Què és un passaport d’immunitat?  

El document per acreditar que hem passat la Covid-19 suscita dubtes i crítiques per raons tècniques i ètiques

Mentre esperem la vacuna per a la Covid-19, els estats i institucions sanitàries busquen fórmules per controlar la pandèmia. Una de les mesures que es plantegen alguns països, i que està envoltada en una gran polèmica, és el passaport d’inmunitat

Aquest passaport funcionaria com un document per certificar que la persona ha passat la malaltia i, per tant, hauria desenvolupat immunitat contra el virus. En teoria, la idea d’aquest passaport és que les persones que els tinguin no hagin de complir amb algunes de les restriccions imposades a causa de la pandèmia.

Per aquesta raó, països com Espanya, Estats Units, Alemanya, Regne Unit o Xile s’han arribat a plantejar impulsar el passaport d’immunitat.

Però la realitat és que la comunitat científica i organismes sanitaris internacionals rebutgen la proposta per raons tècniques i ètiques. Adverteixen que els passaports d’immunitat, actualment, no garanteixen una protecció eficaç contra el coronavirus i que, a més, poden afavorir noves formes de discriminació.

Fins i tot la prestigiosa revista Nature va publicar fa unes setmanes un article amb les 10 raons per les quals el passaport immunitari és una mala idea.

 

El passaport immunitari no garanteix la immunitat 

El certificat d’immunitat es basa en el fet que quan ens posem malalts a causa d’un virus i ens curem, el sistema immunitari genera anticossos per lluitar contra ell en el futur. Així doncs, els defensors d’aquest document creuen que si algú pot demostrar que té els anticossos, podrà portar una vida normal i treballar, viatjar o realitzar activitats socials sense por als rebrots.

Però per demostrar que hem passat la Covid-19, hauríem de fer-nos un test. I en aquest moment, els tests disponibles són encara poc fiables. Es pot donar el cas que un fals positiu en un test d’anticossos ens faci creure que estem immunitzats, quan realment no és així.

Per exemple, els tests més comuns, que consisteixen a treure una petita mostra de sang del dit, tenen encara un percentatge molt alt de falsos negatius. És a dir, que el test no detecta els anticossos quan sí que n’hi ha i viceversa.

D’altra banda, estudis recents assenyalen que, encara que molts pacients recuperats de la Covid-19 tenen anticossos contra el virus, encara no se sap si tothom pot produir els anticossos suficients que garanteixin aquesta suposada immunitat.

Cada virus funciona de forma diferent. Com que el SARS-CoV-2 és un virus nou, encara hi ha moltes coses que es desconeixen o no se saben amb exactitud. A més, la resposta al virus canvia de persona a persona.

Per aquestes raons, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va alertar en una nota publicada a finals d’abril que l’ús d’aquests certificats podria augmentar el risc de transmissió del virus perquè “no hi ha dades científiques que demostrin que les persones que hagin passat la Covid-19 i presentin anticossos estiguin protegides davant d’una segona infecció”.

 

Implicacions ètiques

Una altra de les qüestions que centren el debat a favor i en contra dels certificats d’immunitat són les seves implicacions ètiques.

Són molts els experts que alerten que aquest tipus de documents poden obrir la via a noves formes de discriminació i estigmatització i que la seva implantació seria incompatible amb la protecció dels drets de les persones.

Amb el passaport d’immunitat podrien arribar a donar-se casos de discriminació laboral. És a dir, que les empreses contractin abans a una persona amb anticossos i afavorir un estigma contra les persones no immunes que serien catalogades com a “no-ocupables”, segons alerten des de l’Institut de Salut Global de Barcelona, ​​l’ISGlobal.

De moment, a Espanya, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assegurat que el passaport d’immunitat “no és  necessari”. Els experts de salut pública de Govern i de les comunitats de moment ho han descartat.

Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.

 

COMPARTIR
Article anteriorEl mitjà dels joves… quan no existia internet
Article següentEls joves tornen a poc a poc a l’activitat després del confinament
Periodista 'freelance'. És redactora de Junior Report i col·labora amb altres mitjans com La Vanguardia Digital i Público. En paral·lel fa classes d’història del cinema i col·labora en l'organització de festivals com el Som Cinema de Lleida o el Mercat del Film de Mataró.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here