Polònia limita de forma quasi total l’avortament

El raig es va convertir en el símbol de les protestes en contra de les mesures fer restringir l'avortament durant l'octubre del 2020. (LukaszKatlewa / Wikimedia)

El país prohibeix avortar en cas de malformació del fetus, causa que justificava la gran majoria d’avortaments al país

El govern de Polònia va anunciar el passat 27 de gener del 2021 que prohibiria de forma gairebé total els casos en què les dones poden avortar.

Fins ara, la interrupció de l’embaràs només podia realitzar-se si hi havia malformacions de fetus (nom que rep l’embrió a partir de les 11 setmanes de gestació), en cas de violació, d’incest o si l’embaràs suposava un risc per a la vida de la mare. Però la nova llei prohibeix l’avortament en cas de malformació, el que a Polònia suposa gairebé la totalitat de les interrupcions de l’embaràs.

Aquest canvi en la normativa respon a una denúncia presentada fa tres anys per alguns parlamentaris del partit ultraconservador que governa a Polònia, Llei i Justícia (PiS). El 22 d’octubre de 2020, el Tribunal Constitucional polonès va dictar que l’avortament per malformació anava en contra de la Constitució perquè interpretava que acabar l’embaràs per una malformació del fetus era “una forma prohibida de discriminació”.

En aquest moment, les multitudinàries manifestacions en contra d’aquesta mesura van provocar que es frenés l’aplicació de la norma. No obstant això, el govern conservador del PiS ha acabat aprovant la polèmica prohibició.

L’anunci ha motivat noves manifestacions al país, tot i que les concentracions de persones estan restringides per frenar l’avanç de la pandèmia.

 

Manifestacions històriques

Des d’aquest moment, centenars de milers de dones i joves van sortir als carrers, malgrat la pandèmia, per protestar contra la decisió. Consideren que restringir encara més a l’avortament anava en contra dels drets de les dones.

Però la metxa encesa per la decisió del Tribunal Constitucional ha donat peu al fet que els manifestants reivindiquin altres assumptes i protestin contra el partit governant ultraconservador, Llei i Justícia (PiS), i contra la influència que l’Església té en el govern i en la societat.

El Govern tenia fins al dilluns 2 de novembre per publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat la decisió del Tribunal Constitucional, la qual cosa hauria convertit la decisió en oficial, però no ho va fer a causa de les manifestacions. El govern va demanar temps per poder analitzar la situació.

 

Govern ultraconservador a Polònia

Des del 2015, el partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS) governa al país. Va ser reelegit l’any passat. El seu líder és Jaroslaw Kaczynski, i ha manifestat en diverses ocasions que li agradaria restringir més l’accés a l’avortament.

El líder del partit Llei i Justícia, Jaroslaw Kaczynski (AGENCJA GAZETA / Reuters)

El partit és conegut pel seu discurs nacionalista, en contra de l’avortament i del matrimoni homosexual. Segons l’organització a favor dels drets LGBTIQ+ ILGA Europe, Polònia és el país europeu que pitjor puntua en relació amb els drets de la comunitat. Segons l’organització Human Rights Watch, durant l’any 2019 sovint es va negar finançament públic a les ONG dedicades a assumptes relacionats amb les migracions i l’asil, els drets de la comunitat LGBTIQ+ i els drets de les dones.

Les manifestacions també han posat en dubte la independència del Tribunal Constitucional. Segons el diari The New York Times, 14 dels 15 jutges que els formen han estat seleccionats pel partit en el govern, per la qual cosa Llei i Justícia tindria gran control sobre les seves decisions. La Comissió Europea va iniciar accions legals contra el país per les interferències amb el sistema judicial, segons l’organització Human Rights Watch.

Aquest fet posa en risc la separació de poders al país. En una democràcia, el poder judicial, el legislatiu (el que crea les lleis) i l’executiu (el que aplica les lleis) són autònoms i independents entre ells. Això permet que els jutges puguin prendre decisions sobre la base de les lleis aprovades al país, sense interferència dels polítics, però no és així si la independència no es respecta.

 

L’avortament, a debat

La interrupció de l’embaràs és encara un tema polèmic en alguns països i en alguns sectors de la societat. La majoria d’antiavortistes considera que totes les vides són sagrades i han de ser protegides, pel fet que les seves idees solen tenir una base religiosa.

Defensen que l’embrió o fetus és una vida humana i donen més importància a això que al dret de la dona a decidir sobre el seu cos i la seva maternitat.

Per als avortistes, durant les primeres setmanes de l’embaràs l’embrió o fetus no està prou desenvolupat per considerar-lo una persona. L’embrió és l’etapa inicial del desenvolupament i passa a ser un fetus a partir de la vuitena setmana. També consideren que el dret a avortar és un dret de les dones i que són elles les que haurien de poder decidir.

Fonts: La Vanguardia, The New York Times, Human Rights Watch, The Guardian

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

COMPARTIR
Article anteriorEl món demana actuar ja contra el canvi climàtic
Article següentL’esport no entén d’edats
Periodista multimèdia i fotògrafa. És redactora de Junior Report i docent de noves narratives al Col·legi de Periodistes. Ha treballat a Nushu, un mitjà infantil amb plataformes AR i VR, i ha sigut becària de la BBC i de l’agència Europa Press.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here