Protestes contra el govern a Cuba

Protestes Cuba
Els últims mesos s'han produit diverses manifestacions contra el govern cubà per protestar per la difícil situació econòmica que afecta el país. (Diario de Cuba)

La població cubana denuncia la falta de llibertats i els efectes de la crisi econòmica, agreujada per les sancions dels Estats Units 

El passat 18 de novembre, l’activista i dramaturg cubà Yunior García Aguilera va arribar a Madrid en un vol procedent de L’Havana, la capital de Cuba. García Aguilera és una de les cares més reconegudes del moviment d’oposició al govern cubà, que s’ha organitzat els últims mesos a través de la Plataforma Archipiélago, que compta amb més de 25.000 seguidors a Facebook.

Uns dies abans, el 15 de novembre, García Aguilera havia anunciat una manifestació pacífica per protestar contra el govern, però la Policia Nacional Revolucionària va envoltar casa seva i la d’altres opositors per evitar que poguessin sortir a manifestar-se. Finalment, la protesta no es va poder realitzar.

El president Miguel Díaz-Canel acusa els opositors d’anar en contra dels principis del socialisme, el sistema polític que governa a Cuba, i assegura que els moviments de protesta estan finançats pels Estats Units, que des de fa dècades manté un bloqueig comercial i sancions econòmiques contra el govern cubà. 

La majoria de membres del moviment d’oposició són intel·lectuals, artistes i periodistes que fa anys que denuncien la falta de drets i llibertats a l’illa. El malestar ha augmentat a causa de la crisi econòmica, agreujada per la pandèmia de coronavirus. El turisme, que és el sector econòmic que més ingressos genera a Cuba, va caure en picat a causa de les restriccions de mobilitat entre països.

A això s’hi sumen algunes mesures econòmiques que han acabat perjudicant l’economia dels cubans. A partir de l’1 de gener del 2021, el govern cubà va posar fi al sistema de doble moneda que hi havia a l’illa: el pes cubà convertible (CUC) va desaparèixer i només va quedar el pes cubà (CUP). Com a conseqüència, el CUP es va devaluar i va reduir el poder adquisitiu dels cubans, que amb els mateixos diners podien comprar menys coses. 

D’altra banda, les restriccions i la limitació de drets individuals i col·lectius durant els primers mesos de la pandèmia (toc de queda, oci tancat, escoles i llocs de feina suspesos, entre d’altres) es van sumar a la difícil situació econòmica i tot plegat va provocar un esclat social el passat 11 de juliol.

Centenars de cubanes i cubans van sortir als carrers de municipis arreu de l’illa en tres jornades de protesta que van acabar amb més de mil persones detingudes. En un principi, es manifestaven contra les llargues apagades de llum i exigien aliments i medicaments, que no sempre estan disponibles. Però després van començar a exigir canvis més profunds amb els crits de “Llibertat!” i “Avall la dictadura”.

 

El paper de les xarxes socials 

El govern cubà controla els mitjans de comunicació a l’illa i silencia qualsevol intent d’oposició política. Amb la mort del líder cubà Fidel Castro, que va morir el 25 de novembre de 2016, una part de la població creia que hi hauria canvis i mostres d’obertura. Malgrat això, cinc anys després, el règim castrista segueix imposant la seva ideologia i reprimint qualsevol intent de protesta.

Ara fa un any, el 27 de novembre del 2020, un grup de 300 joves artistes van protagonitzar una protesta pacífica davant del Ministeri de Cultura en la qual reclamaven llibertat d’expressió i la fi de la persecució dels creadors crítics amb el govern. Una part dels manifestants formava part del Movimiento San Isidro, que agrupa part de la dissidència cubana.

Aquella jornada va ser la llavor de les protestes del juliol i de la manifestació frustrada d’aquest novembre. Alhora, la repercussió a les xarxes socials va ser enorme: era el primer cop que, des de Cuba, es retransmetia gairebé en directe una protesta ciutadana a través d’internet. 

Precisament, internet i les xarxes socials han jugat un paper fonamental a l’hora de donar veu a les persones que s’oposen al sistema a Cuba: des de l’arribada de les dades mòbils a l’illa (desembre del 2018) és molt més fàcil assabentar-se de la convocatòria de manifestacions o actes de protesta, malgrat els intents del govern cubà de censurar la informació.

 

El futur, en mans dels joves cubans

L’opinió de la població sobre el futur de Cuba està dividida, també entre els més joves. Per alguns, els principis de la Revolució Cubana del 1959 s’han de mantenir i estan disposats a defensar el govern de qualsevol crítica. En aquest sentit, donen suport al president Díaz-Canel per donar continuïtat al llegat de Fidel i Raúl Castro.

En canvi, d’altres creuen que la situació actual ofereix poques expectatives de futur. Lamenten que el govern no vulgui dialogar amb opcions polítiques alternatives i que apliquin la repressió per mantenir-se al poder. Així, per a molts joves, l’única opció és emigrar. 

Amb tot, ningú està gaire segur de quin serà el futur de Cuba. Mentre alguns volen mantenir les coses tal com estan, gran part dels joves defensa la necessitat urgent d’un canvi i espera que les protestes actuals aconsegueixin pressionar el govern cubà perquè cedeixi i negociï un nou model polític i social més just i respectuós amb els drets i llibertats.

Els joves cubans també critiquen que els mitjans de comunicació facin un discurs dualista, és a dir, que redueixin la situació a gent que està a favor o en contra del govern cubà. En aquest sentit, assenyalen que la realitat de Cuba és molt més complexa: per exemple, alguns volen mantenir els valors de la Revolució però canviant el sistema tal com funciona ara, mentre que d’altres temen que introduir noves formes de govern (com el capitalisme dels Estats Units) podria agreujar encara més la desigualtat social.

 
Les sancions econòmiques: una arma política
Han passat més de 60 anys des que Fidel Castro, juntament amb el seu germà Raúl i altres líders revolucionaris com el Che Guevara, van iniciar la Revolució Cubana. Aquest procés revolucionari va acabar amb el règim del dictador Fulgencio Batista i va instaurar un sistema comunista a l’illa.
En aquella època, durant l’anomenada Guerra Freda, el món estava dividit en dos blocs liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica (URSS), que defensaven models polítics i econòmics totalment diferents. El nou govern cubà, dirigit per la família Castro, va alinear-se amb l’URSS i va topar amb l’oposició del govern dels Estats Units, que va imposar un bloqueig comercial que prohibia a la majoria de països comerciar amb Cuba.
El bloqueig encara és vigent avui dia i ha tingut greus conseqüències per a l’economia del país i la població cubana, que durant dècades ha conviscut amb l’escassetat de productes, aliments i medicaments.
Les conegudes “remesas” (enviament de diners de familiars cubans que viuen a l’estranger) han suposat durant molts anys una font d’ingressos molt important per a milers de famílies a Cuba. La majoria provenen de cubans que han emigrat als Estats Units. El problema és que el govern nord-americà ha restringit les remesas per pressionar el govern cubà i això ha afectat la vida quotidiana de moltes persones.
En l’actualitat, Cuba es troba immersa en una profunda crisi econòmica, mentre cada vegada més cubans mostren el seu rebuig pel govern.

 

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here