‘Parásitos’, metàfora de la desigualtat

Els enquadraments i la il·luminació de la pel·lícula sud-coreana ‘estan pensats al mil·límetre. (Parásitos)

El llargmetratge fa història perquè és la primera pel·lícula sud-coreana nominada a l’Oscar a millor pel·lícula

Quan anem al cinema, la gran majoria de pel·lícules en cartellera són grans produccions realitzades a països occidentals. Si volem veure un film menys comercial o independent, a vegades hem de buscar sales especialitzades per poder gaudir-lo.

Per aquest motiu, la pel·lícula ‘Gisaengchung’ (2019), que a Espanya es presenta com a ‘Parásitos’, ha trencat esquemes. Ha aconseguit un gran èxit de públic i s’ha convertit en la primera pel·lícula sud-coreana a guanyar la Palma d’Or, el premi més important del Festival de Canes.

Els premis Oscar també han reconegut aquesta cinta amb sis nominacions. És la primera pel·lícula de Corea del Sud a ser nominada en la categoria de millor pel·lícula.

De fet, el professor d’estudis fílmics de l’Escola Superior de Cine de Catalunya (ESCAC), Christian Checa, explica que és “molt sorprenent que una llargmetratge coreà hagi estat nominat a la categoria de millor pel·lícula, i té molt a veure amb el fet que li donessin el premi a Cannes”.

El film és una comèdia negra que explica com una família sud-coreana amb pocs recursos, els membres de la qual estan a l’atur, farà el que calgui per poder tirar endavant. Així, decideixen enganyar una família rica perquè, a poc a poc, els contractin per a diferents tasques domèstiques.

Malgrat que la pel·lícula comença de forma desenfadada i divertida, de mica en mica es va tornant més fosca i sinistra. Segons l’expert en cine, “el director de la pel·lícula, Bong Joon-ho, és especialista en combinar diversos gèneres. Barreja la comèdia amb característiques del thriller i del drama. Ho fa magistralment, i és molt difícil aconseguir-ho.

D’aquesta manera, porta l’espectador a reflexionar sobre la desigualtat de classes i sobre qui són realment els paràsits: les persones amb menys recursos que intenten sobreviure o les que s’aprofiten de la pròpia riquesa i tracten els pobres com a persones de segona categoria.

“El tema de la família és molt recurrent en els títols del director”, comenta Checa. Destaca també que, el fet que un llargmetratge d’origen asiàtic estigui nominat a l’Oscar a la Millor Pel·lícula mostra com cada vegada més vivim en un món cinematogràficament globalitzat. És a dir, “cada vegada hi ha menys diferències entre el cinema europeu, el coreà o l’americà“.

 

Una casa feta a mida per a la pel·lícula

L’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units, encarregada de triar els nominats i premiats, ha volgut reconèixer la feina detallista de Joon-ho.

Bong Joon-ho és un director sud-coreà conegut per pel·lícules com ‘Snowpiercer’ (2013) i ‘Okja’ (2017). Aquesta última pel·lícula va causar una gran polèmica: el Festival de Canes no va acceptar-ne la candidatura perquè es va estrenar a través de la plataforma digital Netflix i no en una sala de cinema convencional.

Aquest fet va engegar un debat sobre el futur del cinema i la seva distribució i ha obligat Netflix a estrenar les pel·lícules a sales de cine abans d’oferir-les en la plataforma per poder optar als premis.

A ‘Parásitos’, els crítics destaquen l’esforç perquè cada pla de la pel·lícula tingui una il·luminació i composició cuidades. El director fins i tot va fer construir des de zero l’espectacular casa de la família rica per tenir el control sobre els plans que volia rodar.

 

Els intèrprets, els oblidats dels Oscars

Malgrat el seu indiscutible èxit, algunes veus crítiques assenyalen que les nominacions a ‘Parásitos’ exclouen els actors. Normalment, quan un film aconsegueix una nominació a millor pel·lícula, almenys un dels seus intèrprets també rep una nominació.

Des de fa alguns anys, els Oscars han estat acusats de discriminar les minories ètniques, que solen quedar fora de les nominacions. De fet, en aquesta edició la intèrpret Cynthia Erivo és l’única nominada en les categories d’interpretació que no és blanca.

Per destacar aquest fet, el 2015 es va crear el hashtag i el moviment #OscarsSoWhite [Oscars tan blancs] en què diverses persones de la indústria del cinema demanaven més diversitat racial en les nominacions.

El tema de la setmana ‘Oscars 2020’ té el suport de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

COMPARTIR
Article anterior‘Joker’, cinema amb denúncia social
Article següent‘Dolor y gloria’: el retrat més íntim de Pedro Almodóvar
Periodista multimèdia i fotògrafa. És redactora de Junior Report i docent de noves narratives al Col·legi de Periodistes. Ha treballat a Nushu, un mitjà infantil amb plataformes AR i VR, i ha sigut becària de la BBC i de l’agència Europa Press.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here