Què és l’irredemptisme: una cultura, un país

L'irredemptisme té el seu origen en la reunificació italiana de principis del segle XIX. A la imatge, una representació de la proclamació del Regne d'Itàlia després de la reunificació, l'any 1861. (Induno / Wikimedia Commons)

L’irredemptisme proclama la sobirania d’un territori per raons històriques, ètniques o lingüístiques

L’irredemptisme és un corrent polític que fa referència als territoris irredemptes, és a dir “no alliberats”. La creença considera com a propis a territoris dins de les fronteres d’una altra nació per raons ètniques, culturals, històriques, lingüístiques, racials o d’un altre tipus.

Aquesta actitud política és en realitat una forma de nacionalisme i de reclamar un territori que un país considera com a propi per qüestions identitàries o fins i tot amb intencions de protegir, suposadament o realment, a les minories dels països veïns. En alguns casos, els mateixos habitants del territori promouen annexionar-se a una altra nació a la qual senten que pertanyen.

 

Història de l’irredemptisme

L’irredemptisme té el seu origen històric a principis del segle XIX en la reunificació italiana. El país en aquest moment era una monarquia que reivindicava la Itàlia irredempta, la “no rescatada”, composta per exemple per les regions de Dalmàcia (Croàcia), Ístria (Eslovènia, Croàcia i Itàlia) i Trentino (Itàlia), controlades per l’Imperi austrohongarès. A causa de no poder “alliberar” aquests territoris en els quals vivien importants grups de població italiana de “mans alienes”, es va encunyar el terme de terres “no rescatades”.

En les dècades successives, el fenomen va continuar guanyant importància, sobretot després de la Primera Guerra Mundial el 1918. Amb l’acord de pau, els grans imperis, que havien estat les principals potències fins avui, i molts altres països van passar a dividir-se en nombrosos petits estats amb composicions ètniques, lingüístiques i fins i tot religioses complexes.

Aquests nous països, com Hongria, Iugoslàvia, Romania i Bulgària, però també Itàlia, Grècia i Polònia, volien engrandir el seu territori demandant el que consideraven que els pertanyia.

En la Segona Guerra Mundial (1939-1945), amb el pretext primer de recuperar els territoris perduts amb els acords de pau de l’anterior guerra mundial i després amb l’objectiu d’expandir les seves “grans nacions”, Benito Mussolini i Adolf Hitler van annexionar molts territorios per a Itàlia i Alemanya amb el Tercer Reich successivament.

 

Irredemptisme al món

Els irredemptismes van continuar sent freqüents en el centre i est d’Europa a causa de la dissolució de l’Imperi austrohongarès i de la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el 1991. L’exemple més recent es troba en el conflicte per la regió de Nagorno Karabakh, amb una majoria de la població armènia però reconegut internacionalment com a azerbaidjanès. De facto, l’enclavament és un Estat independent que Armènia vol unir a la seva “Gran Armènia” i que l’Azerbaidjan pretén “recuperar per ser territori ocupat”.

Crimea és també un cas pròxim en el temps d‘irredemptisme. El 2014, Rússia es va annexionar la península de Crimea, llavors república autònoma dins Ucraïna, amb el pretext de garantir la seguretat dels seus nacionals vivint en aquestes terres. Experts asseguren que l’expansió territorial i l’evocació a la “Gran Rússia” que existia durant l’època de la Unió Soviètica (1922-1991) són les causes principals.

Amb la dissolució de Iugoslàvia el 1991, la seva separació en 6 estats independents i un en disputa –Kosovo- després d’una dècada de guerres sagnants per qüestions ètniques i religioses, països com Sèrbia, Macedònia i Croàcia continuen apostant per l’irredemptisme.

Aquest fenomen també té lloc en diversos països d’Àfrica, Oceania i Àsia. Per exemple, la Xina reclama contínuament territoris a gairebé tots els seus països veïns i utilitza l’irredemptisme com a arma política per expandir el país.

A Amèrica Llatina, les Illes Malvines es troben en disputa entre l’Argentina i el Regne Unit. El primer les considera sobiranes, encara que és Regne Unit qui administra l’arxipèlag.

A Colòmbia, l’irredemptisme té lloc amb la reminiscència de “la Gran Colòmbia” que va existir entre 1819 i 1831 sota el mandat de Simón Bolívar (una de les figures més conegudes de l’Alliberament enfront de l’Imperi espanyol). Aquest territori albergava Colòmbia, l’Equador, Panamà, Veneçuela i parts del Brasil, Guyana, Hondures, Nicaragua i el Perú.

També existeixen els casos d’irredemptisme sense estat, com el del Kurdistan. És una regió situada a l’Àsia Menor, territori repartit entre Turquia, l’Iraq, l’Iran i Síria, i una petita part a Armènia.

Els Països Catalans i Euskal Herria també en serien un exemple. L’irredemptisme d’aquests casos buscaria unificar diferents regions de diversos estats (Espanya i França, i també Itàlia en el cas català) que comparteixen idioma i cultura per tal de crear un país independent.

Fonts: RAE, BBC, El orden mundial

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here