Què està passant amb la llibertat de premsa?

Manifestants a la ciutat de Santiago (Xile) durant el primer aniversari de les protestes que van tenir lloc durant el 2019 i que van portar a organitzar un referèndum constitucional. (Elvis Gonzalez / EFE)

Repassem l’actualitat sociopolítica de Xile, El Líban, Bolívia, Bielorússia i França en relació amb la llibertat d’expressió i l’accés a la informació

Per: Elisa Pont i Oriol Vidal

Vivim en un món cada vegada més saturat de contingut, homogeni i globalitzat. En aquest context, la funció principal del periodisme és la de proporcionar informació perquè les societats siguin més lliures i crítiques amb el que succeeix en el seu entorn, però també a arreu del món.

La llibertat de premsa, la llibertat d’expressió i l’accés a la informació són tres drets de la ciutadania que estan lligats a la professió periodística. Els dos primers fan referència al fet que la comunicació i l’expressió a través dels mitjans ha de poder exercir-se lliurement, sense ingerències ni censura per part de l’Estat, el sector empresarial o altres organismes o grups socials. El segon, pot definir-se com el dret a accedir a informació que està en possessió d’institucions públiques, com podria ser el govern d’un país.

Segons la UNESCO, tots dos drets són fonamentals en els sistemes democràtics i afavoreixen el desenvolupament i el diàleg entre les persones, així com la protecció i la promoció de la resta dels drets humans.

Però, què succeeix quan aquests drets i llibertats es posen en dubte? Repassem l’actualitat social i política de cinc països i com afecta el seu panorama mediàtic.

 

Xile: un any després de les protestes

La tensió social ha tornat a ressorgir al país andí, ara que es compleix un any de les protestes que van omplir els carrers de Xile demanant la dimissió del govern i reclamant igualtat d’oportunitats.

El passat diumenge 25 d’octubre, una majoria aclaparadora de xilens, el 78% de la població, va aprovar la reforma de la Constitució d’Augusto Pinochet en un referèndum històric que va tenir una participació del 50%, malgrat les restriccions imposades per la pandèmia.

De fet, segons Reporters Sense Fronteres (RSF), la falta de pluralisme, els problemes de corrupció política i la concentració de mitjans de comunicació és herència dels anys de dictadura militar (1973-1990).

El Líban: mitjans molt polititzats

L’explosió en el port de Beirut, capital del Líban, durant l’agost del 2020, va fer que el país protagonitzés moltes de les portades de la premsa internacional, centrada sobretot i des de fa mesos, en les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19.

La indignació davant d’aquest fet i les demandes socials per uns serveis bàsics (electricitat, aigua…) es van intensificar després de l’explosió. No obstant això, aquesta situació no és nova al país, que arrossega les conseqüències de l’anterior crisi econòmica mundial i una inestabilitat política creixent, més encara des de la dimissió del primer ministre, Mustafá Adib, ja que no va haver-hi consens per formar un nou govern.

En aquest context, podria dir-se que la premsa libanesa es troba dividida entre els afins al poder i els periodistes de mitjans independents o freelance. De fet, segons RSF, la polarització dels mitjans és un dels problemes més grans del país.

 

Bolívia: el retorn del president

Segons els experts, la victòria d’Evo Morales en les recents eleccions de Bolívia redibuixa el mapa polític d’Amèrica Llatina i podria suposar un suport per als partits d’esquerres del continent, que es veurien reforçats amb aquest nomenament.

Evo Morales és un dirigent i activista bolivià. Va ser el primer president indígena del país, amb el partit Movimiento al Socialismo (MAS), un partit d’esquerres. L’any 2019, Morales va tornar a guanyar les eleccions presidencials, però l’oposició el va acusar de frau electoral. Va dimitir i es va veure obligat a sortir del país a causa de la persecució per part dels seus opositors.

Aquesta situació va portar el país a patir una gran incertesa i inestabilitat política, que també va afectar periodistes i mitjans de comunicació, que van rebre agressions i amenaces per les seves cobertures.

Segons indica RSF, les pressions econòmiques que rep la premsa és un dels motius pels quals l’autocensura està tan estesa al país, un dels més pobres del continent.

 

Bielorússia: frau electoral?

Les protestes socials a Bielorússia continuen omplint els carrers del país des que es van celebrar les últimes eleccions, el passat 9 d’agost del 2020, en les quals va sortir reelegit l’actual president Aleksandr Lukashenko.

Aquest clima de violència i repressió policial dificulta la feina dels periodistes locals i internacionals per explicar què està succeint, i és un clar exemple de vulneració de l’accés a la informació, que no sempre està garantit. El bloqueig informatiu, la detenció de periodistes i el control dels mitjans públics són algunes de les estratègies que s’han vist en el cas de Bielorússia.

 

França: sota el lema ‘Je suis prof’

Els països esmentats anteriorment són exemple de com l’Estat interfereix en la llibertat de premsa i el dret a la informació de la ciutadania. No obstant això, també existeixen altres situacions en les quals la llibertat de premsa es veu amenaçada per grups violents, com succeeix amb els grups terroristes.

El recent assassinat d’un professor de secundària als afores de París (França) ha posat en el centre del debat el dret a la llibertat d’expressió. En aquest cas, en l’àmbit de l’educació, la qual cosa es coneix com el dret a la llibertat de càtedra.

El fet que va propiciar la mort de Samuel Paty, professor d’història i geografia en el Collège du Bois-D’Aulne, va ser mostrar als seus alumnes unes caricatures de Mahoma, el profeta de l’islam.

L’exemple triat pel professor per parlar de la llibertat dels mitjans s’ancorava en un fet noticiós i d’actualitat, perquè el mes de setembre passat es va iniciar a França el judici contra els 14 presumptes còmplices de l’atac terrorista contra la revista satírica Charlie Hebdo, en el qual van morir 12 periodistes i dibuixants després de publicar les citades caricatures de Mahoma.

Davant aquest escenari, prop d’un centenar de mitjans francesos (premsa diària, ràdios, televisions, revistes digitals…) s’han unit i han publicat una “carta oberta” en la qual reclamen a la ciutadania francesa que junts es defensi la llibertat d’expressió.

Fonts: Junior Report; Reporters Sense Fronteres (RSF); El País; La Vanguardia; El Orden Mundial; UNESCO.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.

1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega l’itinerari d’EDUCACIÓ MEDIÀTICA

2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: PERIODISME I MITJANS DE COMUNICACIÓ

3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES

COMPARTIR
Article anteriorTik Tok: “l’estira-i-arronsa” entre la Xina i els Estats Units
Article següentEsport d’elit i estudis universitaris, una combinació habitual
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here