Quan la fotografia és notícia

Aylan Kurdi era un nen de tres anys que va morir ofegat quan la barca en la qual viatjava amb la seva família i altres refugiats sirians es va enfonsar. La imatge del seu cos a la riba va tenir un gran impacte i va servir per conscienciar sobre la crisi dels refugiats. (Nilufer Demir / AP)

El fotoperiodisme fa ús del poder de les imatges per informar sobre fets d’actualitat

Avui dia, el fotoperiodisme o periodisme fotogràfic juga un paper molt important als diaris i revistes.

Les imatges aconsegueixen transmetre una informació que no sempre pot explicar-se amb paraules. No obstant això, les fotografies no sempre han tingut el mateix protagonisme a la premsa escrita.

Els primers diaris impresos van aparèixer durant el segle XVIII, molt abans que existissin les càmeres fotogràfiques, així que les pàgines tenien un aspecte gris, ple de paraules i columnes infinites.

El lector havia de confiar en el que el periodista li explicava perquè no podia veure-ho amb els seus propis ulls. Llavors no existia la televisió, ni molt menys internet i les xarxes socials, així que la informació sobre fets rellevants arribava amb hores o dies de retard. L’impacte de la primícia disminuïa.

Del daguerreotip a la fotografia digital

A principi del segle XIX, el francès Louis Daguerre va inventar el primer sistema de fotografia de la història: el daguerreotip, unes plaques metàl·liques que captaven la lux i fixaven la imatge reflectida. Dècades més tard, aquest invent va ser millorat amb el negatiu, un paper sensible a la llum més lleuger i econòmic.

A principis del segle XX, les càmeres cada vegada eren més petites i fàcils de transportar, perfectes per cobrir la notícia a qualsevol lloc.

Els avanços tecnològics van permetre que fer i imprimir fotos fos més barat.

Gràcies a les noves càmeres i sistemes d’impressió, la feina dels fotògrafs va anar guanyant protagonisme: les fotografies guanyaven espai a les pàgines dels diaris, al costat dels textos de les notícies, però també a les portades.

A mitjans del segle XX, el fotoperiodisme va adoptar una nova funció: retratar la realitat i explicar la notícia a través de la imatge. Les fotografies ja no eren només un complement del text, sinó que aportaven informació per elles mateixes.

Reporters asseguts a la barana presidencial, soldats armats mentre d’altres celebren amb alcohol, Fidel Castro apel·lant a l’audiència… Aquesta fotografia de Burt Glinn retransmet l’arribada de Castro a l’Havana millor que qualsevol crònica. (Magnum Photo)

La nova era del fotoperiodisme

L’evolució de la tecnologia també ha permès ‘democratitzar’ la fotografia: tothom té un mòbil, una tablet, una càmera digital o fins i tot una reflex per fer fotos.

No obstant això, amb l’arribada d’internet i l’era digital, el bombardeig d’informació és constant. Igual que passa amb les informacions i fake news, no totes les imatges són veraces ni representen la realitat.

Per això, la labor dels fotoperiodistes és més necessària que mai. Molts arrisquen la seva vida per fotografiar els conflictes més perillosos i els problemes més greus que amenacen el nostre planeta.

Sense les seves imatges, no sabríem el que realment passa al món. Podem imaginar-ho llegint les notícies però, com es diu, una imatge val més que mil paraules.

Les imatges de Manu Brabo reflecteixen el terror i el dolor de la guerra a Síria. El fotògraf espanyol ha arriscat la seva vida per mostrar al món el que està succeint al país. (Manu Brabo / AP)

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorPot publicar-se aquesta foto?
Article següentExplicar la història en imatges
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here