Què va causar la Revolució Russa de 1917?

El Palau d'Hivern va ser un dels principals escenaris de la Revolució: els bolxevics el van assaltar per fer-ne fora el govern provisional el 25 d'octubre del 1917. (Dmitri Lovetsky / AP)

La situació econòmica del país, el descontentament social i una política repressiva van provocar la rebel·lió de les classes obreres

Per saber què va provocar la Revolució Russa, el més important és entendre que va ser una barreja de diferents factors.

Alguns historiadors divideixen les causes segons el temps d’existència: les causes a llarg termini, les de mitjà termini i les causes a curt termini (també anomenades catalitzadores). Aquestes últimes són les que informalment coneixem com “la gota que fa vessar el got”.

Altres historiadors i estudiosos del tema han dividit les causes de la Revolució Russa per tipus, segons si afecten l’àmbit social, econòmic o polític del país.

Els efectes de la Revolució, bons i dolents, segueixen presents en la societat russa cent anys després. (Olga Maltseva / AFP)

Causes polítiques, socials i econòmiques

Entre les causes polítiques destaquen el règim absolutista del tsar, que prohibia moltes llibertats i drets civils als treballadors, així com la participació de Rússia a la Primera Guerra Mundial, que es va fer en contra de la voluntat del poble i va ser un desastre per al país.

Els costos econòmics de la guerra també van provocar que la riquesa s’acumulés en mans de la noblesa i, com a conseqüència, la pobresa extrema s’expandís pels carrers i pobles.

La causa més potent es va donar possiblement en l’àmbit social: el poble era pobre però cada vegada estava més polititzat, empès pel descontentament i influenciat per les idees socialistes d’igualtat que creixien a Europa. Obrers i camperols es van manifestar anys abans de la Revolució del 1917.

L’hereu de Nicolau II, Alexis, era un noi malaltís. Grigori Rasputin era un sanador que va aconseguir millorar la salut del jove (o almenys, aparentar-ho) i, d’aquesta manera, es va guanyar la confiança de la dona del tsar. Va arribar a tenir molta influència sobre la família reial, cosa que no va agradar gens a la noblesa. (DEA)

Totes aquestes causes es van produir a mitjà i llarg termini. Destaquen dos catalitzadors o causes immediates: d’una banda, la divisió de la noblesa sobre el paper de Grigori Rasputin (un sanador que tenia una gran influència sobre la dona del tsar i, per això, en les decisions d’estat), i de l’altra, l’empipament i la frustració creixents de la població, que cada vegada tenia menys recursos per sobreviure.

Les causes de la Revolució Russa

Podrien enumerar-se vuit causes que, combinades, van provocar que el poble s’alcés contra el règim dels tsars i donés suport a l’establiment d’un nou govern comunista.

1. Descontentament acumulat contra el seu governant. El tsar Nicolau II era un home dèspota que vivia en un món de riquesa mentre el seu poble es moria de gana.

2. Aparició dels primers partits polítics. Intel·lectuals i activistes de l’època van començar a repartir pamflets amb idees revolucionàries com a reacció al descontentament de la població.

3. Una nova manera de protesta: la vaga. Aturar la producció de les fàbriques afectava directament les classes més riques. Les vagues van començar a convocar-se per tot el país i, en comptes d’introduir canvis, la resposta del tsar va ser la repressió brutal. En aquesta època van empresonar moltes persones i unes altres van haver d’exiliar-se.

4. El Congrés del Partit Socialdemòcrata Rus (POSDR). Malgrat estar dividit en dos corrents (bolxevics i menxevics), el POSDR es va reunir a Londres amb un objectiu clar: posar fi al règim del tsar.

5. La Guerra Russojaponesa (1904-1905). La guerra va acabar amb la victòria del Japó i una Rússia amb un servei militar desgastat, a més d’una imatge danyada del tsar.

6. Manifestacions. El descontentament acumulat per aquella època va derivar en una sèrie de manifestacions pacífiques que demanaven al tsar una millora de les condicions de vida. Aquests esdeveniments van culminar en el Diumenge Sagnant de 1905, quan la guàrdia va sufocar les masses usant les armes i van morir milers de persones.

7. Primera Guerra Mundial. El juny del 1914 es produeix un atemptat contra l’arxiduc Francesc Ferran, el suposat hereu de l’Imperi austrohongarès. Aquest acte va portar a una escalada de tensió i declaracions de guerra entre països. Rússia va entrar en el conflicte i el resultat va ser desastrós.

8. La influència de Grigori Rasputin. Rasputin, que es presentava com un home sant i sanador, va exercir una forta influència sobre la tsarina (la dona del tsar). A una part de la noblesa no li agradava que tingués tant de poder, per la qual cosa va ser assassinat. Aquest fet va liquidar la unitat entre els nobles russos.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here