Què és la discapacitat intel·lectual?

Discapacitat intel·lectual
Un grup de joves de l'Associació l'Estel de Balaguer durant una de les activitats del centre. (Dincat)

Promoure la igualtat d’oportunitats és fonamental per respectar els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual 

Coneixes cap persona amb discapacitat intel·lectual? Com et sembla que deu viure el dia a dia? Diries que té les mateixes oportunitats que qualsevol altra persona al col·legi, a la feina o quan ha de relacionar-se?

La discapacitat intel·lectual implica una sèrie de limitacions en el terreny intel·lectual, per exemple a l’hora d’aprendre, però també en el social, quan una persona es relaciona amb altres persones, o en el terreny pràctic, quan ha de portar a terme accions quotidianes com anar a comprar, agafar l’autobús o moure’s per la ciutat.

Algunes persones creuen erròniament que la discapacitat intel·lectual és una malaltia, però no ho és en absolut. La discapacitat intel·lectual no té cura ni tractament: simplement es tracta d’una manera diferent de funcionar i relacionar-se amb l’entorn. 

Fins fa poc, es considerava que eren les persones amb discapacitat qui s’havia d’adaptar a l’entorn: és el que es coneix com a “model medicorehabilitador”, que posa el focus en les limitacions d’aquestes persones i treballa amb l’objectiu de rehabilitar-les perquè sembli que no tenen cap discapacitat. Els darrers anys, però, aquesta mirada ha canviat a favor d’un model més social que té en compte la diversitat de capacitats de cada persona i els seus drets.

Per tant, governs, institucions, empreses i la ciutadania en general s’han adonat que no són pas les persones amb discapacitat qui cal que s’adapti, sinó al contrari: és l’entorn el que ha d’adaptar-se a les seves necessitats per garantir la igualtat d’oportunitats.

 

 

Diversitat en la discapacitat intel·lectual 

Les causes de la discapacitat es classifiquen en tres tipus: genètiques i cromosòmiques, biològiques i ambientals. Un exemple de discapacitat intel·lectual d’origen genètic seria la síndrome de Down o la síndrome de X fràgil, mentre que la discapacitat d’origen biològic pot ser provocada per malalties com el xarampió o la rubèola, o per la ingesta de certes toxines o medicaments.

D’altra banda, la discapacitat intel·lectual també pot ser provocada per causes ambientals: el consum d’alcohol durant l’embaràs o la falta d’estimulació física o sensorial en el cas dels nens petits. 

Cal tenir en compte que la discapacitat es pot originar en diferents moments de la vida d’una persona: abans de néixer, durant el part o al llarg de la infantesa i adolescència, ja que en aquest període de la vida el sistema nerviós encara s’està desenvolupant.

Alhora, la discapacitat es manifesta de maneres molt diverses. Per això, el suport que reben les persones amb discapacitat intel·lectual es determina en funció de les seves necessitats individuals.

L’Associació Americana de Discapacitats Intel·lectuals i del Desenvolupament diferencia quatre menes de suport d’acord amb les necessitats de cada persona: el suport intermitent, que es proporciona en moments puntuals; el suport limitat, que dura un temps limitat però es repeteix periòdicament; el suport extens, que implica un suport continu en alguns àmbits i entorns; i el suport generalitzat, quan una persona amb discapacitat intel·lectual necessita suport de manera constant en diferents aspectes de la vida.

El suport a les persones amb discapacitat té com a objectiu aconseguir que aquestes persones puguin exercir els seus drets en igualtat de condicions respecte a la resta de la ciutadania, com per exemple el dret de dur una vida independent i ser inclòs en la comunitat, el dret de treballar o els drets de participar en la vida política o en la vida cultural.

 

Drets de les persones amb discapacitat intel·lectual

En l’actualitat, es calcula que hi ha unes 300.000 persones amb discapacitat intel·lectual a Espanya. Malgrat que és un col·lectiu molt actiu en la vida social, durant molts anys els seus drets s’han vulnerat perquè les lleis no en tenien en compte les necessitats. Les persones amb discapacitat intel·lectual, per tant, no sempre han pogut exercir els seus drets. 

Els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual ja estan reconeguts per la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, ja que aquest document fa referència als drets bàsics de totes les persones sense distinció. Tot i així, no va ser fins a l’any 2006 quan es va aprovar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. 

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat és un document legal que obliga els governs de diferents països a destinar els recursos necessaris perquè les persones amb discapacitat puguin exercir els seus drets en les mateixes condicions que tothom. 

A Espanya, per exemple, el desembre del 2020 es va modificar la Llei Electoral per protegir el dret a vot de les persones amb discapacitat intel·lectual. Amb aquesta reforma, els jutges o jutgesses ja no podran limitar el dret a vot a cap persona per la seva discapacitat. 

Com més va més, el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual ha aconseguit fer valer els seus drets. Però encara queda molt camí per recórrer fins que pugui participar i ser tractat en igualtat de condicions en societat. 

Fonts: Dincat, Organització Mundial de la Salut (OMS), Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (MDE), Plena Inclusión, Organització de Nacions Unides (ONU), AAIDD, Butlletí oficial de l’Estat (BOE)

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. Pots accedir a la nostra botiga per consultar el catàleg complet! 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here