Què està passant a Bielorússia?

Els manifestants a Bielorússia creuen que els resultats que van donar la victora a Aleksandr Lukaixenko, president que porta 26 anys al poder, són falsos. (Stringr / EFE)

Milers de persones s’han manifestat des de l’agost per demanar la repetició de les últimes eleccions perquè dubten de l’autenticitat dels resultats

Bielorússia es troba immersa en una onada de protestes des de les últimes eleccions al país, el 9 d’agost del 2020. Els resultats oficials de la Comissió Electoral Central van donar la victòria a l’actual president, Aleksandr Lukaixenko, amb un 80% dels vots.

No obstant això, una part de la població del país i l’oposició creuen que s’han falsificat els resultats perquè Lukaixenko continuï en el poder, ja que cada vegada hi ha més persones contràries a les seves polítiques.

Aquest malestar ha provocat manifestacions cada cap de setmana al país des del 10 d’agost. Segons les estimacions de diversos mitjans, les protestes més multitudinàries van arribar a reunir al voltant de 100.000 persones.

 

Lukaixenko, l'”últim dictador d’Europa”

Lukaixenko ha sigut el president del país des de 1994, moment en el qual es van celebrar les primeres eleccions presidencials a Bielorússia després de recuperar la seva independència. El país havia format part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) fins a la seva dissolució, entre 1990 i 1991.

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, en una reunió a Minsk, la capital de país. (PO / EFE)

És el president del continent europeu que més temps porta en el poder, uns 26 anys. Per aquest motiu i pel seu estil de govern autoritari, l’antic president dels Estats Units George W. Bush el va descriure l’any 2005 com “l’últim dictador d’Europa“.

Els seus opositors demanen unes noves eleccions més transparents i es queixen de problemes de corrupció, manca de llibertat d’expressió i manca d’oportunitats al país.

La gestió del coronavirus també ha afegit malestar entre la població. Al país no es van decretar mesures de confinament, tot i les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i des del govern es va minimitzar la gravetat de la pandèmia.

 

Milers de persones protesten contra Lukaixenko

El govern ha reprimit les protestes amb violència. En el que va de mes s’han arrestat al voltant de 7.000 manifestants, i a mitjans d’agost s’havien registrat quatre morts a causa de ferides causades durant les protestes, segons l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH).

El mateix organisme assenyalava que havia rebut 450 casos documentats de tortura o de maltractaments dels detinguts.

A més, també s’ha censurat als mitjans de comunicació locals i s’han colpejat i detingut diversos periodistes durant les protestes, el que posa en risc la llibertat d’expressió al país.

El govern també ha intentat silenciar l’oposició de país, liderada per dones. Svetlana Tijanóvskaya, líder de l’oposició, va marxar a Lituània després d’haver estat detinguda durant unes hores després de les eleccions i, una de les seves aliades, Veronika Tsepkalo, va marxar a Polònia amb la seva família. Maria Kolesnikova, també opositora i que s’havia quedat a Bielorússia, va ser detinguda la setmana passada.

Les dones que van liderar l’oposició. D’esquerra a dreta: Veronika Tsepkalo, Svetlana Tijanóvskaya i Maria Kolesnikova. (Vasily FEDOSENKO / Reuters)

La Unió Europea (UE), de la qual Bielorússia no en forma part, no reconeix els resultats de les eleccions perquè considera que no van ser “ni justes ni lliures”, segons el president del Consell Europeu, Charles Michel. No obstant això, Rússia, país aliat de Bielorússia, ha assenyalat que donarà suport a Lukaixenko.

Lukaixenko es nega a repetir les eleccions i afirma que països estrangers són els que han alimentat les manifestacions per desestabilitzar Bielorússia.  Les protestes continuen i faltarà veure com afectaran el futur de país.

Fonts: La Vanguardia, BBC, ACNUDH

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

COMPARTIR
Article anteriorL’Escola Pejoan renova com a ‘partner’ educatiu de Junior Report
Article següentODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible
Periodista multimèdia i fotògrafa. És redactora de Junior Report i docent de noves narratives al Col·legi de Periodistes. Ha treballat a Nushu, un mitjà infantil amb plataformes AR i VR, i ha sigut becària de la BBC i de l’agència Europa Press.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here