es convertia en el gran objectiu dels Estats Units i l’exploració espacial passava a ser un objectiu molt més polític que científic.

Es tractava d’un anunci amb tota la intenció, ja que en aquest moment arribar a la Lluna semblava totalment fora de l’abast per a qualsevol de les dues potències. De fet, en el moment del discurs, l’Agència Espacial dels Estats Units (NASA) només havia aconseguit dur a terme un vol de 15 minuts. Però es tractava de deixar en un segon pla a la Unió Soviètica i el seu programa espacial.

El viatge a la Lluna es va convertir en el principal objectiu de la NASA. El govern nord-americà va invertir una quantitat immensa de recursos humans, tècnics i financers, uns recursos que sabien que els soviètics no podrien igualar. L’esforç i diners empleats van ser tan grans que entre el 1961 i el 1967 la NASA va triplicar la seva plantilla.

Programa Apollo

El Programa Apollo va ser el projecte dissenyat per a aconseguir aquella gesta. El programa va ser creat el 1960 per localitzar un lloc apropiat per aterrar a la Lluna, però amb la pressió de la carrera espacial i el discurs de Kennedy es va replantejar: ara l’objectiu passava a ser que un ésser humà trepitgés la superfície lunar

El programa incloïa diverses missions. Les primeres es van fer com a proves de llançament, més tard es van realitzar missions en òrbita terrestre i en òrbita lunar i, un cop assolida la fiabilitat del 100%, es va passar a les missions d’aterratge lunar.

El 20 de juliol de 1969 es va complir el somni d’arribar a la Lluna. Els pilots de la nau Apollo 11, Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins, van aconseguir fer història i trepitjar la Lluna. Va ser un dels fets més importants de la història de la humanitat i una demostració de poder dels Estats Units en la seva guerra contra la Unió Soviètica.

En els següents tres anys, cinc missions més van aconseguir aterrar a la Lluna, per la qual cosa fins a dotze homes han trepitjat el satèl·lit terrestre fins al dia d’avui.

Programa Artemis

Passats 50 anys del programa Apollo, els Estats Units volen tornar a la Lluna i portar a “la primera dona i el proper home” el 2024 mitjançant el programa espacial Artemis (Artemisa és la germana bessona d’Apol·lo segons la mitologia grega). 

Es tracta del primer pas d’un objectiu molt més ambiciós a llarg termini: construir una base espacial i establir-se de forma permanent a la Lluna, a més d’establir les bases per a poder enviar humans a Mart en la dècada de 2030.

Rússia s’alinea amb la Xina

Més de mig segle després, la Guerra Freda ha acabat però les diferències entre els Estats Units i Rússia (hereva política de la Unió Soviètica) es mantenen. El govern rus va rebutjar l’oferiment per unir-se a al programa Artemis i, en la nova carrera espacial que enfronta a la Xina i els Estats Units, sembla que ha pres partit pel gegant asiàtic.

El 18 d’abril, Rússia va anunciar la seva retirada de l’Estació Espacial Internacional  el 2025, posant fi a més de 20 anys de cooperació espacial amb els Estats Units. Tot apunta que volen participar amb la Xina en un futur programa d’exploració lunar.

 

Fonts: El Libro de la Astronomía, NASA, Viquipèdia

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here